"Serè l'ombra del teu gos", va dir una vegada Jacques Brel en una de les seves cançons, i d'aquí va sorgir el nom d'un grup, un nou principi. L'ombre de ton chien neix de la cançó francesa, de grans artistes com Jacques Brel, i va fent-se lloc cada vegada més dins la música catalana. La combinació de dues llengües, de lletres molt originals i una bona dosi de teatre i humor amb la veu sedosa de la cantant, Anna Roig, són els ingredients per a poder gaudir d'un còctel ple de color. Us el recomano!

A la porta d'entrada de l'aula d'estudi, hi ha un cartell molt mono que posa "No fumeu". Doncs bé, és evidentment que moltes de les persones que entren, no el deuen veure perquè la boira que es forma en aquella sala, no és natural.
Tampoc, pobres, no els hi deuen haver ensenyat com s'ha de tractar el material perquè obvien les etiquetes de les papereres de reciclatge, fan servir els gots de cafè de cendrer, i quan no en troben cap, deixen les cendres a la taula. Cadires i taules trencades, foradades i maltractades. Microones espatllats plens d'un polsim blavós sospitós. Llaunes buides, papers al terra, i molta brossa.
Però no és només això,...la cridòria és insuportable. Entenc que per a silenci absolut ja tenim la fantàstica biblioteca però ja que en teoria és un espai per a treballar, no podrien fer servir un to de veu més normal?
Però la cosa no acaba aquí. Coses molt estranyes he arribat a veure. Deixant de banda els porros i les botelles d'alcohol, la última va ser trobar-me amb una bicicleta del bicing al mig del passadís. Suposo que no saben que tenen dues parades per a aparcar-les al costat de la uni, una davant i l'altra darrere. No parlem ja del doberman que hi havia ajagut al mig de l'aula fa un parell de mesos, el que no recordo és si anava lligat o no...

La veritat és que em sento molt malament quan faig aquests comentaris. No crec que sigui una estreta ni una criticona. No em molesten els menjadors sorollosos, petits i a vessar de gent com el de la Central per exemple. És més, en segons quins moments, el xivarri no em molesta gens. El que em molesta és que es maltracti el material d'aquesta manera, que no respectin les normes, i després la meva universitat sigui la més revolucionària de totes. No ens poden vendre la idea de Universitat alternativa si aquesta funciona d'aquesta manera!

Qui ha dit de que, per no actuar, els estudiants estiguem d'acord al Pla Bolonya?

evidentment hi ha molts punts desfavorables pels universitaris, o els que pretenen ser-ho com jo :)...

- què és això de tenir "deures" amb més de 18 anys??? Només cal que ens agafin de la maneta per a creuar el carrer... Encara, a aquest nivell d'ensenyament No obligatori es parla de negatius i positius, control d'assistència,... Mare meva! tant irresponsables som a aquestes alçades?
- i l'avaluació continuada? vinga treballets, examens per treure matèria,...és clar, no ens sabem organitzar, ho han de fer per nosaltres. Però com ho compagines si treballes la meitat del teu temps -no és el cas-...sovint, per pagar-te els estudis!
És clar que no volem que les nostres carreres passin a ser graus, i a entrar en una espècie de postadolescència de la qual encara es necessiten pujar més esglaons per a tenir una feina digne...postgraus, masters de 1000 euros,...per això vas directament a fer una titulació privada...
Jo no crec que pugui estar prou informada per jutjar amb objectivitat aquest pla europeu, ja que només he sentit la part negativa, però ara per ara em posiciono per un No al Pla Bolonya rotund.

Tanmateix, també em posiciono per la manipulació dels estudiants més radicals de la meva Universitat. I és aquí on volia arribar, del Bolonya, en deveu saber més que ningú ja que és un tema que treu fum per les orelles. Però, si munten una Assemblea per decidir SI es farà una setmana de vaga la setmana que ve (de pràcticament 2 hores), COM es pot concloure la sessió amb una votació a mà alçada de: Vaga amb piquets actius (plantar-se davant l'entrada i barrar el pas a tothom) o vaga amb piquets passius (estirar-se al terra, tipo performance, dient que si els trepitges t'estaràs trepitjant a tu mateix)???
M'explicaré.
Avui s'ha organitzat una Assemblea on han participat uns 200 estudiants. No dic que no estiguem parlant de xifres significatives però tanmateix, insuficients per a decidir en nom de tots els estudiants d'una Universitat on hi estan ficats els d'Història, Geografia, Història de l'Art i Filosofia... Això per una banda.
La qüestió és que jo m'he saltat classe per assistir a una reunió on es votaria si Sí o No a la Vaga general de la setmana que ve, o això és el que ens han venut quan passaven per les classes a informar-nos. No pas a votar: Piquets sí, piquets no??? En tot cas, jo he anat amb la voluntat de votar que s'organitzés una setmana de protesta però que deixessin via lliure a l'estudiant per decidir si volia anar o no a classe. És clar que si dones aquesta opció hi haurà gent que anirà a classe! però, que no tenen dret? és clar què és més violent que la Junta directiva de la Universitat no t'escolti que posar 4 persones bloquejant la porta! però això ens dóna dret a decidir pels altres...?


I sí, s'han proposat coses que valen molt la pena (tallers creatius, xerrades, professors convidats, sondejos,...) d'altres més aviat penoses com fer una festa, o massa revolucionàries pel meu gust com ocupar la uni, tallar el trànsit, acampar una setmana al pati de la facultat... el millor ha sigut el de la festa, drogues i rockandroll, que ha insistit 2 vegades!

Isabel Coixet és una de les poques directores en el panorama espanyol, i català també. La veritat és que es percep d'una hora lluny que és una dona moderna, extremadament feminista i radical. De fet, és una persona molt intel·ligent, llegeix una mitjana de 12 llibres al mes! .-enveja pura i dura-

Però anem a aspectes més es podria dir curiosos:

Ella mateixa es considera :
...una romàntica (i no ho negarem pas! :))
...ciclotímica (que vol dir que canvia d'humor ràpidament, de l'euforia a la depressió amb un santiamén...Paraula nova per a mi!)
...amb manies absurdes: com entrar a totes les botigues de "Tot a cent".
... caòtica, es passa el dia fent llistes que després acaba perdent (no com la llista de l'Ann de "Mi vida sin mí" però hi està relacionat)
...en el seu temps lliure prepara souflés que mai pugen :D:D
...una de les seves majors il·lusions és aprendre a conduir :D:D:D:D
...del cine, si hagués de treure alguna cosa seria...les crispetes! (tot i que, al meu entendre, detesta les dietes)
...pateix el "síndrome de l'impostor" cada cop que va a una taula rodona o a una entrega de premis (és a dir, li fa por que la facin fora, que no està convidada). Falsa modèstia :D (la veritat és que la trobo molt humil, com les seves primeres pel·lícules.

Ja he vist un bon grapat de pel·lícules seves:
A los que aman :(
Elegy :/
La vida secreta de las palabras :)
Cosas que nunca te dije :D:D
Mi vida sin mí :D:D:D

(Les meves recomanacions estan amb emoticonos!)

Avui, un dia d'allò més plujós i a la vegada tant màgic, m'he passat una bona part del temps a la Biblioteca de la Filmoteca, un racó de Barcelona que recomano a tothom que li agradi el cine, especialment a persones com l'Aleix o el Marcel (que segurament ja coneixen). He demanat "el sobre" de l'Isabel Coixet i m'han portat una carpetassa amb tots els articles que s'han publicat sobre ella i les seves obres. UNA PASSADA!!

PD: Per cert, La Vanguardia ha penjat TOTS els diaris a la web, catalogats per dates i també per noms. Per exemple: d'Isabel Coixet hi ha com uns 2000 articles. Però és que La Vanguardia va néixer cap a 1880!!! Imagineu! Per fer treballs és l'òstia (si em permeteu l'expressió)!