El que ara llegireu és l'apassionant relat del que havia de ser una agradable cursa d'orientació a Girona i es va convertir en una catastròfica i divertida cursa d'obstacles per arribar a Girona.
5.15 h. El despertador, molt amablement, ens recorda que fa uns quants dies vam tenir la genial idea d'apuntar-nos a una cursa d'orientació (ara no sembla tan genial, però això és només perquè són les 5 del matí).
5.50 h. Unes Laies i una Irene adormides es troben al Parador. Han perdut el primer 157. La Laia G. pressent l'inici de la desgràcia; les altres dues són massa ingènues com per veure què amaga aquest simple fet. Mentre esperen el següent autobús, senten els ocellets i veuen passar un parell de vianants, estranyant-se que algú més estigui despert a aquelles hores del matí.
6.25 h. Arriba el segon 157. Un cop dins, decidim fer la primera foto del dia per al nostre reportatge. Un home és tan amable de fer-nos-la (i sense demanar-l'hi!), però de seguida veiem el truc: després de fer-nos la foto, treu la seva càmera i ens demana si pot fer-nos-en una altra per a ell. "No cal, no cal..."
6.45 h. Arribem a Sants!!! És massa estrany que haguem arribat a l'hora (el tren surt a les 6.55; hauríem d'estar a la universitat de Girona a les 9.30 h, per anar bé). La Laia truca a l'Uri per veure on és, i ens diu, tota feliç: "És a l'estació!". Però l'Uri de seguida rectifica: a l'estació de Sant Joan Despí. Es veu que el seu tren surt a les 6.52...
7.30 h. Tres noies adormides i enfadades llencen mirades assassines a l'informàtic-filòsof (i en temps millors succedani de Déu), i es disposen a comprar els bitllets pel següent tren (que no surt fins les 8.25) i a esmorzar en un bar de l'estació.
8.25 h. Aquest cop sí! Cap a Girona! El viatge passa entre debats sobre política i fotografies xorres.
Por qué a miiiiiiiiií?10.10 h. Ja hi som! Li preguntem a un home amb boina com s'arriba a l'estació d'autobusos i, corrent, creuem l'estació. Ens dirigim tots feliços cap a l'andana 11, però resulta que no, que aquell autobús se'n va a no sé quina platja. Llàstima. Preguntant preguntant, anem recorrent tot Girona en busca d'un autobús que ens porti fins la universitat. Hem de passar per un carrer on hi ha una perruqueria, una tenda de fotografia i alguna altra cosa distintiva, i al següent girar a l'esquerra. I quan ens queden uns metres per arribar a la parada i comencem a veure la llum, veiem com el nostre autobús marxa sense nosaltres...
10.30 h. Nois desesperats corren rere el bus de la línia 11. El conductor para. La Laia pregunta. Que estrany! Hem tornat a córrer en va; havíem d'agafar-lo en la direcció contrària.
10.35 h. Arribada a la parada de la línia 11 en la direcció que toca. Tot correcte, o això sembla. Com que, segons els horaris, tenim 15 minuts fins que passi el bus, decidim anar al lavabo del Boccata. I... No cal explicar-ho, oi? Doncs sí, sí, sí...
Adéu bus.
10.45 h. Mentre esperem, amb els ànims pel terra (encara que la situació ja comença a ser més divertida que tràgica), veiem passar l'home de la boina, un dels nostres múltiples informadors. Està clar, el Destí ha decidit riure's de nosaltres. Segur que s'ho està passant molt bé, allà al cel, movent tots els fils i col·locant obstacles al nostre pas per impedir-nos fer la cursa que realment volíem fer: la d'orientació.
11.00 h. Per impossible que sembli, som dins el bus! I... adivineu qui és el conductor! Doncs sí, sí... L'home rere el qual fa una mitja hora hem corregut en va. I el molt divertit, el molt graciós, ens diu que no, que tornem a equivocar-nos, que per anar a la universitat hem de canviar de vorera...
Per sort (encara que a aquestes alçades podem creure'ns qualsevol cosa) és una broma.
11.15 h. Trepitgem el campus de Girona. Ja no són hores de començar la cursa, així que decidim prendre'ns-ho amb calma i passejar per entre les fites. Veiem passar gent corrent, contemplem el paisatge i fem fotos. Tampoc està malament, al cap i a la fi =D
12.00 h. L'Anna, segurament avergonyida d'aquestes amistats que no poden ni superar una "senzilla" cursa d'obstacles, ve cap a nosaltres i ens explica com funciona això de l'orientació. Ens acompanya fins a la fita 1 i ens deixa molt a prop de la 2, però... Bé, suposo que ja no us estranyarà si us dic que vam ser incapaços de trobar-la (estic pensant que segur que el senyor Destí o Déu -tu no, Uri- o qui sigui que s'estava rient de nosaltres devia amagar-la perquè no la trobéssim. No en tinc cap dubte).
13.15 h. Ens acomiadem de l'Anna i tornem cap a la parada d'autobús, davant de la Facultat de Ciències. A hores d'ara ja no caldrà que us expliqui que el conductor era el mateix d'abans, oi? Li va fer molta gràcia veure'ns per tercer cop...
13.30 h. Decidim dinar al Boccata, per tancar al cercle. No, si tot acabarà tenint sentit...
16.29 h. Després de prendre un cafè en un lloc molt monu (o bufó, val, sí, d'acord), anem cap a l'estació. Una altra casualitat: ens trobem a la Patri, que també va cap a Sant Just!! I ens quedem molt estranyats quan el tren apareix a l'hora prevista i l'agafem sense més. Ara toca dormir una mica... Ho necessitem.
18.00 h. No podia ser d'una altra manera. 12 hores després de perdre el primer 157, arribem a Sants. Una cosa tenim clara: el senyor Destí o Déu o qui sigui que s'ha divertit tant amb nosaltres ens haurà de deixar tranquils durant una temporada. Perquè si no el nostre déu particular crearà un virus virtual que pujarà fins al cel i ja veurà, ja. Ens ho deu :)
Oi que està preciosa? ;)P.D: Crida als excursionistes desorientats: afegiu i traieu les fotos que vulgueu, que jo en tinc molt poques! I matiseu tot el que vulgueu...
ai pobres aventurers!!
A veure si la pròxima vegada podeu trobar alguna fiteta i tot, q aixi ja feu el dia rodó!
A les fotos en surten algunes :P Però clar, no eren les que tocaven... xD
jajajajja quina aventura que vau passar xD pitjor que l'avEntura de port avnetura de tornada xDDD
MarTona
mira k hi ha gent sortida al bus a altes hores de la matinada xD i jo que creia que era el gafe de les sortides, però ja veig k no... xDDD
aixx... segur k vau fer uns riures!
ger.
http://www.yque.weboficial.com
IRE!
ets una gran periodista! has aconseguit narrar-ho tot a la perfecció. A mi també m'ha encantat el teu article, molt divertit però també li donaré el mèrit al dia, que sincerament va ser divertit a més no poder. Quina ilu que l'hagis escrit!ooooh!
M'ha agradat mooolt!
Però no tinc cap foto...
Estic d'acord que aquella cafeteria era bufona, que hi ha tios surtits a la matinada i a totes hores, que ens vam fer tips i tips de riure i que sou molt mones!
:D
Petons
Laia