El jazz és un còctel de diferents estils musicals que surgeixen del món afroamericà: blues, gospel, ragtime, spiritual,... Suposo que aquest fet és fàcil d'explicar. Nordamèrica és un territori on més s'ha donat la confluència entre diverses cultures i ja se sap que quan els bagatges musicals es barregen es concep un nou producte musical. El jazz és per tant, un autèntic mestissatge.

Fa dies que dono voltes a una idea que alguns consideraran esgarrifosament avorrida: transcriure les classes d'Història del Jazz al blog. Sí, s'accepten tota mena de protestes. Endavant! :)

Però per explicar els orígens del Jazz cal remuntar a la situació social que s'estava vivint al segle XIX. El fenomen que més caldria destacar per aquest tema és el de l'esclavitud.


No entraré en els detalls horripilants que es donaren en el tracte amb els esclaus però cal saber que en aquella època (abans de 1865), els esclaus no seran considerats mai americans i per tant, la cultura negra no tindrà cap valor. Es van prohibir les religions africanes, fins i tot, l'ús dels tambors, que eren el seu medi fonamental de comunicació. Ni tant sols hi va haver interès per cristianitzar els esclaus, ja que com bé sabem, pels americans no eren éssers humans! (No podia reprimir aquest signe d'exclamació). Mica en mica però, degut a la imposició de la cultura blanca, es va anar configurant una nova cultura. Amb la pròpia religió abolida, hi havia la necessitat de buscar referents en els amos. Tanmateix, el seu principal focus d'atracció del cristianisme era la salvació, la terra promesa. I és per això que la població negra es va introduir en l'Església Baptista i Metodista, dues comunitats que afavorien la participació dels fidels.

Sí que és cert que hi va haver moviments antiesclavistes. Un exemple destacat és el de John Brown, que no era un petit indi com diu la cançó, sinó un activista que optà per la lluita armada. De fet, va esdevenir una personalitat a venerar, fins i tot va generar una certa mitologia.

I ve-t'ho aquí! El jazz es va convertir en un punt d'escapatòria per a respirar de l'esclavatge.

Explicaré com varen sorgir les primeres manifestacions musicals als camps de treball el pròxim dia -si em deixeu-.