de
febrer
Benvolguts participants,
heu votat el que jo pensava: la gent ja no posa nom a les cites, es fan sense l'etiqueta ni la pressió que aquesta comporta. 6 vots dels 12 ho confirmaven.
En cop més vull donar les gràcies per col·laborar en aquest blog es va fent iaio mica en mica (1 any és un any!) i que amb l'ajuda de tots cada cop serà millor -o això espero-.
La nova enquesta és sobre aquests minidiaris que et donen al metro a les 8 del matí, pels quals la meva opinió és del tot favorable. És veritat que a vegades pequen de sensacionalistes, alarmistes i fins i tot absurds però són una bona distracció per aquesta hora tant feixuga del dia, i què voleu que us digui? a mi m'ajuden a estar una miqueta assabentada del què passa al món, per poc i malament que sigui. He probat moltes coses per no viure una vida aïllada de les notícies d'actualitat, però no ho aconseguia: radio, web, diaris normals,...no em motivaven. No sé si us ha passat a vosaltres...ja em direu! :)
Un tema a part: m'agradaria escoltar algun programa de radio que estés bé, ja sigui per Internet com pel sistema tradicional. Si en coneixeu algun, feu-m'ho saber, a vegades necessites una empenteta per a aconseguir entrar en aquestes coses...nuse.
heu votat el que jo pensava: la gent ja no posa nom a les cites, es fan sense l'etiqueta ni la pressió que aquesta comporta. 6 vots dels 12 ho confirmaven.
En cop més vull donar les gràcies per col·laborar en aquest blog es va fent iaio mica en mica (1 any és un any!) i que amb l'ajuda de tots cada cop serà millor -o això espero-.
La nova enquesta és sobre aquests minidiaris que et donen al metro a les 8 del matí, pels quals la meva opinió és del tot favorable. És veritat que a vegades pequen de sensacionalistes, alarmistes i fins i tot absurds però són una bona distracció per aquesta hora tant feixuga del dia, i què voleu que us digui? a mi m'ajuden a estar una miqueta assabentada del què passa al món, per poc i malament que sigui. He probat moltes coses per no viure una vida aïllada de les notícies d'actualitat, però no ho aconseguia: radio, web, diaris normals,...no em motivaven. No sé si us ha passat a vosaltres...ja em direu! :)
Un tema a part: m'agradaria escoltar algun programa de radio que estés bé, ja sigui per Internet com pel sistema tradicional. Si en coneixeu algun, feu-m'ho saber, a vegades necessites una empenteta per a aconseguir entrar en aquestes coses...nuse.
Les notícies, com els anuncis, están dissenyades per retroalimentar el seu consum mitjançant la por, la morbositat y la furia popular, amagades sota l'etiqueta d'informació. La recerca activa d'aquesta no et dona garanties de res, pero el que es segur es que si et quedes quiet amb la boca oberta esperant que et donin de menjar, els ocells grossos serán els que et cagarán a la boca. Y, cuasi pitjor que els politics, els ocells grossos daquests diaris son les empreses... Aquests diaris no son res mes que un folleto publicitari amb quatre lletres que et deprimeixin encara mes i et facin venir la sensació de que realment vols aquells productes. Aquests diares massifiquen, atonten, disminueixen la capacitat crítica fent passar la rabia estéril i la estupidesa per enginy i revolució del poble.
Una altra cosa... hi han estudis que han comprovat que veure les noticies-llegir el diari als matins ajuden a que el dia sigui un dia de merda.
Pero es com el cafe, suposo. Tothom sent la necessitat y esta content cuan s'el pren pel mati, pero seria millor si no shaguessin tornat mai addictes a aquesta droga. Algun dia tambe us parlaré de com d'arraigat a la cultura del consum esta arraigada aquesta beguda. Ara em callo.
Sóc addicte al cafè, Pol... xD Però quaaaasi mai agafo aquests diaris... Penso: per llençar-lo d'aquí cinc minuts? No ho sé, em fa pena, tu.
Un programa de ràdio: Són les mil (sonlesmil.blogspot.com). És de la Carme Verdoy, la Irene Pujades, l'Alea Ardanuy... :) I el de la Paulaaa! (dimecres a les 6 a Ràdio Desvern: 98.1 FM).
muààà!