A l'assignatura d'urbanisme, el professor solia insistir en el fet que cal ser crítics amb les actuacions urbanístiques del moment que s'estan fent a la nostra ciutat o al nostre poble. L'article que ens va fer escriure m'ha quedat molt tòpic però he pensat que en el blog podria despertar alguna opinió crítica com en l'article del nazisme.
L'urbanisme és un dels elements que forma la vida social. La forma urbana condiciona d'una manera o d'una altra les relacions entre els ciutadans tot i que no és la més determinant. L'article que il·lustra aquest fet és el d'Oriol Bohigas “Menys urbanisme i més sociologia”. Amb aquest text, l'autor, un dels arquitectes catalans més importants del nostre temps, posa sobre la taula un dels problemes actuals de Barcelona: la regeneració d'espais no és garantia d'una reforma social. I l'exemple més significatiu és el del barri del Raval, en el qual totes les planificacions urbanes per a dignificar el barri no han minorat la situació de manera notable de pobresa i conflictivitat en la que es veuen immersos la majoria dels seus habitants. El problema del Quart Món és un tema clau del qual cal reflexionar llargament i buscar solucions que no corresponen al camp de l'urbanisme.
Aquest panorama es pot relacionar amb l'altre article de Lluís Sierra titulat “Oasis olvidados”. En ell, s'expliquen els projectes irresolts de netejar punts de la ciutat de manera aïllada com ara les places. I dic, irresolts perquè tot el que envolta aquests espais no permet una millora, sinó un emmascarament ple d'escletxes de la realitat. Posar un hotel de cinc estrelles en un dels barris més pobres de Barcelona està fora de lloc, ja que no se'n valdrà cap dels residents del barri ni tampoc està aconseguint ser rentable donat que els paratges en el qual es troba no són potser prou atractius per a la clientela a la qual va destinada. Com diu Bohigas, no es pot donar una nova identitat a una zona degradada perquè això només condueix a més marginació i discriminació. I tot i que potser no cal ser tant dràstics, cal tenir en compte que un parc o una plaça en un barri conflictiu no qualificarà l'entorn sinó que el farà més digerible, i ja ha quedat demostrat que això no és suficient.
En definitiva, crec que és important que hom es plantegi la importància que se li dóna a la imatge urbana en detriment de factors humans prioritaris. Si bé s'estan fent passos a nivell social, m'avinc al pensament d'Oriol Bohigas. Urbanisme i sociologia no han d'anar necessàriament agafats de la mà.
Publica un comentari a l'entrada
Molt dolç o salat? Afegeix el que vulguis al teu gust! ;)