d&#
30
Sempre m'ha semblat fascinant el muntatge cinematogràfic, especialment el pla seqüència, fins i tot quan encara no sabia que existia un mot per designar-ho. Avui el meu profe d'audiovisuals li ha posat nom al fet de fer, com bé diu la paraula, una seqüència en un sol pla. Però això és com anar a contra natura del cine actual basat en el muntatge que enganya contínuament la percepció de l'espectador! Crec que tant els novel·listes com els cineastes són catadors de fragments de realitat. No poden exposar detalladament tots els passos d'un personatge en una història. Seria mortal! El cert és que avui dia estem acostumats a omplir els espais que no s'expliquen perquè sabem interpretar sense dificultats: tots aquells desplaçaments en l'espai i en el temps.
Abans, als inicis del cine, els espectadors no entenien d'on sortia aquell personatge, si feia un moment estava a 100 quilòmetres d'aquella ciutat per exemple, o què coi feia aquella família sopant tranquil·lament si tant sols feia uns segons els havien vist amb la camisa de dormir.
Un pla-seqüència seria de fet com una càmera de caixer automàtic o un video casolà de pa sucat amb oli. Avui dia és tot un repte fer una pla seqüència en una pel·lícula ben feta. Requereix una coordinació absoluta perquè si surt malament s'ha de repetir de nou.
El meu profe ha explicat que hi ha una espècie de rivalitat entre directors per fer el pla seqüència més llarg. Com ha dit ell, " compateixen a veure qui la té més llarga".
Us poso el començament de la pel·li "Sed de Mal" d'Orson Wells que hem vist a classe. Tot i que no entenc aquest director, l'he trobat sorprenent!! Comproveu-ho vosaltres mateixos.
Càmara! Acció!
Abans, als inicis del cine, els espectadors no entenien d'on sortia aquell personatge, si feia un moment estava a 100 quilòmetres d'aquella ciutat per exemple, o què coi feia aquella família sopant tranquil·lament si tant sols feia uns segons els havien vist amb la camisa de dormir.
Un pla-seqüència seria de fet com una càmera de caixer automàtic o un video casolà de pa sucat amb oli. Avui dia és tot un repte fer una pla seqüència en una pel·lícula ben feta. Requereix una coordinació absoluta perquè si surt malament s'ha de repetir de nou.
El meu profe ha explicat que hi ha una espècie de rivalitat entre directors per fer el pla seqüència més llarg. Com ha dit ell, " compateixen a veure qui la té més llarga".
Us poso el començament de la pel·li "Sed de Mal" d'Orson Wells que hem vist a classe. Tot i que no entenc aquest director, l'he trobat sorprenent!! Comproveu-ho vosaltres mateixos.
Càmara! Acció!
OStres, crec que a mi em van fotre també aquest pla sequencia, o un semblant, que acababa en grua...
La veritat es que un bon pla secuencia pot resultar brutal...
Per a ps llargs La soga de hitchcock está virtualment feta tota amb un sol pla sequéncia, però per ps impresionants a part de llargs, es de la part final de HIJOS DE LOS HOMBRES
Mirala i FLIPA TULIPA XD
Tots els plans seqüència de Hijos de los Hombres són genials (el dels cotxes i la moto... també!). Més plans-seqüència tremebundos són el principi de Snake Eyes (que comença amb el Nicolas Cage sol i acaba en el meollo d'un multitudinaríssim combat de boxa), l'escena del martell d'Old Boy (quina súper-mega escena d'acció!) i l'impressionant pla seqüència de Expiación que, quan el vaig veure, em va semblar el més espectacular que he i havia vist mai (és aquell en què surt la nòria i la platja i un tipus executant cavalls ferits i uns homes cantant en una coral).
Són guais els plans seqüència... A mi em passa que estic mirant una pel·lícula i de sobte noto com un pessigolleig a l'estòmac, i al final m'adono que, senzillament, fa un munt d'estona que no hi ha hagut un canvi de pla, i aleshores et meravelles de tot allò de si costa tant fer els plans seqüència i com estan de preparats i tota la pesca (tot i que ara, amb les "noves tecnologies", segurament ja es puguin unir dos o més plans diferents com si pertanyèssin a un mateix pla seqüència... digo yo).
Per últim, no vull deixar de mencionar el Wes Anderson, que tot i que segurament no té els plans seqüència més llargs del món, sí que acostuma a rodar amb uns plans llarguíssims, però no només això, sinó un plans on, per més que s'allarguin, cada element està situat al lloc que li pertany en tot moment.
Quin estil que té el tipus!
Ah, i ja sé que m'allargo però...
JCVD, una pel·lícula brutal per raons en què no m'estendré aquí, que estrenen el divendres dia 7, arrenca també amb un (aparent) pla seqüència llarguíssim brutal i ple d'acció i ironia, però sobretot d'acció (alguna cosa així com un repàs a la carrera cinematogràfica del Jean Claude Van Damme en una sola presa).
Riu-te de l'escena del martell d'Old Boy, Pol!
O potser exagero...
Però és un gran principi!
Sabia que parlaries d'Snake eyes, ho sabia!
Haure de veure expiación.
I mes li val al señor anderson que totes les coses estiguin al seu lloc cuan faci plans secuencia, es lo minim que pots fer si en fas un!XD
Snake eyes! Uooh! tmb la vam veure a classe! està molt guai. tinc ganes de veure la peli.
merci pels teus comentaris crítics pol, a vegades no sé si són més burla que no pas crítica.
Laia
PD: tmb vam parlar de La Soga de Hitchcock!