Postal de París
Tot és fugaç, però ningú no dorm
al Montparnasse quan La Coupole esclata
de llum i de converses. I demà
començarem el gran pelegrinatge
i jo iniciaré el compte enrera.
L'hivern, cansat, s'acomiada amb pluges,
però la llum dels arbres és molt fina
si el sol travessa el teginat de núvols.
Aquest Parós és el vellut vermell
del Casino i es diu Amina i Nena,
però també serà un clochard amable
i el lent passeig per la vora del Sena
i els tòpics, tots els tòpics repetits
sense gens de vergonya, i Van Gogh,
Van Gogh per primer cop i ja per sempre.
Tot és fugaç, i ric, i vulnerable,
el deixant el record i un llast immens
d'imatges i secrets incompartibles.
Tot és fugaç, però ningú no dorm
al Montparnasse quan La Coupole esclata
de llum i de converses. I demà
començarem el gran pelegrinatge
i jo iniciaré el compte enrera.
L'hivern, cansat, s'acomiada amb pluges,
però la llum dels arbres és molt fina
si el sol travessa el teginat de núvols.
Aquest Parós és el vellut vermell
del Casino i es diu Amina i Nena,
però també serà un clochard amable
i el lent passeig per la vora del Sena
i els tòpics, tots els tòpics repetits
sense gens de vergonya, i Van Gogh,
Van Gogh per primer cop i ja per sempre.
Tot és fugaç, i ric, i vulnerable,
el deixant el record i un llast immens
d'imatges i secrets incompartibles.
Punt i a part.
I aquí ve el vergonyós poema que vaig fer jo amb 16 anys davant d'una de les ciutats que més m'ha impactat. El fet que sigui un poema absurd que no porti el lloc no li treu el mèrit d'haver estat un intent d'adolescent de captar l'essència de París en un petit poema:
París. Ciutat de les sorpreses,
de canvis que no es noten però més tard es veuen.
París. Filla dels grans projectes,
de les grans obres,
d'artistes que sempre han fet meravelles.
Se'n recordaran de tot això quan tu no hi siguis?
Seràs encara l'essència de l'art i la bellesa
quan el món s'apoderi de les coses boniques
que existeixen?
Disculpeu-me, tenia 16 anys,...
"Van Gogh per primer cop i ja per sempre" :)
Carles, gaudeix el viatgeee! Oporto, París... No ta mal, no! ;P
Miquel Martí i Pol... M'encanta. I quines ganes m'han agafat d'escriure un poema-postal!