de
febrer
Ja vaig dir fa ben poc, que m'agrada molt recomanar llibres, el que no m'agrada és que me'n regalin :). Doncs aquí va una recomanació, humil, sincera i molt personal.
El llibre, "Diari d'una àvia d'estiu", és una novel·la autobibliogràfica de Rosa Regàs, una escriptora catalana, que té una riquesa de vocabulari increïble.
Potser, he de confessar, que quan es posa a fer reflexions del món en què vivim, se't pot fer pesat, perquè no deixa de ser la visió d'una dona feminista i progressista, però que per l'edat que té, això és un mèrit. El que m'agrada és quan parla de la rutina de viure durant un mes amb tots els seus nets en una casa de pagès a l'Empordà.
Van fer una sèrie d'aquest llibre fa uns anys en una televisió espanyola que ara no recordo.
Afegeixo alguns dels fragments que més m'agraden i us animo a que li feu una ullada!
El llibre, "Diari d'una àvia d'estiu", és una novel·la autobibliogràfica de Rosa Regàs, una escriptora catalana, que té una riquesa de vocabulari increïble.
Potser, he de confessar, que quan es posa a fer reflexions del món en què vivim, se't pot fer pesat, perquè no deixa de ser la visió d'una dona feminista i progressista, però que per l'edat que té, això és un mèrit. El que m'agrada és quan parla de la rutina de viure durant un mes amb tots els seus nets en una casa de pagès a l'Empordà.
Van fer una sèrie d'aquest llibre fa uns anys en una televisió espanyola que ara no recordo.
Afegeixo alguns dels fragments que més m'agraden i us animo a que li feu una ullada!
"I així serà, si no és que l'educació sentimental que rebi aconsegueixi que aquesta generació no sàpiga ni accepti que els cossos són tots normals, que es desenvolupen segons les pròpies lleis de la natura, i que els éssers que els ocupen, si bé no són iguals, són del tot equivalents."
L'Ian sempre té gana. Està prim i és fort com un roure però és un misteri saber on posa la quantitat de menjar que s'empassa. A l'Ian no se li pot explicar que gran part dels nens del món passen gana, perquè de seguida salta i diu molt convençut: "Igual que jo!"
"Però no n'hi ha prou a pensar-hi només, perquè se'm fa difícil estructurar una mínima teoria si no escric, com si hagués d'escriure per saber el que vull dir."
"Però no n'hi ha prou a pensar-hi només, perquè se'm fa difícil estructurar una mínima teoria si no escric, com si hagués d'escriure per saber el que vull dir."
Uaaal·la, l'última frase em descriu totalment...!
M'ENCANTAVA LA SÈRIE! *.* No sé què va passar; un dia van deixar de fer-la.
Tinc el llibre per aquí a casa i sempre m'he mort de ganes de llegir-lo; a veure si aquest estiu ho faig (fins aleshores, el Quijote ocuparà el meu cor :P).
Muàààà!