Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris parole parole parole.... Mostrar tots els missatges

Vull ser l'altre

Vull ser l'altre.

Aquell que es reinventa cada dia
davant del mirall entelat de l'armari.
aquell que reconstrueix el seus records
segons si plou o fa sol, segons l'ordre del dia.
Sí, no cal seguir cap llista.
Vull ser el que es canvia de camisa
només perquè avui no és dia de ratlles ni de quadres
avui és un dia llis, sense taques.

I sí! Sovint, quan falta xocolata a l'organisme
vull fer-li una bona queixalada,
bé, que sigui una mossegadeta suau i sense presses.
Encara... que se'n adoni, m'és igual...
No inventaré ficcions per després no menjar-me-les!

Comentar 0 Tasts | Cuinat per Laia |

Patchwork de paraules

Abans de donar-ho tot per un poema,
abans d'arriscar el millor de tu mateix
a l'opinió despietada dels altres,
no dubtis gens en el que pot evocar
un simple full en blanc
i una punta ben afilada esperant-te.
La tinta és tant poderosa
com la intenció més sincera.
I possiblement, cosir lletres amb agulla i fil
és i serà sempre un acte creatiu impertorbable.
Hi niuen mots que giren, mots que dansen
en una teranyina atrevida,
la de les històries mai explicades.
I allí, a cegues, esdevenen autèntics ballarins.
Així doncs, no menyspreïs aquest pas.
Fes el teu propi patchwork de paraules.
No t'ho pensis més: la cal·ligrafia pot fer la poesia.
Arrenca pàgines, rebrega, estripa
i en alguns casos doblega, tant com puguis.
La resposta potser rau en els plecs d'aquest cal·ligrama.

Comentar 0 Tasts | Cuinat per Laia |

Moments estúpidament perfectes

Hola xiquets!

Fa un parell de dies, vaig vendre a un professor del Montseny l'antologia que m'estava llegint en els moments morts a la llibreria, "Misteriosament feliç" de Joan Margarit. Un títol temtador no? El cert és que em vaig sentir bé i malament a la vegada: molt bé per a poder recomanar un llibre amb la seguretat de que no l'estava enganyant (pintava molt bé),...malament per no poder acabar-lo. No ensenyar-li hagués estat poc professional xDD.

Fent propaganda -com diria un que jo sé- del llibre que m'estic ullejant ara, "Musicofilia, Relatos de la música y el cerebro" d'Oliver Sacks, m'ha sortit un poema, bé diguem-li així per dir-li d'alguna manera ...

Moments estúpidament perfectes

Les cançons et fan musicar els moments
fent vibrar cada una de les seves lletres.
Són fades que esparceixen la màgia
dels compassos en totes les finestres.
Presents podersos que poden canviar la història.
Les cançons ensucren els perquès
i els omplen de sentit i tot llepant-se els dits,
et fan pensar que qualsevol tòpic pot ser original.
Com aquest poema.
Perquè tu també vols volar però no tens ales.
però ja tens la força per a pensar que tot és possible.

La introducció d'aquest llibre ja és llaminera. Diu que els éssers humans construim la música en el nostre cervell, integrant intervals, timbre, harmonia,.... És un acte inconscient que s'acompanya d'una reacció emocional. Escoltar música no és només un fenomen tant sols auditiu i emocional, sinó també motor com deia Nietzsche "Escoltem música amb els nostres músculs". Portem el ritme de manera involuntària.
I després hi ha la interpretació que fem en la nostra ment. Les persones imaginem amb la música. El llibre són conglomerat d'històries basades en l'experiència clínica de l'escriptor, a les malalties generades per la música.

Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia |

En blanc

No dorms perquè no vols que la por
s'apoderi de tot en el que sempre has volgut creure.
No dorms perquè de sobte, t'angoixa
veure't convertit en un pedaç, en una esquerda.
Tens por de sentir-te buit,
de no poder omplir de somnis les hores.
Busques poemes sota els llençols
en una matinada encara tèbia.
Trobes només mots, combinacions
tant sols, jocs de paraules.
El què donaries per un bri d'aquells viatges
a llocs estranys, a jardins de somni,
a ports d'il·lusions, a la recerca d'illes, tresors,
al paradís dels versos més destres,...
No dorms perquè encara no has sabut
desxifrar el sentit de la nit.
La fosca se t'ha endut la son i amb ella,
s'ha emportat tots els seus silencis.

(pensant en el llibre...)

Comentar 2 Tasts | Cuinat per Laia |

Recordándote

Si alguien me abrió la puerta a la poesía (y sin que yo hubiera llamado) fuiste tú. Es verdad, fue tu voz, tu sencillez, esas palabras que me llegaban tan fácilmente, las que me hicieron entrar en ese mundo que siento tan mío ahora. Me gustaba tu ritmo y cómo decías las cosas, cómo convertías los poemas en conversaciones, y viceversa. Ahora hacía tiempo que no te leía, pero tu voz sigue llegando igual de nítida, tu ritmo sigue deteniéndolo y empujándolo todo en un instante...

¿Qué decir, entonces?

Hasta siempre, Mario. Y muchas gracias.

Corazón coraza

Porque te tengo y no
porque te pienso
porque la noche está de ojos abiertos
porque la noche pasa y digo amor
porque has venido a recoger tu imagen
y eres mejor que todas tus imágenes
porque eres linda desde el pie hasta el alma
porque eres buena desde el alma a mí
porque te escondes dulce en el orgullo
pequeña y dulce
corazón coraza

porque eres mía
porque no eres mía
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro

porque tú siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frío
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela como dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no.

MARIO BENEDETTI

Comentar 2 Tasts | Cuinat per irene |

Ins...piració

Alguns us preguntareu perquè tantes paraules dedicades a la inspiració, però no puc evitar recordar-vos (amb molta tendresa per suposat) que ella és un dels fenòmens més curiosos de la història.
El cas és que sempre ha d'arribar de manera inesperada, sovint de manera indesitjada. No tindrà mai en compte que estiguis a quatre passes dels exàmens finals, això mai, o que hagis de dedicar temps a altres ocupacions, lluny del que ella és i demana. Li és igual. El cap s'omple de bones intencions i comences a actuar com el que la gent defineix com una bona somniatruites.
No parlo però, de que de cop i volta, et vinguin una allau de bones idees a sobre, i que per força, davant la seva increïble originalitat, et vegis obligat a escriure-les en algun lloc. Com diria Einsten, les bones idees mai s'obliden i segurament, d'aquestes no n'hauré tingut gaires tret potser de molt comptades vegades. Però hi ha alguna cosa, lluny potser de la genialitat, que t'empeny a agafar el boli i posar-te a escriure, la inspiració en definitiva. Potser no surten poemes o novel·les d'aquesta música entremaliada que se't fica dins l'orella, insistent, però ja estàs escrivint, i et sents plenament satisfeta amb el sol fet de ser capaç d'ordenar els teus pensaments en unes quantes ratlles, de poder abocar-hi somnis i sensacions: la sensació que fa bategar aquest dia que la inspiració ha decidit presentar-se i tu no l'has volgut deixar escapar.
Tot això, és clar, a ritme de la música a tot volum que tant t'agrada, després potser d'un cafè en bona companyia. Cafeïna, una conversa, i música enllaunada, i ja està, no necessites més ingredients per tenir la inspiració a la butxaca: està allà disposada a fer-te sentir bé durant una estona. I acaba fent-te pensar que és fàcil estar content amb poca cosa, que val la pena passar-se vint minuts en un banc al costat del tramvia pensant que la inspiració i la imaginació són les meves més fidels companyes de viatge de cada dia. Els hi dec molt més del que em penso.

Bon cap de setmana!

Comentar 2 Tasts | Cuinat per Laia |

La casa de les ombres

A la casa de les ombres
s'omplen de tedi les estances.
La vida hi dorm, sense repòs,
esperant el dia amb certa recança.
Mil bocins de cel es filtren
entre les finestres blanques.
Però a la casa de les ombres
ningú obre els ulls
ningú no vol fer fora la basarda.

I a fora, tot esdevé intens,
sol de la tarda clara.
Es fonen horitzons
entre la verdor espessa de les branques,
s'encenen els colors
esperant la cremor de la vesprada.
Quin crit!
Quin esclat de sensacions
que no criden l'atenció
de la casa que mai descansa!

Però amunt,
sobre els contorns,
una espurna fa cruixir la casa plàcida.
És la grua groga de la mort
que ha vingut a despertar-la.

Ara els rocs veuran la llum
però ja no serà la que es pensaven.

Comentar 0 Tasts | Cuinat per Laia |

ferran adrià: puntualidad y mocasines con borlas

Comentar 1 Comment | Cuinat per German |

Poesia polonesa i altres perdicions

Tinc un problema. M'atreviria a dir que és greu. Veureu... Em perd la poesia polonesa. Em direu que de bons poetes n'hi ha a tot arreu, fins i tot de genialíssims, però els polonesos tenen alguna cosa que... Uf. I no sé què és, no sé si s'ha de néixer polonès per escriure així o és per com és la vida allà o per una qüestió de tradició cultural; de debò que no ho sé, em té molt intrigada. El cas és que no paro de descobrir nous poetes polonesos que m'encanten... Sobretot gràcies al blog de l'Abel Murcia -traductor de poesia polonesa-, que cada dia ens obsequia amb alguna traducció seva.

A veure què us sembla aquesta:

Primeras horas de una tarde de abril, voy en el tranvía
detrás de una pareja de viejecitos
sólo veo el triángulo dolorido de sus espaldas
encogidos escuchan el acordeón del tranvía
con manos débiles le dan dos zlotys al músico.
El espacio entre ellos se convirtió hace tiempo en otra cosa,
algo mejor –lo veo-
la gente de la calle, de millones de calles, no es capaz de nada malo
ninguno de ellos será capaz.
Qué suerte, bajamos – nosotros
a pleno sol, con el verde fulgurante de los setos.
Sopla un meridional viento de abril.

Tengo los ojos cegados; lo sé, no entenderé
nada más.

Magdalena Bielska, Animales feos

Comentar 1 Comment | Cuinat per irene |

D'escriure xD als marges del Quijote

No heu de patir, perquè això és segurament l'últim que escric aquí sobre el Quijote. El cas és que hauria de posar-me a reflexionar molt seriosament sobre estructures i construccions narratives i evolucions i canvis, i faria qualsevol cosa per evitar-ho. Com... sí... avorrir-vos una mica més, per exemple.

Però, tranquils, no parlaré gaire sobre el llibre, l'únic que diré és que a vegades és impossible no escriure un xD al marge. Amb Cien años de soledad doblegava l'angle superior dret de les pàgines que m'agradaven, i així ha quedat el pobre llibre. I amb el Quijote vaig dir: marcaré les parts que em facin riure, per si en un futur estic deprimida i necessito riure i algun lladre extraordinàriament pervers m'ha robat les set temporades de les Gilmore i no hi ha cap persona que pugui consolar-me i l'únic que em queda és el Quijote. Aquesta és l'última; a veure què us sembla :)

[Petit context: Estan el Sancho Panza i el Quijote parlant de la "dueña Altisidora", una dona que s'ha burlat del Quijote fent-li creure que estava enamorada d'ell, i diu el Sancho:]

- [...] Pero no puedo pensar qué es lo que vio esta doncella en vuestra merced que así la rindiese y avasallase: qué gala, qué brío, qué donaire, qué rostro, que cada cosa por sí de éstas o todas juntas la enamoraron; que en verdad en verdad que muchas veces me paro a mirar a vuestra merced desde la punta del pie hasta el último cabello de la cabeza, y que veo más cosas para espantar que para enamorar; y habiendo yo también oído decir que la hermosura es la primera y principal parte que enamora, no teniendo vuestra merced ninguna, no sé yo de qué se enamoró la pobre.

- Advierte, Sancho -respondió don Quijote-, que hay dos maneras de hermosura: una del alma y otra del cuerpo; la del alma campea y se muestra en el entendimiento, en la honestidad, en el buen proceder, en la liberalidad y en la buena crianza, y todas estas partes caben y pueden estar en un hombre feo; y cuando se pone la mira en esta hermosura, y no en la del cuerpo, suele nacer el amor con ímpetu y con ventajas. Yo, Sancho, bien veo que no soy hermoso, pero también conozco que no soy disforme, y bástale a un hombre de bien no ser monstruo para ser bien querido, como tenga los dotes del alma que te he dicho.

P.D: xDDDDDDDDDDDDDD

Comentar 2 Tasts | Cuinat per irene |

Worlds

There's no single reality, Corporal. There are many realities. There's no single world. There are many worlds, and they all run parallel to one another, worlds and anti-worlds, worlds and shadow-worlds, and each world is dreamed or imagined or written by someone in another world. Each world is the creation of a mind.

Man in the Dark,
Paul Auster.

(Juro que, un segon abans d'agafar la càmera i obrir la finestra, sempre penso que tinc massa fotos de capvespres.)

Comentar 6 Tasts | Cuinat per irene |

Diari d'una àvia d'estiu

Ja vaig dir fa ben poc, que m'agrada molt recomanar llibres, el que no m'agrada és que me'n regalin :). Doncs aquí va una recomanació, humil, sincera i molt personal.
El llibre, "Diari d'una àvia d'estiu", és una novel·la autobibliogràfica de Rosa Regàs, una escriptora catalana, que té una riquesa de vocabulari increïble.
Potser, he de confessar, que quan es posa a fer reflexions del món en què vivim, se't pot fer pesat, perquè no deixa de ser la visió d'una dona feminista i progressista, però que per l'edat que té, això és un mèrit. El que m'agrada és quan parla de la rutina de viure durant un mes amb tots els seus nets en una casa de pagès a l'Empordà.
Van fer una sèrie d'aquest llibre fa uns anys en una televisió espanyola que ara no recordo.

Afegeixo alguns dels fragments que més m'agraden i us animo a que li feu una ullada!

"I així serà, si no és que l'educació sentimental que rebi aconsegueixi que aquesta generació no sàpiga ni accepti que els cossos són tots normals, que es desenvolupen segons les pròpies lleis de la natura, i que els éssers que els ocupen, si bé no són iguals, són del tot equivalents."

L'Ian sempre té gana. Està prim i és fort com un roure però és un misteri saber on posa la quantitat de menjar que s'empassa. A l'Ian no se li pot explicar que gran part dels nens del món passen gana, perquè de seguida salta i diu molt convençut: "Igual que jo!"

"Però no n'hi ha prou a pensar-hi només, perquè se'm fa difícil estructurar una mínima teoria si no escric, com si hagués d'escriure per saber el que vull dir."

Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia |

Passejant entre llibres

Avui ha sigut el meu primer dia d'intent de compres de Nadal. Una mica tard, ho sé. Però com he gaudit el fred, i la gent, i les llumetes... He aconseguit resistir la temptació de les paradetes artesanals (i mira que és difícil, eh!) i me n'he anat directa als llibres. Feia molt que no passejava entre llibres, obrint-los a veure si criden, tastant les primeres paraules, mirant les dedicatòries...

Vosaltres com trieu els llibres?

Jo em deixo atrapar pels títols: obro aquells que més em criden l'atenció, normalment passo de la contraportada (no trobeu que a vegades les sinopsis estan penosament fetes? O que són insuportablement pedants? O que et destrossen el llibre?) i llegeixo el primer paràgraf. Jo crec que amb això ja n'hi ha prou. M'encanta mirar la dedicatòria, també (com resistir-se a segons quines?), i els epígrafs que hi ha al començar el llibre, i la foto de l'autor i quants anys té i com es diuen els altres llibres que ha escrit. Si és un llibre de poesia, l'obro a l'atzar i llegeixo el primer poema que surt. I avui l'Ángeles Mora no m'ha deixat marxar sense comprar un llibre seu. Amor a primera vista, es podria dir. M'encanta descobrir nous poetes i (sé que això sonarà feminista, però mira, és la veritat) encara més noves poetes.
Avui m'he enamorat, sobretot, d'aquest poema. A veure si us agrada.

NO HAY MAR QUE NO CONTENGA UN CIELO

tan cerca del tiempo -como la historia-

Siempre me esperas,
palpitante en el blanco
de la página,
invisible,
como si allí no hubiese nadie.
Es inútil.
Yo sé que no estoy sola.

Te busco
en la oscura inquietud
de estas aguas revueltas.
En el falso fulgor
que me ofrecen.
En el provocativo
perfil con que me miran
transparentes
las olas.

Y es que siempre te ocultas
en medio de palabras.
Yo no te invento: estás.
Y por eso penetro,
impaciente,
en el lienzo desnudo del poema,
sin saber hasta dónde
esta noche
me llevarán tus brazos.

Ángeles Mora, Bajo la alfombra.

Comentar 1 Comment | Cuinat per irene |

Els petits passos

Els petits passos en una relació són sempre els que més m'agraden.

No parlo pas d'una relació de parella, més val estar-se'n en aquest tema; ja és prou complicada la cosa que ni els millors estudis científics s'han posat mai d'acord.

Els petits passos, doncs són per força els millors. Subtils, arriben de mica en mica sense presses. Tanmateix, no poden evitar que quan hi pensi, somrigui:

- Una mirada de més de 10 segons...és una bestiesa potser, però a mi em transmet seguretat, i molta confiança.
- Un somriure (dels que no són per educació, forçats i freds,...), dels màgics.
- Compartir uns apunts, un CD, una pel·lícula, un llibre,...
- Convidar a algú en un cafè.

També poden ser gestos verbals, una conversa per exemple. Segur que n'hi ha una pila.

Em fan feliç.

Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia |

Aplastamiento de las gotas

He pensat que era un bon dia per penjar aquest conte de Cortázar... A vosaltres també us molesten tant els dies grisos com a mi?

Yo no sé, mira, es terrible cómo llueve. Llueve todo el tiempo, afuera tupido y gris, aquí contra el balcón con goterones cuajados y duros, que hacen plaf y se aplastan como bofetadas uno detrás de otro, qué hastío. Ahora aparece una gotita en lo alto del marco de la ventana; se queda temblequeando contra el cielo que la triza en mil brillos apagados, va creciendo y se tambalea, ya va a caer y no se cae, todavía no se cae. Está prendida con todas las uñas, no quiere caerse y se la ve que se agarra con los dientes, mientras le crece la barriga; ya es una gotaza que cuelga majestuosa, y de pronto zup, ahí va, plaf, deshecha, nada, una viscosidad en el mármol.

Pero las hay que se suicidan y se entregan enseguida, brotan en el marco y ahí mismo se tiran; me parece ver la vibración del salto, sus piernitas desprendiéndose y el grito que las emborracha en esa nada del caer y aniquilarse. Tristes gotas, redondas inocentes gotas. Adiós gotas. Adiós.

Julio Cortázar, Historias de cronopios y famas

Comentar 6 Tasts | Cuinat per irene |

Mensaje

Ahir Sant Just

[...]

Mirad el vasto coro de las nubes,
alertas sobre el mar,
enardecidas reflejar el mensaje
de un sol de junio que abrasado convoca
a una sangre común con su luz despiadada.
Embebed en vuestra cabellera el rojo ardor de los besos inmensos
que se deshacen salpicados de brillos,
y destelle otra vez, y siempre, en vuestros ojos el verde piafador de las playas,
donde un galope oculto de mar rompe en espumas.
Besad la arena, acaso eco del sol, caliente a vino, a celeste mensaje,
licor de luz que en los labios chorrea
y trastorna en la ebria lucidez a las almas,
veladoras después en la noche de estrellas.

¡Ah! Amigos, arrojad lejos, sin mirar, los artefactos tristes,
tristes ropas, palabras, palos ciegos, metales,
y desnudos de majestad y pureza frente al grito del mundo,
lanzad el cuerpo al abismo de la mar, de la luz, de la dicha inviolada,
mientras el universo, ascua pura y final, se consume.

Vicente Aleixandre.

Estava a l'autobús, ahir, llegint aquest poema, i de sobte m'esperava aquest cel rere la finestra, com si s'hagués posat d'acord amb el poeta per fer-nos arribar el seu missatge...

És o no és un crit aquest cel, aquest poema?

Comentar 1 Comment | Cuinat per irene |

Irene, por favor, ¡vuelve!

Si traieu els 15 primers segons del vídeo, i la paraula Navidad de tot ell, això és el que tots desitgem!

Comentar 2 Tasts | Cuinat per German |

You, Reader

I wonder how you are going to feel
when you find out
that I wrote this instead of you,

that it was I who got up early
to sit in the kitchen
and mention with a pen

the rain-soaked windows,
the ivy wallpaper,
and the goldfish circling in its bowl.

Go ahead and turn aside,
bite your lip and tear out the page,
but, listen, it was just a matter of time

before one of us happened
to notice the unlit candles
and the clock humming on the wall.

Plus, nothing happened that morning-
a song on the radio,
a car whistling along the road outside-

and I was only thinking
about the shakers of salt and pepper
that were standing side by side on a place mat.

I wondered if they had become friends
after all these years
or if they were still strangers to one another

like you and I
who manage to be known and unknown
to each other at the same time-

me at this table with a bowl of pears,
you leaning in a doorway somewhere
near some blue hydrangeas, reading this.

Billy Collins, The trouble with poetry and other poems.

Comentar 0 Tasts | Cuinat per irene |

Poesia a mitjanit.

L'última nit que vam passar a Nova York no em podia adormir de l'emoció (tot el que havíem vist, tot el que quedava per veure...), així que em vaig aixecar, vaig caminar sigil·losament fins la finestra i vaig amagar-me rere la cortina per espiar el carrer. Alguns vianants es creuaven, de tant en tant. Els taxis grocs seguien corrent amunt i avall, com si per a ells no existís cap diferència entre la nit i el dia. Però el que més em va sorprendre van ser les oficines que hi havia al vuitè pis del gratacel del davant. Seguien igual que com haurien estat durant el dia (la llum encesa, els ordinadors encesos, tot preparat per a treballar), però sense ningú a dins. Era una imatge curiosa. Pobres oficines, elles també tenen dret a dormir... I, bé, em vaig arraulir com vaig poder rere la cortina i vaig escriure això:

Las oficinas del piso octavo
de un rascacielos de Nueva York
nunca duermen.

No pueden,
con las luces abiertas,
y las pantallas azules del ordenador
como pequeños cielos
(su único cielo).

No duerme la foto del empleado
del apartado 16,
no duermen las sonrisas de sus hijos
en el parque
un domingo soleado de abril,
ni el vestido verde de su mujer,
ni el ladrido del perro.

No duerme la orquídea de la secretaria,
siempre con la obligación de oler bien,
de ser bonita a la vista.

No duerme la moqueta verde
bajo esa luz de neón,
no puede dormir.

No duerme el montón de papeles por ordenar,
ni las facturas
(aunque de debajo de ese archivador
se ha escapado un bostezo).

Y las pobres ventanas no duermen
ni ahora ni nunca porque
-es un secreto-
tienen un miedo terrible a las alturas.

Cómo iban a dormir
las oficinas del piso octavo
de un rascacielos de Nueva York,
si ésa es la ciudad que nunca duerme.

(Després em vaig adonar que el meu subconscient devia estar pensant en aquest poema de Joseph Brodsky, que vam llegir i rellegir i rerererellegir aquest curs, i que és el mateix tema però al revés: allà totes les coses dormen. És preciós, però només he trobat la primera part en un blog que es diu "rascacielos" (:P) i que té una música de fons maquíssima: http://rasca-cielos.blogspot.com/2007/05/elega-para-john-donne-de-joseph-brodsky.html).

Comentar 2 Tasts | Cuinat per irene |

Tengo el corazon contentoOOooOOoo

Tengo el corazón contento - Marisol

Tú eres lo más lindo de mi
vida
aunque yo no te lo diga
aunque yo no te lo diga.

Si tú no
estás yo no tengo alegría
yo te extraño de noche
yo te extraño de día.

Yo quisiera que sepas que nunca quise así
que mi vida comienza
cuando te conocí.

Tú eres como el sol de la mañana
que entra por mi
ventana
que entra por mi ventana.

Tú eres de mi vida la alegría
sos mi sueño en la noche
sos la luz de mis dias.

Tengo el
corazón contento
el corazón contento, lleno de alegría
Tengo el corazón
contento
desde aquel momento que llegaste a mí.

Le doy gracias a la
vida y le pido
a Dios que no me faltes nunca.

Yo quisiera que sepas
que nunca quise así
que mi vida comienza cuando te conocí.

Tengo el
corazón contento
el corazón contento, lleno de alegría
Tengo el corazón
contento
desde aquel momento que llegaste a mí.

Marta i Ger

Comentar 3 Tasts | Cuinat per German |

Benvolguts tastadors,

Vull ser l'altre

Patchwork de paraules

Moments estúpidament perfectes

En blanc

Recordándote

Ins...piració

La casa de les ombres

ferran adrià: puntualidad y mocasines con borlas

Poesia polonesa i altres perdicions

D'escriure xD als marges del Quijote

Worlds

Diari d'una àvia d'estiu

Passejant entre llibres

Els petits passos

Aplastamiento de las gotas

Mensaje

Irene, por favor, ¡vuelve!

You, Reader

Poesia a mitjanit.

Tengo el corazon contentoOOooOOoo

Fondue d'Idees

Blogs llaminers

Seguidors

Cuiners

Ingredients

Receptari

Cerca d'idees