"Cada objecte té la seva Banda Sonora".

No és una frase genial i totalment verídica¿?

Un Ikea en un dissabte, el mercat de la Boqueria, la cuina atrefegada d'un restaurant, una carretera un dia laborable, la missa d'una església o l'oració d'un minaret islàmic... tots els indrets tenen les seves sonoritats. Són sons que formen part normalment de la rutina... vivim amb aquests efectes sonors, que depén de com es mirin, poden considerar-se música, una banda sonora, en definitiva.

No sé si és bo o dolent però trobo genial poder enganyar la pròpia oïda amb uns auriculars. "La música enllaunada" que diuen alguns adults, manipula la percepció del so aillant-nos del so real de cada cosa. A mi m'encanta! i soposo que és d'aquest recurs que es val el cinema. Posar música a les imatges en el cas d'una pel·lícula, o a l'inversa, posar imatges a una cançó si es tracta d'un videoclip.