d&#
13
No hay hueco de peña, ni margen de arroyo, ni sombra de árbol que no esté ocupada de algún pastor que sus desventuras a los aires cuente; el eco repite el nombre de Leandra dondequiera que pueda formarse: "Leandra" resuenan los montes, "Leandra" murmuran los arroyos, y Leandra nos tiene a todos suspensos y encantados, esperando sin esperanza y temiendo sin saber qué tememos.
Quan avui, llegint el Quijote, m'he trobat amb això, no he pogut deixar de pensar en aquell dia en què la Laia va obrir Cien años de soledad a l'atzar i em va llegir el primer que va aparèixer, que, curiosament, era això:
La casa se llenó de amor. Aureliano lo expresó en versos que no tenían principio ni fin. Los escribía en los ásperos pergaminos que le regalaba Melquíades, en las paredes del baño, en la piel de sus brazos, y en todos aparecía Remedios transfigurada: Remedios en el aire soporífero de las dos de la tarde, Remedios en la callada respiración de las rosas, Remedios en la clepsidra sectreta de las polillas, Remedios en el vapor del pan al amanecer, Remedios en todas partes y Remedios para siempre.
Algú més veu semblances? :)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
[Intentem-ho de nou: (hi havia massa faltes!)]
Es veuen, es veuen semblances!
Aprofito l'avinentesa, aleshores, per dir que què brutal és Cien Años de Soledad, i què brutal quan es posa romàntic, que és d'un romanticisme estrany, com fosc, que cau lluny i em resulta exòtic, però em fascina.
Tot i així, a Cien Años de Soledad, poc feliç acostuma a ser, l'amor. Sobretot, poc divertit.
I visca les maneres felices i divertides que hi ha de viure'l!
(També aprofito per preguntar-me... Va inspirar el fragment del Quixot directament al Gabriel García Márquez? De manera subconscient? O potser cadascú va arribar per la seva compta, influenciat per la temàtica, a la mateixa estructura? Vaja... Algú hauria de fer un treball de literatura sobre la originalitat!)
(I després, si us plau, que me'l passi.)
ja-ja-ja. Crec que no seré jo :P
I no crec que el Gabriel García Márquez pensés en el Quijote... Segurament el Cervantes sí pensaria en com de guai seria Cien años de soledad :)