Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges

Comiat

I sip, definitivament poso fi a la meva aportació a la fondue d'idees. I sip, ja he complert amb tot el protocol que es demana: he tapat els rellotges, he organitzat un espectacle molt lluit de focs artificials, he fet sonar les trompes i els violins i finalment, he embotellat tots els posts i els he deixat a la deriva. Esperem que trobin pescadors benèvols o camins que no portin a Roma (després de dos anys i mig estudiant Història de l'Art, alguns dies tendeixes a pensar que coneixes més aquesta ciutat que la teva...).

M'agradaria posar-me sentimental i fer un breu repàs de les coses que m'emporto d'aquest blog però em sembla que per ara, em reprimiré.

I com que més que un punt i final és un punt i seguit, tothom que vulgui seguir llegint-me em trobareu al blog cosí-germà Paleta d'idees:

www.paletadidees.blogspot.com

Comentar 0 Tasts | Cuinat per Laia |

Suïssa embotellada

Salut!
Diuen que les coses improvisades solen ser sempre les millors. No esperes res. Sigui qui sigui que se li hagi acudit, té tota la raó. Saps que tens un full en blanc excitant que cal escriure sense pautes i no pots reprimir una sensació d'eufòria incomprensible que t'impedeix pensar en res més. Així va ser el meu viatge a Ginebra, una setmana del tot meravellosa i perfecta, gairebé màgica. Un viatge sense expectatives de cap mena. Ha de ser per força, quelcom cotitzadíssim. M'enyoraria? Tindria flashbacks com en les pel·lícules de ciència ficció? Havia d'estar contenta? Emocionada? Podria absorbir tanta xocolata? Compte! Recorda: ets un full en blanc en aquests moments i encara no hi ha la tinta que pugui definir quina serà la teva història definitiva.

Aviat però, vaig començar a esgarrapar records de tot arreu. Tinc bona memòria pel què fa la meva infància. Recordava els parcs perfectament: enormes, plens d'arbres i gespa (allà no es plantegen prohibir trepitjar-la) i tobogans i gronxadors plens d'originalitat. De fet, el que més recordava era l'atmosfera de Ginebra: l'aire fresc i net i els sorolls de la natura barrejats amb l'estrany silenci de les persones. No ho sabria definir millor.

I si, no vam perdre ni un segon. Amb el Flavio vam recórrer cada un dels indrets que podia despertar en mi velles i noves sensacions: escoles, carrers, passejos,... Suïssa en cercles vam titular-ho. Primer vam caminar pel casc antic però de seguida ens va caldre la bici per a recórrer distàncies més llargues. No podíem oblidar-nos de visitar el CERN, la ONU ni una de les muntanyes que envolten Ginebra: el Salève d'on es tiren els parapents, tant lleugers i tant fràgils a la vegada.

El Flavio sobre les seves quatre rodes :)

Davant la ONU, ens vam refrescar amb la bici. Va ser molt diver!

Alçant el vol al Salève. Tot sembla tant fàcil...

Seria gairebé de mala educació no parlar del "Marché aux puces", una fira entrenyable. Els Encants suïssos res tenen a envejar als de Barcelona. Hi ha quelcom que els embolica d'una màgia molt poderosa. Hi havia una caravana on venien menjar i begudes que no vaig poder evitar fotografiar.

La "Place du Molard" també havia sigut víctima d'algun misteriós sortilegi. A la nit, algunes de les pedres del paviment s'il·luminen creant una atmosfera realment màgica i il·lustrant-nos el seu caràcter de ciutat cosmopolita amb missatges en totes les llengües inimaginables.

Suïssa sobre rodes era estressant i trepidant a la vegada. Però encara no sabia el què era recórrer-la en tren. Gruyères, Martingy, Sion, Berna i Lucerna ens esperaven plens de petites sorpreses. Foren dos dies de més de vint-i-quatre hores (o això em van semblar) plens de converses entranyables, molt de formatge (Gruyères de 35 kgs. en fila índia), i centenars de fotos metrallant paisatges.
No cal dir que l'inexpressable atractiu del llac més gran d'Europa va causar en mi l'efecte desitjat. Ho he de dir malgrat soni exagerat. Me'n vaig enamorar. Tant enorme, tant impassible...un miralls envoltat de muntanyes. Des d'el tren, encara era més encisador. Allò no es podia fotografiar.

Tampoc vam quedar curts de personatges estrafolari.s Recordo especialment l'home que ens va estrènyer la mà en un restaurant i després ens va demanar fondue. Malauradament no ens quedava ni una gota. O aquella colla d'espanyols jubilats que semblava que perseguíem o que ells ens perseguien a nosaltres. Després de trobar-nos-els cinc vegades en tant sols dos dies ens vam començar a preocupar.
I de cop i volta, zas! Quan semblava que saltàvem del poble de la Heidi a un altre conte ple de turons verds i vaques manyagues, va arribar el dia en què calia fer les maletes i tornar cap a Espanya. Abans però, vam gaudir dels focs artificials sobre el llac de les Festes de Ginebra. El llac il·luminat amb taques de colors era encara més magnífic.
Vaig trigar a adonar-me'n que amb una setmana no t'acabaves Suïssa! De mida pot semblar petita, molt bufona però un cop hi ets, rendibilitzar el temps és gairebé una professió d'elit.
Si em demanessin que retregui alguna cosa d'aquest viatge els hauria de deixar amb la paraula la boca. Per molt que m'hi esforci, de mi no en surten més que lloances.
I de sobte la gran pregunta: com hauria estat la meva vida si m'hagués quedat allà? Evidentment, incomparable amb la que tinc i suposo que implantejable. Fer-ne hipòtesis era una mica absurd i potser per això, mai se'm havia acudit aturar-m'hi.
Sembla difícil resumir en tant poques paraules tantes coses viscudes o reviscudes. Però calia intentar-ho! Doncs aquí la teniu: Suïssa embotellada en aquest post sintètic del que va ser per a mi aquest gran viatge! Amb tot, només se'm acut un mot per tancar-lo: MERCI!

Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia |

Avui, vull inaugurar el meu primer dia de vacances amb aquesta posta de sol d'estiu a Collserola (crec que la foto no és mèrit meu, snifff,...). Veig que el blog està també de vacances i això em preocupa. Desde Ginebra intentaré escriure alguna cosa, i espero veure'l més anima't! Vinga, que són vacances!

Comentar 2 Tasts | Cuinat per Laia |

Postal de París

Miquel Martí Pol sí que sap sintetitzar les impressions de París en un poema. Molt bon viatge Carles!

Postal de París

Tot és fugaç, però ningú no dorm
al Montparnasse quan La Coupole esclata
de llum i de converses. I demà
començarem el gran pelegrinatge
i jo iniciaré el compte enrera.
L'hivern, cansat, s'acomiada amb pluges,
però la llum dels arbres és molt fina
si el sol travessa el teginat de núvols.
Aquest Parós és el vellut vermell
del Casino i es diu Amina i Nena,
però també serà un clochard amable
i el lent passeig per la vora del Sena
i els tòpics, tots els tòpics repetits
sense gens de vergonya, i Van Gogh,
Van Gogh per primer cop i ja per sempre.
Tot és fugaç, i ric, i vulnerable,
el deixant el record i un llast immens
d'imatges i secrets incompartibles.

Punt i a part.

I aquí ve el vergonyós poema que vaig fer jo amb 16 anys davant d'una de les ciutats que més m'ha impactat. El fet que sigui un poema absurd que no porti el lloc no li treu el mèrit d'haver estat un intent d'adolescent de captar l'essència de París en un petit poema:

París. Ciutat de les sorpreses,
de canvis que no es noten però més tard es veuen.
París. Filla dels grans projectes,
de les grans obres,
d'artistes que sempre han fet meravelles.
Se'n recordaran de tot això quan tu no hi siguis?
Seràs encara l'essència de l'art i la bellesa
quan el món s'apoderi de les coses boniques
que existeixen?

Disculpeu-me, tenia 16 anys,...

Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia |

Bagà Juliol09

Hola xiquets i xiqueta!

Tal i com temiu, aquí, unes quantes imatges immortalitzant l'escapada.

Penjo un parell o tres de fotos d'aquest cap de setmana tant estupendo al camping de Bagà perquè tinc ganes que passeu una mica de vergonya aliena.

Ire i Aleix, entre la vostra passió pels insectes, les ganes de dormir sobre la duresa del terra, el desconeixement del què és una estoreta i de com es munta una tenda i la falta de calçat esportiu i de ganes de caminar per la muntanya, he de dir que molt campingoneros no sou. Però cal que us digui també que això passa a les millors famílies i que per moltes acampades que es facin, muntar una tenda és quelcom laboriós i massa metòdic per a mi que només l'Uri sap resoldre fàcilment.

L'últim dinar a Berga.

I que encara que tots excepte l'Irene siguem uns professionals de la queixa, m'ho vaig passar super bé! Gràcies per haver-vos engrescat tant com jo en la idea! per haver participat dels meus jocs chorres! gràcies per a tot!!

PD: Aleix, tinc dos fotos on quedes realment bé.
PDD: Ire, m'has donat taantt aquest cap de setmana que tinc teca per mesos. Aixx, sense comentaris.
PDDD: Uri, espero que hagis gaudit d'aquest uriversari encara que no siguis molt efusiu.

Comentar 4 Tasts | Cuinat per Laia |

Viena

No us passa que quan torneu de viatge necessiteu fer alguna cosa per unir el viatge amb la realitat, encabir-lo d'alguna manera en algun foradet de la vida quotidiana perquè no es perdi en el buit còsmic dels viatges? Perquè la realitat arriba sempre massa ràpid, disposada a menjar-se les petites "bombolles de sentit" (que diria el Bernat Castany, un dels millors profes que he tingut aquest any), i t'empeny i t'empeny i t'empeny... I els viatges es queden al racó dels viatges. Al calaix. En aquell raconet de la memòria.

Aquí van, doncs, vuit instants, vuit fragments, vuit peces del puzzle de Viena.

1. Els palaus. Aquest és el Belvedere, on hi ha un museu impressionant en què em vaig enamorar perdudament de Klimt...

2. La nòria més antiga del món (Freud psicoanalitzava amb ella, ja...).

3. La música (dins, fora, lluny, a prop, a dalt, a sota, aquí, allà...).

4. La pedra, els núvols.

5. El cafè (1 cafè, 2 gots d'aigua, 3 diaris, 4 hores... O això diuen els vienesos).

6. La Sachertorte

7. Els patitos de goma (?!?!?! No em pregunteu per què, però estaven per tot Viena. No em vaig poder resistir i ara hi ha dos patitos lectors nedant per aquestes terres...).

8. I una mirada atenta, sempre :P

Comentar 1 Comment | Cuinat per irene |

Al meu paradís...

el cel somriu del revés

obres la finestra encara que sigui gener i no diumenge, perquè entra aquell aire matinal i l'edredó et diu: tapa't

la llum es deixa atrapar pel clic

i el pijama no te'l treus en tot el dia.

I aquesta és la banda sonora obligatòria:

Comentar 2 Tasts | Cuinat per irene |

El nostre Uri s'ha passat una setmana sencera entre cables, ordinadors, i màquines rares amb les que tenia dret a manipular. Esperem que no li surti fum pel cap després de tantes hores enganxat a la corrent i a la pantalla, i que tingui ganes de passar 4 dies a València sense cables, ordinadors, ni cachibaches varis.:D:D, potser una mica menys excitants però sort que té les piles carregades i jo també vinc carregada d'energia. Per això no hem de patir.
Ens veiem d'aquí 4 dies!! Un petó!

Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia |

5 tasts de Nova York

1. Com no, els gratacels. Vistos des de sota et fan sentir una minúscula part de l'Univers, i mareja aixecar el cap per veure fins on arriben (cosa que, d'altra banda, és impossible deixar de fer...).

2. I vistos des de dalt... Què dir. És el més impressionant que he vist mai. Aquella extensió d'edificis grisos i marrons, tots il·luminats, tan alts, tan com en una pel·lícula... Aleshores només es pot somniar ser un ocell en una vida posterior i emigrar a Nova York i ser feliç. O ser Spiderman! (quasi que millor).

Això és el que es veu des del pis 70 del Rockefeller, un dels gratacels més alts de Nova York:

3. Entre tantes illes i rius, fa falta algun pont... Aquest és el famós Pont de Brooklyn:

4. El cel aquí és una altra cosa. A vegades està oprimit pels gratacels (li fan pessigolles, pobret) i es queixa perquè no li deixen espai per expandir-se, però a vegades és enorme i ho omple tot i té aquests colors tan irreals, tan de postal. Així és com es veia el cel un capvespre, des de la plaça Union Square:

5. I, per últim, Nova York de nit. La nit a la ciutat que mai s'adorm. Així es veia la nit a Lexington Avenue, l'avinguda on era el nostre hotel (és l'edifici en el qual hi ha les lletres verdes). I el gratacel que es veu al fons, il·luminat, és l'edifici Chrysler, un altre dels més importants de Nova York.

I bé, aquests són els 5 tasts d'avui. Aneu preparant el paladar, que n'hi haurà més... :)

Una abraçada neoyorquina i moooolts petons a tots!

Comentar 9 Tasts | Cuinat per irene |

2a etapa

2a etapa
Publicat en Juliol 6, 2008 per barcelonarusia
Hem canviat el concepte del viatge: donat el cansament del ciclista i les tempestes imprevistes, hem decidit canviar la ruta i adoptar un nou repte: el ciclista pujarà a la bici un dia de cada dos i tindrà l’opció d’acompanyar-nos amb el cotxe. Tot i així seguirem fent quilòmetres amb el cotxe per tal de què pugui fer trams pels diferents països per on anirem passant.
El segon dia en Carles va fer 100 km des de Peyrac de mers fins a Gignac. Quan portava 70 km - diu en Carles - em van començar a fer mal les articulacions de les cames i el meu cul ja estava fet pols, ja que el seient no estava col·locat adequadament.
La següent etapa, després d’un dia de descans i recuperar forces serà un tram de muntanya des de Ginebra fins a Interlaken, parant a Berna, de 203km.
Annàcdotes:
Aquesta nit hem dormit en un càmping gratuït, en un poble el nom del qual ens és desconegut, on després d’un sopar compartit amb uns francesos que estaven de comiat de solter i ens han ensenyat la tradició de “atraper le coq”, ens ha caigut al damunt una tempesta de llamps i trons. Tocades les tres de la matinada, l’Anna, sobresaltada, presa d’un atac de pànic i davant la il·luminació causada pels llamps que queien molt a prop nostre, ha temut per la vida de tots i la possibilitat que ens en caigués un, i ha sortit d’un salt, esperitada, per anar a llançar-se a dintre del cotxe on, enganyada per l’Oriol, s’ha sentit més resguardada.
Durant el dia d’avui, ha estat tot el dia diluviant i hem circulat per carreteres serpentejants sota núvols negres.
Avui és l’aniversari de l’Oriol i estem dinant en un McDonald’s de carretera, amb Wi-Fi gratuïta i il·limitada.
Gràcies pels comentaris de suport. Papes, mames, germans, avis, parelles, mascotes, amics i freaks que visiteu el blog, estem molt bé. No patiu.
Helena i Anna intimant a Perpignan
Els homes venen de rentar els plats al camping de mala mort (le moulin).

http://barcelonarussia.wordpress.com/2008/07/06/2a-etapa/#comment-21

Comentar 0 Tasts | Cuinat per Laia |

Reportatge fotogràfic

BCN-València-Belmonte-Mota-Cuenca
No podia faltar un petit comentari d'aquest viatge! Potser, com bé diu el refrany, val més una imatge que mil paraules:

Jeje, aquest és el pòster que la Virginia té penjat a la seva habitació.
Em va fer gràcia perquè a mi sempre m'hagués agradat tenir-lo però em semblava ejem massa atrevit.

I...aquí podem veure 900.000 euros (pels qui encara no s'han escandalitzat casi un millió d'euros!!!) cremats. Val a dir que no deixa de ser una FALLA extraordinària!! Casi era com un edifici!

I aquest és un dels molins on un dia, el bon QUIXOT ens va obsequiar amb el capítol VIII:" Del buen suceso que el valeroso Don Quijote tuvo en la espantable y jamás imaginada aventura de los molinos de viento"!

I el meu primer BOMBON (cafè amb llet condensada...hiper dolç!)!!!!!!!!!!! jeje en aquesta cafeteria tant encantadora! amb raconets, un pati interior ple de columnes, nuse, super mona!

Aquí dos morosos a l'estació de València que recorda una mica a l'estació de França (creccc) de BCN. No estàvem tristos, encara quedaven 3 dies de vacances, avui que només queda una tarda encara no m'he deprimit! és una bona cosa :D

Del Guillermo sí, però no tinc cap foto on la Virginia surti minimament afavorida, tot i que és molt wapa, això no li treu ningú :). Hay que tenerlo en cuenca!

Bueno...aquesta no surt desafavorida...:D És la fotògrafa per excel·lència!
tampoc hi haurà foto d'una orella de porc fregida per no ferir sensibilitats (plat típic cuenquense!). A mi sincerament, no em va agradar gens! era cartílaggggg!

Finalment, aquest és el colom que va atropellar cert conductor improcedent...ara cada cop que veig un colom blanc penso en aquell pobre que era lent de reflexos i no va arrencar a volar... :( :D

En resum: una experiència fantàstica!!!!

Comentar 4 Tasts | Cuinat per Laia |

Benvolguts tastadors,

Comiat

Suïssa embotellada

Postal de París

Bagà Juliol09

Viena

Al meu paradís...

5 tasts de Nova York

2a etapa

Reportatge fotogràfic

Fondue d'Idees

Blogs llaminers

Seguidors

Cuiners

Ingredients

Receptari

Cerca d'idees