d&#
09
Els petits passos en una relació són sempre els que més m'agraden.
No parlo pas d'una relació de parella, més val estar-se'n en aquest tema; ja és prou complicada la cosa que ni els millors estudis científics s'han posat mai d'acord.
Els petits passos, doncs són per força els millors. Subtils, arriben de mica en mica sense presses. Tanmateix, no poden evitar que quan hi pensi, somrigui:
- Una mirada de més de 10 segons...és una bestiesa potser, però a mi em transmet seguretat, i molta confiança.
- Un somriure (dels que no són per educació, forçats i freds,...), dels màgics.
- Compartir uns apunts, un CD, una pel·lícula, un llibre,...
- Convidar a algú en un cafè.
També poden ser gestos verbals, una conversa per exemple. Segur que n'hi ha una pila.
Em fan feliç.
M'encanten aquests posts optimistes amb música de la Norah Jones.
I un primer pas com... una tarda de compres en què quasi m'encolomen un abric horrible, plena de converses... Em va encantar :)
Sí que són genials els primers passos: el primer somriure, la primera vegada que li dius "hola" a aquella persona amb la que et creues cada dia...
Aix.
T'estimo, Laia! És el que té, fas aquests posts i em poso bleda.
Un petonàs!!