4 Tasts

1. Aleix on 10 de novembre del 2008, a les 18:44

   Laia, sempre tenint-nos en ment! N'hi ha per sentir-se estimat... [Bah, a fer punyetes els que em titllen -fins i tot a mi!, t'ho pots creure?- de ser bleda: ] Gràcies!

    
2. irene on 11 de novembre del 2008, a les 22:12

   Uohh, mai havia sentit res així! Mola molt, però no sé si aguantaria durant molta estona sentint aquest tipus de música...
   
   Aleix, tu, bleda? De debò?! I ara! :P
   
   Queda TAN pendent una anada al Jamboree! Tu no desisteixis i segueix-me informant, sí? :P
   
   muak, preciosa!

    
3. Van Deal on 14 de novembre del 2008, a les 0:59

   EY, ñlaya, com mola!
   No ho coneixía aixó, em baixaré alguna coseta y indagaré.
   Si t'agrada aquesta potser t'agradaríen dos dels meus grups preferits de jazz fusió: La mahavishnu Orchestra y els Tribal Tech.
   Y ja que hi vas, al Jamboree, et requeteracomano que t'hi passis cuan facin una WTF JamSession Amb el saxofonista Llibert fortuny.
   Brutal que thi cagues.
   
   
   Aleix, ets un puto gay.
   Sense voler ofendre els gays.

    
4. Laia on 19 de novembre del 2008, a les 16:19

   "Su energía siempre estaba en lo más alto, absolutamente emocional", cuenta Hiromi de su profesora. "Cuando quería que tocara con una determinada dinámica, no me lo pedía en términos técnicos. Si la pieza era apasionada, me decía: 'toca rojo.' O si era suave, me pedía: 'toca azul'. De este modo podía tocar con todo mi corazón, y no solo con mis oídos.”