de
novembre
...com, per exemple, estar escrivint aquí. Sí, increïble, eh?Si li restem petits contratemps com vòmits cada mitja hora, teatres anul·lats, festes anul·lades, quedades vàries anul·lades, pelus anul·lades i tantes altres coses reduïdes a 0, encara podem trobar-li alguna cosa bona. Com...
...sí, la contemplació absoluta. Quedar-se mirant el sostre durant minuts i minuts, observant les ombres i els diferents tons de grisos que pot adquirir un mateix to de blanc d'un mateix sostre. Pensar (no em pregunteu per què) en sucs de fruites. No sé, és una dèria, però sempre que estic malalta em començo a imaginar els sucs de fruita més fabulosos del món. I m'imagino en la típica tumbona de peli a Hawaii, bevent un suc rere un altre, un dia de ple sol, amb el mar a quatre passes i la [t] silenciosa... Mmmh. O deixar que la meva gata em cuidi. Mirar-la, tota gris, amb aquells bigotis savis i aquells ulls verds... A vegades penso que ningú em podria cuidar millor que ella. O llegir un llibre, sense més, per pur plaer, i construir, a poc a poc, sense presses, la vida d'uns quants personatges estrambòtics en un pis encara més estrambòtic de Londres, i observar com es fan i es desfan els seus camins...
O prendre el te, amb moooolt de sucre. I pensar en la Sara i les seves tardes de Trivials i tes. I descansar una mica de tot, fer com un punt. No un punt i seguit ni un punt i a part ni un punt i coma ni un punt i final. Més aviat un punt i principi (com el blog de la Irene). Ara ja estic llesta pel principi.
(I aquesta és una foto del cel d'ahir al capvespre. No tinc ni idea de com s'ho fa, però sempre troba la manera de sorprendre'ns...).
Penses en sucs de fruita?
La gata et cuida millor que ningú?
Irene, no has canviat gens...quuina enveja! Jo ja he perdut una mica d'aquest idealisme tant màgic que et caracteritza i et fa tant tendre.
i jo continuo malalta... porto una setmana sense anar a la guarderia, lloc on m'ho van encomanar... aix.. vull menjar bé, vull estar bé.. aix... i ara m'he de posar al dia, he de fer exàmens endarrerits, treballs aix
aixi que també has estat malalta...
a veure si quedem aviat.. petonsssssss
Les coses que a un li venen de gust quan està malalt, se m'ocorre que les podriem posar en pràctica quan estiguem actius i saludables, replets de vitalitat!
Arrossegar-se sota un edredó, per exemple. Emplenar-se de la calor i suavitat que s'amaga allí sota. Per què no fer-ho també sense estar malalts, fins i tot si això vol dir no gaudir de l'exòtica picor darrere els ulls que causa la febre?
Visca els sucs de fruita en tots els casos!
Visca les coses que recorden a Hawaii (amb dues is)!
I visca, en general, les felines formidables, que tenen cura de les persones fins al punt de posar gelosos els nòvios de les seves pacients!
mmm... ara m’ha agafat unes ganes de beure un “zumo de piña con uva” xD. Ire!! Que no se res de tu des de fa... no se... des de que et vaig trucar, que per cert, encara no m’has ensenyat el carnet... AJA! I ara que penso... ens vam veure dilluns passat, però des del retrovisor.
Hi ha moltes novetats a explicar (potser no tantes) però hem de veure’ns, o fer un sopar, o simplement parlar.
I a veure si em vens a buscar que t’he de presentar algú (et donaré una pista... HOU HOU HOU! – i no és la Pijoan!-).
I fins aquí “el diario personal de german”.
Un petó!
german, q és tanta intriga?? jo ho vull sabeeeeeer :P