Alguns us preguntareu perquè tantes paraules dedicades a la inspiració, però no puc evitar recordar-vos (amb molta tendresa per suposat) que ella és un dels fenòmens més curiosos de la història.
El cas és que sempre ha d'arribar de manera inesperada, sovint de manera indesitjada. No tindrà mai en compte que estiguis a quatre passes dels exàmens finals, això mai, o que hagis de dedicar temps a altres ocupacions, lluny del que ella és i demana. Li és igual. El cap s'omple de bones intencions i comences a actuar com el que la gent defineix com una bona somniatruites.
No parlo però, de que de cop i volta, et vinguin una allau de bones idees a sobre, i que per força, davant la seva increïble originalitat, et vegis obligat a escriure-les en algun lloc. Com diria Einsten, les bones idees mai s'obliden i segurament, d'aquestes no n'hauré tingut gaires tret potser de molt comptades vegades. Però hi ha alguna cosa, lluny potser de la genialitat, que t'empeny a agafar el boli i posar-te a escriure, la inspiració en definitiva. Potser no surten poemes o novel·les d'aquesta música entremaliada que se't fica dins l'orella, insistent, però ja estàs escrivint, i et sents plenament satisfeta amb el sol fet de ser capaç d'ordenar els teus pensaments en unes quantes ratlles, de poder abocar-hi somnis i sensacions: la sensació que fa bategar aquest dia que la inspiració ha decidit presentar-se i tu no l'has volgut deixar escapar.
Tot això, és clar, a ritme de la música a tot volum que tant t'agrada, després potser d'un cafè en bona companyia. Cafeïna, una conversa, i música enllaunada, i ja està, no necessites més ingredients per tenir la inspiració a la butxaca: està allà disposada a fer-te sentir bé durant una estona. I acaba fent-te pensar que és fàcil estar content amb poca cosa, que val la pena passar-se vint minuts en un banc al costat del tramvia pensant que la inspiració i la imaginació són les meves més fidels companyes de viatge de cada dia. Els hi dec molt més del que em penso.
Bon cap de setmana!
El cas és que sempre ha d'arribar de manera inesperada, sovint de manera indesitjada. No tindrà mai en compte que estiguis a quatre passes dels exàmens finals, això mai, o que hagis de dedicar temps a altres ocupacions, lluny del que ella és i demana. Li és igual. El cap s'omple de bones intencions i comences a actuar com el que la gent defineix com una bona somniatruites.
No parlo però, de que de cop i volta, et vinguin una allau de bones idees a sobre, i que per força, davant la seva increïble originalitat, et vegis obligat a escriure-les en algun lloc. Com diria Einsten, les bones idees mai s'obliden i segurament, d'aquestes no n'hauré tingut gaires tret potser de molt comptades vegades. Però hi ha alguna cosa, lluny potser de la genialitat, que t'empeny a agafar el boli i posar-te a escriure, la inspiració en definitiva. Potser no surten poemes o novel·les d'aquesta música entremaliada que se't fica dins l'orella, insistent, però ja estàs escrivint, i et sents plenament satisfeta amb el sol fet de ser capaç d'ordenar els teus pensaments en unes quantes ratlles, de poder abocar-hi somnis i sensacions: la sensació que fa bategar aquest dia que la inspiració ha decidit presentar-se i tu no l'has volgut deixar escapar.
Tot això, és clar, a ritme de la música a tot volum que tant t'agrada, després potser d'un cafè en bona companyia. Cafeïna, una conversa, i música enllaunada, i ja està, no necessites més ingredients per tenir la inspiració a la butxaca: està allà disposada a fer-te sentir bé durant una estona. I acaba fent-te pensar que és fàcil estar content amb poca cosa, que val la pena passar-se vint minuts en un banc al costat del tramvia pensant que la inspiració i la imaginació són les meves més fidels companyes de viatge de cada dia. Els hi dec molt més del que em penso.
Bon cap de setmana!
Sí, és aquest impuls d'agafar el bolígraf i començar a gargotejar, el que realment fa que escriure sigui tan especial. I tens raó, la inspiració no entén de disponibilitat, d'exàmens, ni de res. Per això cal tenir sempre a mà una llibreta que sovint acaba sent la millor confident!
Totalment d'acord...
A mi normalment la inspiració m'atrapa a l'autobús: em relaxo, em poso música, miro per la finestra i, pum!, als pocs minuts ja estic agafant paper i bolígraf per escriure ni que sigui un vers perdut.
I sí, quan et pilla en mig de la setmana d'exàmens (o del mes d'exàmens, més aviat) és el pitjor!! Però acostuma a passar.
1petó, noiainspirada! :)