de
juny
- Bon dia, el puc ajudar?
- Teniu peus de recanvi? Els meus estan destrossats de tant caminar:
... durícies, bullofes, ungles trencades,negres per un cop, callos, picades de mosquit (que lletjos són els peus a vegades :D)
Tanmateix la simbologia dels peus em sembla fascinant, això de representar la gent descalça a l'Antiguitat simbolitzant que ja estaven morts,...a mi no sé si pel rollo romàntic o que em semblen molt purs i molt poètics.
Eh! Deixa't estar de simboloismes...! Els peus, com tantes altres parts de les persones (el nas, el melic..., les orelles!) tenen dret a ser estimats, per si mateixos.
(No li facis cas, Irene!)
PS: Sento haver semblat una mica brusc, Laia. Ara, t'he de dir que tinc un amic, que es diu Àdolf, que hauria estat més brusc encara. Has triat un tema delicat!
Els peus em persegueixen!!! (Sí, solen ser els peus els que es dediquen a perseguir... Però en un sentit més metafòric, em refereixo). Ara, aquests que has triat tu són guais.
Aleix, sabia que faries un comentari com aquest.
Visca... les orelles amb arracades! (que també tenen dret a ser estimades per si mateixes)
Comença la guerra de les parts del cos.
snto no entendre la vostra conversa amb els peus (ire, no t'agraden els teus?)
Bé, deixant de banda que l'Aleix s'esta tornant prou gay com per disculparse per un comentari totalment inocuu, i la poca gracia que crec que li fes a ladolf saber que es desvela por ahi el seu fetichisme pels peus, m'agradaría fer la meva aportació dient que un dia vaig llegir que els peus de dona son objecte de tant fetichisme per que són una de les seves parts de reminiscéncia més fálica, i que l'amor fálic que hom porta a dins surt a relluir (existeix aquest verb?) en la fascinació pels peus.
La cual cosa em sembla bastant llúcid, per que a vegades quan chupo peus veig un paralelisme bastant clar.