Tinc un problema. M'atreviria a dir que és greu. Veureu... Em perd la poesia polonesa. Em direu que de bons poetes n'hi ha a tot arreu, fins i tot de genialíssims, però els polonesos tenen alguna cosa que... Uf. I no sé què és, no sé si s'ha de néixer polonès per escriure així o és per com és la vida allà o per una qüestió de tradició cultural; de debò que no ho sé, em té molt intrigada. El cas és que no paro de descobrir nous poetes polonesos que m'encanten... Sobretot gràcies al blog de l'Abel Murcia -traductor de poesia polonesa-, que cada dia ens obsequia amb alguna traducció seva.

A veure què us sembla aquesta:

Primeras horas de una tarde de abril, voy en el tranvía
detrás de una pareja de viejecitos
sólo veo el triángulo dolorido de sus espaldas
encogidos escuchan el acordeón del tranvía
con manos débiles le dan dos zlotys al músico.
El espacio entre ellos se convirtió hace tiempo en otra cosa,
algo mejor –lo veo-
la gente de la calle, de millones de calles, no es capaz de nada malo
ninguno de ellos será capaz.
Qué suerte, bajamos – nosotros
a pleno sol, con el verde fulgurante de los setos.
Sopla un meridional viento de abril.

Tengo los ojos cegados; lo sé, no entenderé
nada más.

Magdalena Bielska, Animales feos

1 Comment

1. irene on 29 d’abril del 2009, a les 21:36

   Petita nota: el "zloty" és la moneda polonesa.