Isabel Coixet és una de les poques directores en el panorama espanyol, i català també. La veritat és que es percep d'una hora lluny que és una dona moderna, extremadament feminista i radical. De fet, és una persona molt intel·ligent, llegeix una mitjana de 12 llibres al mes! .-enveja pura i dura-

Però anem a aspectes més es podria dir curiosos:

Ella mateixa es considera :
...una romàntica (i no ho negarem pas! :))
...ciclotímica (que vol dir que canvia d'humor ràpidament, de l'euforia a la depressió amb un santiamén...Paraula nova per a mi!)
...amb manies absurdes: com entrar a totes les botigues de "Tot a cent".
... caòtica, es passa el dia fent llistes que després acaba perdent (no com la llista de l'Ann de "Mi vida sin mí" però hi està relacionat)
...en el seu temps lliure prepara souflés que mai pugen :D:D
...una de les seves majors il·lusions és aprendre a conduir :D:D:D:D
...del cine, si hagués de treure alguna cosa seria...les crispetes! (tot i que, al meu entendre, detesta les dietes)
...pateix el "síndrome de l'impostor" cada cop que va a una taula rodona o a una entrega de premis (és a dir, li fa por que la facin fora, que no està convidada). Falsa modèstia :D (la veritat és que la trobo molt humil, com les seves primeres pel·lícules.

Ja he vist un bon grapat de pel·lícules seves:
A los que aman :(
Elegy :/
La vida secreta de las palabras :)
Cosas que nunca te dije :D:D
Mi vida sin mí :D:D:D

(Les meves recomanacions estan amb emoticonos!)

Avui, un dia d'allò més plujós i a la vegada tant màgic, m'he passat una bona part del temps a la Biblioteca de la Filmoteca, un racó de Barcelona que recomano a tothom que li agradi el cine, especialment a persones com l'Aleix o el Marcel (que segurament ja coneixen). He demanat "el sobre" de l'Isabel Coixet i m'han portat una carpetassa amb tots els articles que s'han publicat sobre ella i les seves obres. UNA PASSADA!!

PD: Per cert, La Vanguardia ha penjat TOTS els diaris a la web, catalogats per dates i també per noms. Per exemple: d'Isabel Coixet hi ha com uns 2000 articles. Però és que La Vanguardia va néixer cap a 1880!!! Imagineu! Per fer treballs és l'òstia (si em permeteu l'expressió)!