EL COTXE:
Sense aires de superioritat i exuberància, avui en dia, no tenir carnet de conduir, ni cotxe és sovint sinònim d'exclusió social. Tampoc cal posar-se radicals amb aquesta afirmació, no estic parlant d'una discriminació violenta, com quan es parla de racisme, homofòbia o violència de gènere...què sé yo. No cal portar-ho a l'extrem, és més aviat, una cosa subtil. Encara que costi de creure, no només ho penso jo:
"No tinc cotxe, no tinc carnet, sóc associal" va dir la setmana passada el meu profe de Llenguatges Audiovisuals.
I no estic parlant del fet de posseir un bé que té un cost, no van per aquí els trets. No puc retreure les enormes avantatges de tenir transport propi:
...per als viatgets que sempre són recordats amb rialles...
...per a les parelles que viuen lluny...
...per a evitar escenetes incòmodes al Busnit dels divendres i els dissabtes...
...per portar, si és que en tens, els nens amunt i avalls: escola, metge, psicòlegs, activitats extraescolars,...
...pel temps que es guanya en general!! -sempre i quan no se't acudeixi ficar-te pel centre de Barcelona en ple partit del Barça o per les Festes de la Mercè...
SÍ, el cotxe és útil, ningú ho nega. Necessari? això ja és més discutible a la nostra edat.
Però no tenir cotxe, o no voler tenir-ne, no implica tenir la sensació d'estar perdent un munt de temps (el que trigues en desplaçar-te)... Mira, ara estic escrivint aquestes ratlles en un bus...(jeje, és broma, ara vindria el comentari "Sí, que t'avorreixes").
A part de tots els diners i la contaminació que t'estalvïies per a tu i el món, què faria sense les estones llegint al metro, escrivint, les passejades amb bici o a peu escoltant la música que m'agrada, l'ADN, el ¿Qué más?, el 20 minutos, les capcinades entre parada i parada, el fred de les set del matí,...
Només penseu quanta literatura han generat les estacions de tren per exemple? Al cotxe has d'estar pendent del volant, no pots contemplar el cercavila de persones d'arreu que hi ha al Metro per exemple...Jo encara confio en que de totes les cares que comencen a ser conegudes al JustMetro, en sorgeixi una que esdevingui algun dia una bonica amistat...
Deixant les meves idees de grillada idealista, el que sí que és veritat és que quan creues la línia dels 18 tothom ha fer el que fins ara no tenia permès. I tatxannn, a part de votar, el cotxe és fonamental. Tothom es vol treure el carnet i esdevé un tema de conversa indispensable en qualsevol trobada. Tant se val si la teòrica és un pal, la qüestió és parlant-ne. No pretenc que algú comparteixi la meva opinió, sé que generalitzo. He de dir que conec gent que li apassiona conduir, ma mare sense anar més lluny, o el funcionament mecànic d'un cotxe. Però també cal apuntar que la majoria s'avorreixen a les classes teòriques.
Toca simplement.
Als 18 toca el carnet. No diré que toca llavors als 30 :).
Potser sí que en això sóc un bitxo raro, no m'agrada el tabac o l'alcohol, ni el futbol, ni tant sols el cotxe...tot plegat era per dir que un dia m'hauré de treure el carnet... quin remei.
...si les ciutats fossin peatonals,...
Sense aires de superioritat i exuberància, avui en dia, no tenir carnet de conduir, ni cotxe és sovint sinònim d'exclusió social. Tampoc cal posar-se radicals amb aquesta afirmació, no estic parlant d'una discriminació violenta, com quan es parla de racisme, homofòbia o violència de gènere...què sé yo. No cal portar-ho a l'extrem, és més aviat, una cosa subtil. Encara que costi de creure, no només ho penso jo:
"No tinc cotxe, no tinc carnet, sóc associal" va dir la setmana passada el meu profe de Llenguatges Audiovisuals.
I no estic parlant del fet de posseir un bé que té un cost, no van per aquí els trets. No puc retreure les enormes avantatges de tenir transport propi:
...per als viatgets que sempre són recordats amb rialles...
...per a les parelles que viuen lluny...
...per a evitar escenetes incòmodes al Busnit dels divendres i els dissabtes...
...per portar, si és que en tens, els nens amunt i avalls: escola, metge, psicòlegs, activitats extraescolars,...
...pel temps que es guanya en general!! -sempre i quan no se't acudeixi ficar-te pel centre de Barcelona en ple partit del Barça o per les Festes de la Mercè...
SÍ, el cotxe és útil, ningú ho nega. Necessari? això ja és més discutible a la nostra edat.
Però no tenir cotxe, o no voler tenir-ne, no implica tenir la sensació d'estar perdent un munt de temps (el que trigues en desplaçar-te)... Mira, ara estic escrivint aquestes ratlles en un bus...(jeje, és broma, ara vindria el comentari "Sí, que t'avorreixes").
A part de tots els diners i la contaminació que t'estalvïies per a tu i el món, què faria sense les estones llegint al metro, escrivint, les passejades amb bici o a peu escoltant la música que m'agrada, l'ADN, el ¿Qué más?, el 20 minutos, les capcinades entre parada i parada, el fred de les set del matí,...
Només penseu quanta literatura han generat les estacions de tren per exemple? Al cotxe has d'estar pendent del volant, no pots contemplar el cercavila de persones d'arreu que hi ha al Metro per exemple...Jo encara confio en que de totes les cares que comencen a ser conegudes al JustMetro, en sorgeixi una que esdevingui algun dia una bonica amistat...
Deixant les meves idees de grillada idealista, el que sí que és veritat és que quan creues la línia dels 18 tothom ha fer el que fins ara no tenia permès. I tatxannn, a part de votar, el cotxe és fonamental. Tothom es vol treure el carnet i esdevé un tema de conversa indispensable en qualsevol trobada. Tant se val si la teòrica és un pal, la qüestió és parlant-ne. No pretenc que algú comparteixi la meva opinió, sé que generalitzo. He de dir que conec gent que li apassiona conduir, ma mare sense anar més lluny, o el funcionament mecànic d'un cotxe. Però també cal apuntar que la majoria s'avorreixen a les classes teòriques.
Toca simplement.
Als 18 toca el carnet. No diré que toca llavors als 30 :).
Potser sí que en això sóc un bitxo raro, no m'agrada el tabac o l'alcohol, ni el futbol, ni tant sols el cotxe...tot plegat era per dir que un dia m'hauré de treure el carnet... quin remei.
...si les ciutats fossin peatonals,...
