d&#
19
No heu de patir, perquè això és segurament l'últim que escric aquí sobre el Quijote. El cas és que hauria de posar-me a reflexionar molt seriosament sobre estructures i construccions narratives i evolucions i canvis, i faria qualsevol cosa per evitar-ho. Com... sí... avorrir-vos una mica més, per exemple.Però, tranquils, no parlaré gaire sobre el llibre, l'únic que diré és que a vegades és impossible no escriure un xD al marge. Amb Cien años de soledad doblegava l'angle superior dret de les pàgines que m'agradaven, i així ha quedat el pobre llibre. I amb el Quijote vaig dir: marcaré les parts que em facin riure, per si en un futur estic deprimida i necessito riure i algun lladre extraordinàriament pervers m'ha robat les set temporades de les Gilmore i no hi ha cap persona que pugui consolar-me i l'únic que em queda és el Quijote. Aquesta és l'última; a veure què us sembla :)
[Petit context: Estan el Sancho Panza i el Quijote parlant de la "dueña Altisidora", una dona que s'ha burlat del Quijote fent-li creure que estava enamorada d'ell, i diu el Sancho:]
- [...] Pero no puedo pensar qué es lo que vio esta doncella en vuestra merced que así la rindiese y avasallase: qué gala, qué brío, qué donaire, qué rostro, que cada cosa por sí de éstas o todas juntas la enamoraron; que en verdad en verdad que muchas veces me paro a mirar a vuestra merced desde la punta del pie hasta el último cabello de la cabeza, y que veo más cosas para espantar que para enamorar; y habiendo yo también oído decir que la hermosura es la primera y principal parte que enamora, no teniendo vuestra merced ninguna, no sé yo de qué se enamoró la pobre.
- Advierte, Sancho -respondió don Quijote-, que hay dos maneras de hermosura: una del alma y otra del cuerpo; la del alma campea y se muestra en el entendimiento, en la honestidad, en el buen proceder, en la liberalidad y en la buena crianza, y todas estas partes caben y pueden estar en un hombre feo; y cuando se pone la mira en esta hermosura, y no en la del cuerpo, suele nacer el amor con ímpetu y con ventajas. Yo, Sancho, bien veo que no soy hermoso, pero también conozco que no soy disforme, y bástale a un hombre de bien no ser monstruo para ser bien querido, como tenga los dotes del alma que te he dicho.
P.D: xDDDDDDDDDDDDDD
Quina crueltat...!
O sigui que, quan estàs deprimida i necessites riure i no tens a mà les Gilmore perquè algun lladre (pervers però astut, tot s'ha de reconèixer!) te les ha robat i no hi ha cap persona que pugui consolar-te (això sí que és pervers!), t'apuntes a les burles al Quijote. Que no ha patit prou, el pobre?
Bueeeeeeno, segur que el Quijote i el Cervantes et perdonen: ets la millor lectora del món.
Una prova?
Escrius Xd als marges de les seves aventures!
(I, ah!, això de "felicitat i punt", penso jo, és un pla massa bo per limitar-lo a un únic dia!)
Em sembla raro que prefereixis veure les Gilmore abans que quedar amb gent (osease jo o qualsevol altre), però que desprès critiquis el facebook perquè és una eina poc sociable i artificial.
El Quijote t’està afectant (encara més?!¿)