Mai hauria imaginat que sentiria aquesta cançó "en vivo y en directo"...



I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja, i el ceu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa... Apaga el sol tan bruna, tan feble i prohibida, s'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu...

Et donaria amor, si poguessis tornar-me'n, et donaria amor si ens poguéssim mirar... Et donaria el món si poguessis parlar-me, t'ho donaria tot si et pogués estimar...

Fiiuuu... Mentre estava allà, en ple estat de fusió, m'anaven venint imatges de la nostra època hippy i d'una habitació llunyana on escoltava Sopa... No ho sé, va ser com tornar al passat... I avui no m'he tret la malenconia de sobre en tot el dia. Aix!

6 Tasts

1. Anònim on 31 de març del 2008, a les 0:16

   Va ser genial... a mi em va encantar... i si, jo taambé vaig reviure bons moment.
   
   Només instants del temps :)
   
   
   MarTona

    
2. irene on 31 de març del 2008, a les 0:28

   Volia posar la cançó d'"Instants del temps", també, però no he trobat cap vídeo :(
   
   Sempre endavant, sempre inventant respostes, sempre esperant en va... No som diferents, només instants del temps!

    
3. German on 31 de març del 2008, a les 19:38

   Com no em cansaré de repetir mai, i amb l’adjectiu que taaan em caracteritza: és genial!

    
4. Laia on 31 de març del 2008, a les 22:32

   joooooooooooooooooooooooooOOOO!
   q guaiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiII!
   aiiix ! jo tmb m'emociona!
   
   I hate you! xD
   Laia

    
5. irene on 31 de març del 2008, a les 22:58

   No ens odiïs... :'( N'hi haurà més...

    
6. Anònim on 1 d’abril del 2008, a les 17:20

   jajajaja el pròxim cop que truqi a la radio intentaré que em, donin quatre entrades... (tit i que no sé si me les donaran)