de
maig
Un llibre prometedor: Noves cartes a un jove poeta de Joan Margarit: l'opinió sincera d'un poeta del nostre poble de la poesia :D en si.Un poema o bé és un poema o no és res.
Pàg.21
Em sembla que cap d'aquestes persones que diuen que no tenen temps de res no han deixat perdre mai una cosa que hagin desitjat amb tota l'ànima -una cita amorosa, una oportunitat professional memorable-per falta de temps. Doncs la poesia és això: una necessitat imperiosa inajornable.
Pàg 30-31
La poesia no parla de qualsevol cosa. Al contrari, en cada poeta la poesia ha parlat de molt poques coses. La vida no dona temps per gaire més. Penso que el qui escriu poesia es coneix profundament.
Pàg. 37
La inspiració:
“Què poètic!” exclama algú davant un clar de lluna. Però això encara no és poesia. Fins i tot es pot dir que està molt lluny de la poesia. En l'origen de la poesia, hi ha una cosa totalment aliena encara a la paraula, però que ja és material de poesia. Estic d'acord que aquest tipus d'impressions són reveladores: són, per dir-ho així, “promeses de poemes”.Quan aquests elements s'organitzin en l'interior del poeta, allò que no era poesia ho serà, i als beneficis del clar de lluna en si mateix s'afegiran els del poema. Res del que ofereix espontàniament la vida o la naturalesa no és poesia. En canvi, tot pot arribar a ser des de l'interior del poeta, el punt de partida per a un poema.
Pàg. 38-39
Publica un comentari a l'entrada
Molt dolç o salat? Afegeix el que vulguis al teu gust! ;)