de
juny
Todos somos Don Juan d'Anthony Burgess
"El donjuanismo es más bien una enfermedad de la mujer que del hombre"
Hi ha un crític-periodista que diu que el desig de seducció és un fet d'ambdós sexes, no només dels homes. Per això defensa la figura del Don Juan com un personaatge heterosexual (no xD, no hermafrodita). Ell veu a totes les dones iguals, en canvi, segons aquest bon home, les dones burlades necessiten un home per distreure's la seva rocallosa vida, per trobar una novetat en la rutina. Per aquesta raó, les dones adopten la inocència més virginal per creure que la revelació física és amor. No hi ha cap dona, que accepti el donjuanisme, tot i així ningú pot negar que Don Juan ha sigut sempre un personatge popular entre les dones.
"La consumación trae la desilusión; después del coito todos los animales (con excepción de las yeguas y las mujeres) están tristes".
Deixant de banda, alguns dels comentaris que m'han semblat masclistes, trobo que aquest article encerta en el fet que les ganes d'agradar, només pel simple fet d'agradar, és una cosa d'allò més plaent ben comuna entre homes i dones. Don Juan és castigat pels seus actes, però també hem de pensar en quina època es va escriure: Tirso de Molina al Siglo de Oro, en una "España cerrada en si misma" i totalment catòlica, Molière, al segle XVII també tres quarts del mateix...Zorrilla,... Don Juan és l'heroi de l'instant, no pensa, actua; simplement aprofita l'ocasió sense tenir en compte les prohibicions, les conseqüències. Si hi ha persones més donjuanesques que d'altres no és per falta de ganes xD penso jo, sinó per falta d'oportunitats.
Publica un comentari a l'entrada
Molt dolç o salat? Afegeix el que vulguis al teu gust! ;)