There's no single reality, Corporal. There are many realities. There's no single world. There are many worlds, and they all run parallel to one another, worlds and anti-worlds, worlds and shadow-worlds, and each world is dreamed or imagined or written by someone in another world. Each world is the creation of a mind.

Man in the Dark,

Paul Auster.

(Juro que, un segon abans d'agafar la càmera i obrir la finestra, sempre penso que tinc massa fotos de capvespres.)

6 Tasts

1. Sand in my shoes on 10 de febrer del 2009, a les 14:43

   UOOO! En tens més en anglès? i poemes! I need poems!
   Avui he descovert una revista gratuïta de literatura barcelonina: Literata. La coneixes? He pensat en tu.

    
2. irene on 10 de febrer del 2009, a les 23:07

   :)!
   
   Si tinc més què? Llibres? En tinc uns quants per allà... Ja te'n deixaré, si vols :)
   
   Poems? A NY em vaig comprar un llibre de poemes que s'entén suuuuuuuuuuper bé i és genial, para más inri :P Bill Collins, ja te'l passaré.
   
   Síiiii, ja conec la Literata! La directora va ser professora de la meva mare (d'un curs d'aquells de literatura que fa al centre cívic). M'agrada bastant la revista, sobretot les entrevistes que fan!
   
   1petóóóó!

    
3. German on 11 de febrer del 2009, a les 22:36

   Irene crec que, fotogràficament parlant, estàs encallada; però si jo tingués aquests capvespres a la meva finestra, no em tallaria ni un pel en fotografiar-los.
   
   http://oigayque.webcindario.com/

    
4. German on 11 de febrer del 2009, a les 22:37

   Això vol dir que les teves fotos sempre són genials xD

    
5. Aleix on 11 de febrer del 2009, a les 23:50

   Al dir-te, a tu i directament, què penso de les teves fotografies, o bé què penso de tu, o fins i tot i si m'apures, quina és la frase concreta amb la qual et respondria, o les paraules exactes que em dus al cap, ¿no hauria de sentir-me prou satisfet i deixar de voler dir-t'ho de nou (públicament, aquesta cop)?
   
   Potser sí, però les ganes persisteixen, com sovint em passa, que vull dir en veu alta, i explicar-ho a qui m'escolti (pobre Pol!), les diferents emocions que em fas sentir.
   
   En fi, d'això és el que viuen els blogs!
   
   M'encanten els capvespres que captures i, de fet, totes les imatges a través dels teus ulls (i els teus ulls a través de qualsevol imatge!). És la realitat que més m'agrada.
   
   
   D'altra banda, una disculpa general. És segons l'hora, i la set que tinc i el que he menjat, el que em fa escriure de manera retorçada.

    
6. Gemma on 22 de febrer del 2009, a les 13:10

   A mi em passa exactament el mateix amb les fotos de capvespres. En tinc moltes, però totes i cadascuna d'elles valen la pena.
   
   Si no et sap greu t'afegiré a la meva llista de blogs, sóc nova per aquí i estic xafardejant el que més m'agrada :)