Les coses casuals sempre em fan molta gràcia. No crec en cap tipus de destí però si que trobo tot un misteri la manera en què s'arriben a conèixer certes persones. Si ell o ella hagués fet, dit , deixat de fer o deixat de dir alguna cosa, potser la història seria diferent. És o no és quelcom curiós?
Avui m'he trobat dos cops amb el Pau Roldan. Vale, ja sé què em direu: que el poble és petit i pràcticament amb aquest noi som veïns però, si mai me'l trobo, com em passa amb la majoria d'amics i companys que viuen a Sant Just, és divertit i estrany que hagim coincidit dues vegades.
A part d'aquesta petita reflexió en veu alta, avui us volia parlar de dues coses més.

Una, de molt graciosa: la llista de la compra. No sé si a casa vostra us passa el mateix però jo quan vaig amb ma mare a comprar i ella porta una llista, amb quatre coses (contades) apuntes, us prometo que arribem a omplir un carro sencer, fins a vessar! És normal això en totes les llistes de la compra o només amb les mares? o només amb certes mares? Hi estic capficada!

L'altra, també pel meu gust, molt divertida: la foto més escabrosa del meu aniversari, ja que el Germán -que és qui l'havia de fer- no ens la va ensenyar, poso la que he sel·leccionat jo:

BERA: Diagnòstic: bé, el cor li va lent perquè està enamorada (i perquè és la Laia, és clar) :D

PD: he de dir que tinc una gran col·lecció d'en Marc i la Laia fent ganyotes, que em molaria molt posar, perquè et parteixes de riure i un primer pla dels calçotets del Carles, que aquesta sí, tot i ser escabrosa, no posarem per no ferir sensibilitats.