• Portada
  • Posts RSS
  • Comentaris RSS
  • Edit
Blue Orange Green Pink Purple

Benvolguts tastadors,

esperem que no quedeu massa tips, sempre amb ganes de tastar els nostres post(res)! Tenim dolços i salats, així com originals i precuinats, en tot cas que vagi molt de gust i… Bon profit!

Per cert, sempre podeu afegir-hi una mica de sal o sucre al vostre gust ;)
de març

ANTÍGONA


La nodriza. - ¿De dónde vienes?
Antígona.
- De pasear, nodriza. Era hermoso. Todo estaba gris. Ahora no puedes imaginártelo; todo está ya rosa, amarillo, verde. Se ha convertido en una tarjeta postal. Tienes que levantarte más temprano, nodriza, si quieres ver el mundo sin colores. (Se dispone a pasar.)
La nodriza. - ¡Me levanto cuando todavía es de noche, voy a tu cuarto para ver si no te has destapado durmiendo, y no te encuentro ya en la cama!
Antígona.
- El jardín dormía. Lo he sorprendido, nodriza. Lo vi sin que él se lo sospechara. Qué hermoso es un jardín que no piensa todavía en los hombres.
La nodriza.
- Has salido. Estuve en la puerta del fondo, la habías dejado entreabierta.
Antígona. - En los campos todo estaba mojado y algo aguardaba. Todo aguardaba. Yo hacía un ruido enorme sola en el camino y me sentía incómoda porque sabía perfectamente que no me aguardaba a mí. Entonces me quité las sandalias y me deslicé por el campo sin que se diera cuenta...
La nodriza.
- Tendrás que lavarte los pies antes de meterte en la cama.
Antígona.
- No volveré a acostarme esta mañana.
La nodriza. - ¡A las cuatro! ¡No eran las cuatro! Me levanto para ver si no estabas destapada. Me encuentro con la cama fría y nadie dentro.
Antígona.
- ¿Crees que si una se levantara así todas las mañanas, sería todas las mañanas tan lindo, nodriza, ser la primera mujer afuera?
La nodriza.
- ¡De noche! ¡Era de noche! ¡Y quieres hacerme creer que fuiste a pasear, mentirosa! ¿De dónde vienes?
Antígona (con una extraña sonrisa). - Es cierto, todavía era de noche. Y yo era la única en todo el campo que pensaba que había llegado la mañana. Es maravilloso, nodriza. Hoy fui la primera que creyó en el día.

Antígona
, Jean Anouilh.






No sé qué pensará la primera Antígona de sus sucesoras, ni qué pensará Sófocles de sus nuevas hijas, pero a mí me encanta. ¿Desdoblamiento de personalidad? Sí, puede. ¿Pero no es genial? Tenemos la Antígona-Sófocles, la Antígona-Zambrano, la Antígona-Anouilh y todas las que aún no he descubierto. Y cada una de ellas es Antígona y es a la vez lo que cada autor tiene de ella. Palabras sobre palabras.
No sé qué diría Sófocles si le diera por levantarse de su tumba, pero, desde luego, yo creo que se sentiría orgulloso de su hija, de cómo la han hecho crecer todos los artistas -que ahora también son, un poquito, sus padres-, de cómo se han asegurado de que su voz ya nunca pueda dejar de oírse.





¡Ah! Aprovecho para decir que en mayo Antígona vendrá de visita a Barcelona. ¡Yo no me lo pienso perder! A ver con qué cara se nos muestra ahora...
Comentar 6 Tasts | Cuinat per irene | edit post
de març

El far del sud

Mai hauria imaginat que sentiria aquesta cançó "en vivo y en directo"...



I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja, i el ceu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa... Apaga el sol tan bruna, tan feble i prohibida, s'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu...

Et donaria amor, si poguessis tornar-me'n, et donaria amor si ens poguéssim mirar... Et donaria el món si poguessis parlar-me, t'ho donaria tot si et pogués estimar...

Fiiuuu... Mentre estava allà, en ple estat de fusió, m'anaven venint imatges de la nostra època hippy i d'una habitació llunyana on escoltava Sopa... No ho sé, va ser com tornar al passat... I avui no m'he tret la malenconia de sobre en tot el dia. Aix!
Comentar 6 Tasts | Cuinat per irene | edit post
de març

Poció per a la concentració


Hermione, no tindràs pas una mica de poció de tu mateixa?
Necessito una mica de la teva intel·ligència, però sobretot, ser més aplicada, jeje.
Si te'n sobra, passa-me'n please!
Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia | edit post
de març

Concert d'en GERARD QUINTANA (avui)


Veieu aquest home tant interessant? Doncs l'IRE i la MARTA han anat a veure'l en vivo y en directo!!!!!! Quina enveja! i sí, digueu-me el que vulgueu però m'agraden els Hippies-sentimentals-tendres-poetes!
DISFRUTEU AL MÀXIM AFORTUNADES!
Comentar 3 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de març

Presentacions

Això és el primer que veig cada matí en entrar a la uni. No em queixo :)


I aquest és el famós terra de la biblioteca. No sé si es nota a la foto, però és un sisè pis. I tremola. I fa sorollets estranys. I des de dalt veus caps i des de baix veus peus i tu mentrestant et preguntes qui va classificar els llibres i quina mena de ment tenia, perquè no l'entens. I el pitjor és que per pujar al sisè pis (on està la literatura italiana, francesa, danesa, sueca, etc. etc.) només es pot utilitzar l'ascensor, un ascensor extremadament lent que fa sotracs. Un sempre té la sensació que el terra s'enfonsarà abans que trobi el llibre.



Ara ve quan vosaltres heu de dir:
-Encantat de conèixer-te.
Comentar 8 Tasts | Cuinat per irene | edit post
de març

Reportatge fotogràfic

BCN-València-Belmonte-Mota-Cuenca
No podia faltar un petit comentari d'aquest viatge! Potser, com bé diu el refrany, val més una imatge que mil paraules:



Jeje, aquest és el pòster que la Virginia té penjat a la seva habitació.
Em va fer gràcia perquè a mi sempre m'hagués agradat tenir-lo però em semblava ejem massa atrevit.

I...aquí podem veure 900.000 euros (pels qui encara no s'han escandalitzat casi un millió d'euros!!!) cremats. Val a dir que no deixa de ser una FALLA extraordinària!! Casi era com un edifici!I aquest és un dels molins on un dia, el bon QUIXOT ens va obsequiar amb el capítol VIII:" Del buen suceso que el valeroso Don Quijote tuvo en la espantable y jamás imaginada aventura de los molinos de viento"!

I el meu primer BOMBON (cafè amb llet condensada...hiper dolç!)!!!!!!!!!!! jeje en aquesta cafeteria tant encantadora! amb raconets, un pati interior ple de columnes, nuse, super mona!
Aquí dos morosos a l'estació de València que recorda una mica a l'estació de França (creccc) de BCN. No estàvem tristos, encara quedaven 3 dies de vacances, avui que només queda una tarda encara no m'he deprimit! és una bona cosa :D


Del Guillermo sí, però no tinc cap foto on la Virginia surti minimament afavorida, tot i que és molt wapa, això no li treu ningú :). Hay que tenerlo en cuenca!

Bueno...aquesta no surt desafavorida...:D És la fotògrafa per excel·lència!
tampoc hi haurà foto d'una orella de porc fregida per no ferir sensibilitats (plat típic cuenquense!). A mi sincerament, no em va agradar gens! era cartílaggggg!
Finalment, aquest és el colom que va atropellar cert conductor improcedent...ara cada cop que veig un colom blanc penso en aquell pobre que era lent de reflexos i no va arrencar a volar... :( :D

En resum: una experiència fantàstica!!!!
Comentar 4 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de març

Si no, pregunteu a Kandinsky




El Universo puede disolverse en unos pocos segundos y comprimirse dentro de una nota, de una palabra, de un trazo azul. Cascadas de todo lo existente en un solo trazo. Por eso no te extrañe si luego, al sumergirte en él, ves galaxias descomprimiéndose, planetas bailando un tango y oscuridades tan brillantes que deslumbran; decibelios describiendo círculos perfectos, silencios azules. Entonces, si escuchas bien, tal vez hasta podrás oír a la eternidad bostezando.
Comentar 3 Tasts | Cuinat per irene | edit post
de març

Setmana Santa


Comentar 2 Tasts | Cuinat per German | edit post
de març

Colloqui coi personaggi


- [...] Che vuole che importi a me, agli uccellini, alle rose, alla fontanella della sua guerra? Cacci il merlo da quell'acacia; se ne volerà nel giardino accanto, su un altro albero, e seguiterà di lí a cantare tranquillo e felice. Noi non sappiamo di guerre, caro signore. E se lei volesse darmi ascolto e dare un calcio a tutti codesti giornali, creda che poi se ne loderebbe. Perché son tutte cose che passano, e se pur lasciano traccia, è come se non la lasciassero, perché su le stesse tracce, sempre, la primavera, guardi: tre rose più, due rose meno, è sempre la stessa; e gli uomini hanno bisogno di dormire e di mangiare, di piangere e di ridere, d'uccidere e d'amare: piangere su le risa di jeri, amare sopra i morti d'oggi. Retorica, è vero? Ma per forza, poiché lei è così, e crede per ora ingenuamente che tutto, per il fatto della guerra, debba cambiare. Che vuole che cambi? Che contano i fatti? Per enormi che siano, sempre fatti sono. Passano. Passano, con gli individui che non sono riusciti a superarli. La vita resta, con gli stessi bisogni, con le stesse passioni, per gli stessi istinti, uguale sempre, come se non fosse mai nulla: ostinazione bruta e quasi cieca, che fa pena.

Pirandello (1867-1936), "Colloqui coi personaggi", Novelle per un anno.


- [...] Què vol que ens importi a mi, als ocellets, a les roses, a la font, la seva guerra? Caci la merla d'aquella acàcia; volarà al jardí del costat, sobre un altre arbre, i des d'allà seguirà cantant tranquil·la i feliç. Nosaltres no sabem res de guerres, estimat senyor. I si vostè volgués escoltar-me i donar una patada a tots aquests diaris, cregui que després se n’alegraria. Perquè són totes coses que passen i, si bé deixen petjada, és com si no la deixessin, perquè sobre les mateixes petjades, sempre, la primavera, miri: tres roses més, dues roses menys, són sempre la mateixa; i els homes necessiten dormir i menjar, plorar i riure, matar i estimar: plorar sobre els riures d’ahir, estimar sobre els morts d’avui. Retòrica, cert? Però per força, ja que vostè és així, i creu per ara ingènuament que tot, pel fet de la guerra, ha de canviar. Què vol que canviï? Què expliquen els fets? Per enormes que siguin, sempre són fets. Passen. Passen, amb els individus que no han aconseguit superar-los. La vida resta, amb les mateixes necessitats, amb les mateixes passions, pels mateixos instints, igual sempre, com si no fos mai res: obstinació “bruta” i quasi cega, que fa pena.

(L'he traduït jo, i per això està com està... -"Que fa pena", que diria Pirandello-. Però m'ha agradat fer-ho. Encara que m'ha servit per adonar-me que el meu diccionari d'italià ha desaparegut... I per comprovar que els diccionaris d'Internet no tenen gaire qualitat... En un pretenien que pagués i tot!)


Quan, fa uns quants anys, vaig sentir per primera vegada el títol
Sis personatges en busca d'un autor, ja vaig saber que el seu autor només podia ser genial. Però no va ser fins fa poc que vaig llegir un conte seu. I no m'equivocava... Suposo que els personatges van acabar trobant-lo.
Comentar 6 Tasts | Cuinat per irene | edit post
de març

LIFE VEST UNDER YOUR SEAT




Life vest under your seat

Señores pasajeros buenas tardes
y Nueva York al fondo todavía,
delicadas las torres de Manhattan
con la luz sumergida de una muchacha triste,
buenas tardes señores pasajeros,
mantendremos en vuelo doce mil pies de altura,
altos como su cuerpo en el pasillo
de la Universidad, una pregunta,
podría repetirme el título del libro,
cumpliendo normas internacionales,
las cuatro ventanillas de emergencia,
pero habrá que cenar, tal vez alguna copa,
casi vivir sin vínculo y sin límites,
modos de ver la noche y estar en los cristales
del alba, regresando,
y muchas otras noches regresando
bajo edificios de temblor acuático,
a una velocidad de novecientos
kilómetros, te dije
que nunca resistí las despedidas,
al aeropuerto no,
prefiero tu recuerdo por mi casa,
apoyado en el piano del Bar Andalucía,
bajo el cielo violeta
de los amaneceres de Manhattan,
igual que dos desnudos en penumbra
con Nueva York al fondo, todavía
al aeropuerto no,
rogamos hagan uso
del cinturón, no fumen
hasta que despeguemos,
cuiden que estén derechos los respaldos,
me tienes que llamar, de sus asientos.

- Luis García Montero -

Per sentir-lo recitat per ell, cliqueu aquí.

Per acabar de rematar el tema, volia posar la cançó "Life vest under your seat", de Pedro Guerra, però no l'he trobat enlloc :(

I, per cert, parlant de "chalecos" salvavides... Us imagineu com seria la vida tenint un "life vest" a sota de la cadira, en qualsevol ocasió? Sabries que, passés el que passés, sempre el tindries allà, a punt per salvar-te. Com un àngel de la guarda. Però, què voleu que us digui, aleshores la vida no tindria cap mena de gràcia... :)
Comentar 5 Tasts | Cuinat per irene | edit post
de març

Últim mos: relleu de l'Ara Pacis


Una divinitat maternal amb un estilitzat vestit clàssic apareix asseguda amb gran dignitat sobre una roca. Sosté dos juganeres criatures, les quals estan capficades en arribar fins als seus pits. Fruites, una corona d'espigues i rosselles als cabells.

La imatge evoca la iconografia de la deessa VENUS (els vestits)
o no! també la de la deessa CERES (el vel, la corona d'espigues,...)
o la deessa TERRA? (el seient en la roca, l'entorn,...)

Tanmateix tothom comprén que aquesta divinitat agraeix la fecunditat, la prosperitat i el progrés en general :D!

Aquest provablement serà el darrer post fins després de vacances! Tot i així no asseguro res, es possible que encara que estigui incomunicada no em pugui contenir i envïi quelcom telepàticament!

:D
Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia | edit post
de març

Una mica d'eclecticisme!

Saint Rémy (Glanum). MAUSOLEU

i...heus aquí un comentari una mica més erudit ;-) que el de l'anunci de parfum.
Heu vist aquest monument?

Em recorda als muntatges del Photoshop: un podi, un arc de triomf i un templet de planta centralitzada un a sobre de l'altre.
Els romans volien ser tant summament eclèctics que a vegades els hi quedaven veritables nyaps. No és que no m'agradi aquesta obra, la trobo d'allò més divertida, però crec que és passar-se ja de la ratlla. D'això n'hi diuen contaminació eclèctica: una mescla d'elements formals que no donen un missatge clar.
Espero que no hi hagi cap romà pululant pel blog que tingui ganes d'escanyar-me amb el comentari d'una estudiant encara molt ignorant. Suposo que com tot, tenien els seus motius de fer aquest cortar i pegar.

Tot i així, m'agrada molt l'eclecticisme! Especialment el de la Natàlia, que tantes vegades hem comentat ;-). Per això afegeixo una foto seva on surt especialment maka! -Recordeu: sortida a Tarraco ;-) no cal afegir gran cosa més perquè tots sabem qui va veure el video de la piscina de boles, quant van rular les ulleres fashion de l'Aroa (eren de l'Aroa oi?), quin video va fer l'Artacho de nosaltres donant voltes per una font,...-



Comentar 3 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de març

Desmai subtil

Jean Paul de Gaultier


Avui només se'm acut posar un post una mica xorra, que no superarà ni de bon tros els vostres posts tant vius!
Pregunta del dia: si no t'agraden els perfums, ni has tingut mai cap impuls de comprar-te'n un,...pot un home tant sexy fer que canvïis d'opinió? Començo a plantejar-mo :D
Comentar 2 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de març

Patinatge (no artístic, però si reconfortador)

Ara farà un any d’aquestes fotos que mai havien vist la llum.

A patinarrrrrrrrrr!!!

foto xorra xD

Recordo que anava fent el pena, intentant descansar, i matant-me a les baixadetes dels passos de zebra (i la Irene també xDD). El dia va acabar amb un granissat de llimona. Al tornar recordo que em moria de fred.
FIIIII!!!
Comentar 3 Tasts | Cuinat per German | edit post
de març

Robatori

Se que es un robatori totalment, ja que no he demanat permis (no se ni a qui he de demanar permis, soposo que a l'ire), pero m'ha agradat molt la seva foto dels arbres i li he robat :D. La he tocat una mica, tenia ganes de fer-ho, espero que no t'importi. M'ha agradat el teu post sobre el dia, bastant clar diria jo :D.
Comentar 3 Tasts | Cuinat per Uri | edit post
de març

Cursa d'orientació... o d'obstacles?

Estimats lectors,

El que ara llegireu és l'apassionant relat del que havia de ser una agradable cursa d'orientació a Girona i es va convertir en una catastròfica i divertida cursa d'obstacles per arribar a Girona.

5.15 h. El despertador, molt amablement, ens recorda que fa uns quants dies vam tenir la genial idea d'apuntar-nos a una cursa d'orientació (ara no sembla tan genial, però això és només perquè són les 5 del matí).

5.50 h. Unes Laies i una Irene adormides es troben al Parador. Han perdut el primer 157. La Laia G. pressent l'inici de la desgràcia; les altres dues són massa ingènues com per veure què amaga aquest simple fet. Mentre esperen el següent autobús, senten els ocellets i veuen passar un parell de vianants, estranyant-se que algú més estigui despert a aquelles hores del matí.

6.25 h. Arriba el segon 157. Un cop dins, decidim fer la primera foto del dia per al nostre reportatge. Un home és tan amable de fer-nos-la (i sense demanar-l'hi!), però de seguida veiem el truc: després de fer-nos la foto, treu la seva càmera i ens demana si pot fer-nos-en una altra per a ell. "No cal, no cal..."

6.45 h. Arribem a Sants!!! És massa estrany que haguem arribat a l'hora (el tren surt a les 6.55; hauríem d'estar a la universitat de Girona a les 9.30 h, per anar bé). La Laia truca a l'Uri per veure on és, i ens diu, tota feliç: "És a l'estació!". Però l'Uri de seguida rectifica: a l'estació de Sant Joan Despí. Es veu que el seu tren surt a les 6.52...

7.30 h. Tres noies adormides i enfadades llencen mirades assassines a l'informàtic-filòsof (i en temps millors succedani de Déu), i es disposen a comprar els bitllets pel següent tren (que no surt fins les 8.25) i a esmorzar en un bar de l'estació.

8.25 h. Aquest cop sí! Cap a Girona! El viatge passa entre debats sobre política i fotografies xorres.

Por qué a miiiiiiiiií?

10.10 h. Ja hi som! Li preguntem a un home amb boina com s'arriba a l'estació d'autobusos i, corrent, creuem l'estació. Ens dirigim tots feliços cap a l'andana 11, però resulta que no, que aquell autobús se'n va a no sé quina platja. Llàstima. Preguntant preguntant, anem recorrent tot Girona en busca d'un autobús que ens porti fins la universitat. Hem de passar per un carrer on hi ha una perruqueria, una tenda de fotografia i alguna altra cosa distintiva, i al següent girar a l'esquerra. I quan ens queden uns metres per arribar a la parada i comencem a veure la llum, veiem com el nostre autobús marxa sense nosaltres...

10.30 h. Nois desesperats corren rere el bus de la línia 11. El conductor para. La Laia pregunta. Que estrany! Hem tornat a córrer en va; havíem d'agafar-lo en la direcció contrària.

10.35 h. Arribada a la parada de la línia 11 en la direcció que toca. Tot correcte, o això sembla. Com que, segons els horaris, tenim 15 minuts fins que passi el bus, decidim anar al lavabo del Boccata. I... No cal explicar-ho, oi? Doncs sí, sí, sí...
Adéu bus.

10.45 h. Mentre esperem, amb els ànims pel terra (encara que la situació ja comença a ser més divertida que tràgica), veiem passar l'home de la boina, un dels nostres múltiples informadors. Està clar, el Destí ha decidit riure's de nosaltres. Segur que s'ho està passant molt bé, allà al cel, movent tots els fils i col·locant obstacles al nostre pas per impedir-nos fer la cursa que realment volíem fer: la d'orientació.

11.00 h. Per impossible que sembli, som dins el bus! I... adivineu qui és el conductor! Doncs sí, sí... L'home rere el qual fa una mitja hora hem corregut en va. I el molt divertit, el molt graciós, ens diu que no, que tornem a equivocar-nos, que per anar a la universitat hem de canviar de vorera...
Per sort (encara que a aquestes alçades podem creure'ns qualsevol cosa) és una broma.


11.15 h. Trepitgem el campus de Girona. Ja no són hores de començar la cursa, així que decidim prendre'ns-ho amb calma i passejar per entre les fites. Veiem passar gent corrent, contemplem el paisatge i fem fotos. Tampoc està malament, al cap i a la fi =D


12.00 h. L'Anna, segurament avergonyida d'aquestes amistats que no poden ni superar una "senzilla" cursa d'obstacles, ve cap a nosaltres i ens explica com funciona això de l'orientació. Ens acompanya fins a la fita 1 i ens deixa molt a prop de la 2, però... Bé, suposo que ja no us estranyarà si us dic que vam ser incapaços de trobar-la (estic pensant que segur que el senyor Destí o Déu -tu no, Uri- o qui sigui que s'estava rient de nosaltres devia amagar-la perquè no la trobéssim. No en tinc cap dubte).



13.15 h. Ens acomiadem de l'Anna i tornem cap a la parada d'autobús, davant de la Facultat de Ciències. A hores d'ara ja no caldrà que us expliqui que el conductor era el mateix d'abans, oi? Li va fer molta gràcia veure'ns per tercer cop...


13.30 h. Decidim dinar al Boccata, per tancar al cercle. No, si tot acabarà tenint sentit...

16.29 h. Després de prendre un cafè en un lloc molt monu (o bufó, val, sí, d'acord), anem cap a l'estació. Una altra casualitat: ens trobem a la Patri, que també va cap a Sant Just!! I ens quedem molt estranyats quan el tren apareix a l'hora prevista i l'agafem sense més. Ara toca dormir una mica... Ho necessitem.

18.00 h. No podia ser d'una altra manera. 12 hores després de perdre el primer 157, arribem a Sants. Una cosa tenim clara: el senyor Destí o Déu o qui sigui que s'ha divertit tant amb nosaltres ens haurà de deixar tranquils durant una temporada. Perquè si no el nostre déu particular crearà un virus virtual que pujarà fins al cel i ja veurà, ja. Ens ho deu :)

Oi que està preciosa? ;)

P.D: Crida als excursionistes desorientats: afegiu i traieu les fotos que vulgueu, que jo en tinc molt poques! I matiseu tot el que vulgueu...
Comentar 5 Tasts | Cuinat per irene | edit post
de març

El bosc i els colors

La primera foto que penjo sobre el nostre primer dia d'orientació, se que està cremada a la part del sol, i que te algunes incorrecions de les lents... és el màxim que puc fer amb una camara no reflex. :D
Comentar 3 Tasts | Cuinat per Uri | edit post
de març

Cafè de feina

Comentar 5 Tasts | Cuinat per Uri | edit post
de març

Abraçada

Comentar 5 Tasts | Cuinat per Uri | edit post
de març

Manies d'artista xD

Sabieu que...

...la Jennifer Lopez va demanar en un tour a Miami (2001) que tot el que hi hagués en la seva habitació fos de color blanc??? Sofà, taula, flors, cortines, parets...

...els Rollings Stones fent un tour per Europa (1998) es van endur tots els mobles amb ells fins i tot, la taula de billar?

...el Luciano Pavarotti, degut a la seva passió pel menjar va demanar una cuina exactament igual que la cuina de casa seva en la seva estada a la suite d'un hotel de Nova York?

...l'Elton John va deixar especificat en el contracte quantes flors hi havia d'haver en el seu camerino, la mida del sofà,...


Bufff! Manies d'artista! Jo no crec que siguin obsessius ni maniàtics, simplement tenen tant, i estan tant atesos que comencen a riure's del cercle que els envolta, que els hi diu que sí a tot amb els ulls tancats, i d'ells mateixos, ...

Això em recorda a una pel·li que vam veure fa poc. Em podrieu ajudar a fer memòria? Com es deia?
Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia | edit post
de març

Un entremès de


5 minuts i em poso a estudiar anglès, no em renyeu please.

No sóc gens religiosa, potser abans ho era però això no treu pas el fet que em senti orgullosa de la meva Santa, Santa Eulàlia, co-patrona de Barcelona. En llatí significa "la ben parlada", característica que tothom desitjaria tenir :D, en tot cas, tot estudiant de lletres. És que avui he anat a una exposició al Museu d'Història de la Ciutat i en parlaven (no us avorriré gaire més ;-))

Serà una llegenda però quin patiment! com la van martiritzar la pobrissona...
Un dels turments que va patir va consistir a llançar-la rodolant dins una bóta plena de vidres pel carrer actualment anomenat Baixada de Santa Eulàlia. Un altre turment fou el del foc, però miraculosament les flames s'apartaven del seu cos per dirigir-se contra els botxins. Diu la llegenda que la van clavar tota despullada en una creu. En aquell moment per preservar la seva intimitat li van créixer els cabells i va començar a nevar.

Parlant de noms, us agrada el vostre nom?
Considereu que té musicalitat (o sonoritat, en el bon sentit de la paraula)?A mi m'encanta. ;-) Ni Eu, ni Lali, ni Eulàlia: jeje LAIA.

Se m'ha acabat el temps. RInnnnnnnnnnng!
Comentar 4 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de març

Sleeping?


Glen Hansard - Sleeping


Are you sleeping?
Still dreaming?
Still drifting off alone...
I'm
not leaving with this feeling
So you'd better best be told
And how
in
the world did you come
To be such a lazy love?

It's so
simple, and
fitting
The path that you are on
We're not talking,
there's no secrets
There's just a note that you have gone
And all that
you've ever owned
Is packed in the hall to go

And how am I supposed
to live without
you?
A wrong word said in anger and you were gone

I'm not listening
for signals
It's all dust now on the shelf
Are you still working? Still
counting?
Still buried in yourself?
And how in the world did we come
To have such an absent love?

And how am I supposed to live without
you?
A wrong word said in
anger and you were gone
And how am I supposed
to live without anyone?

And how in the world did you come
To be such
a lazy love?
And where did you go?

Relax… Relax… Relax… Necesito tornar a la rutina.

És la meva primera mossegada al blog. Em van oferir participar-hi i qualsevol s'hi nega! Un petó!

Comentar 2 Tasts | Cuinat per German | edit post
de març

Love me by The Cardigans



Dear, I fear we're facing a problem
you love me no longer, I know
and maybe there is nothing that I can do
to make you do

Mama tells me I shouldn't bother
that I ought to stick to another man
a man that surely deserves me
but I think you do!

So I cry, I pray and I beg

Love me love me
say that you love me
fool me fool me
go on and fool me
love me love me
pretend that you love me
leave me leave me
just say that you need me
Love me love me
say that you love me
leave me leave me
just say that you need me
I can't care 'bout anything but you...

Lately I have desperately pondered,
spent my nights awake and I wonder
what I could have done in another way
to make you stay
Reason will not lead to solution
I will end up lost in confusion
I don't care if you really care
as long as you don't go
Comentar 2 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de març

La burbuja inmobiliaria no deja de subir




Comentar 1 Comment | Cuinat per irene | edit post
Missatges més recents Missatges més antics Inici

Fondue d'Idees


  • Blogs llaminers

    • Paleta d'idees!
      Teacher Valentine Cards Free Printable
      Fa 3 anys
    • cafè i diari
      tots els aeroports s'assemblen (conte de Nadal)
      Fa 10 anys
    • L'etcètera
      it gets better with age
      Fa 10 anys
    • Viatgers inquiets
      Fa 11 anys
    • the lost art of keeping a secret
      dives al sofà
      Fa 12 anys
    • TURURUT SAMFAINA
      >.< (<--Monzó)
      Fa 12 anys
    • dins una capseta de cartró
      Dones de ferro
      Fa 14 anys
    • A l'altra banda
      Viatges repartits pel globus
      Fa 15 anys
    • Sand in my shoes
      Fa 15 anys
    • Aigua de fruites
      ZENA HOLLOWAY
      Fa 16 anys
    • El show de Fusa
    • Why only run....
    Un blog amb cara de descafeïnat, sense sucre, i acompanyat d'un croissant i una magdalena.

    Seguidors

    Cuiners

    • German
    • Uri
    • irene

    Ingredients

    • a ritme de Jazz (9)
    • Antònia Font - Carmen Consuelo i altres noms amb melodia (4)
    • ara va de llibres (7)
    • Art (9)
    • Autèntics monuments (2)
    • Barcelona (1)
    • càmara acció (3)
    • CLIC (9)
    • Crítica (8)
    • Curiositats (8)
    • dedicades a tu (4)
    • Enquestes (6)
    • Fotografia (21)
    • Inclemències mitereològiques (1)
    • indignacions supines (2)
    • la nina dels meus ulls (1)
    • La ruta del cafè (2)
    • Música (19)
    • Notícies (2)
    • parole parole parole... (31)
    • Relats (2)
    • Teatre (5)
    • tot santjordiant Sant Jordi (3)
    • viatges (11)
    • Video (4)
    • Xorradetes de xocolata (54)

    Receptari

    • ►  2010 (7)
      • ►  de gener (7)
    • ►  2009 (68)
      • ►  de desembre (2)
      • ►  de novembre (1)
      • ►  d’octubre (3)
      • ►  de setembre (3)
      • ►  d’agost (2)
      • ►  de juliol (5)
      • ►  de juny (4)
      • ►  de maig (8)
      • ►  d’abril (10)
      • ►  de març (7)
      • ►  de febrer (11)
      • ►  de gener (12)
    • ▼  2008 (129)
      • ►  de desembre (9)
      • ►  de novembre (11)
      • ►  d’octubre (10)
      • ►  de setembre (6)
      • ►  d’agost (3)
      • ►  de juliol (11)
      • ►  de juny (14)
      • ►  de maig (15)
      • ►  d’abril (21)
      • ▼  de març (24)
        • ANTÍGONA
        • El far del sud
        • Poció per a la concentració
        • Concert d'en GERARD QUINTANA (avui)
        • Presentacions
        • Reportatge fotogràfic
        • Si no, pregunteu a Kandinsky
        • Setmana Santa
        • Colloqui coi personaggi
        • LIFE VEST UNDER YOUR SEAT
        • Últim mos: relleu de l'Ara Pacis
        • Una mica d'eclecticisme!
        • Desmai subtil
        • Patinatge (no artístic, però si reconfortador)
        • Robatori
        • Cursa d'orientació... o d'obstacles?
        • El bosc i els colors
        • Cafè de feina
        • Abraçada
        • Manies d'artista xD
        • Un entremès de
        • Sleeping?
        • Love me by The Cardigans
        • La burbuja inmobiliaria no deja de subir
      • ►  de febrer (5)
  • Cerca d'idees






    • Portada
    • Posts RSS
    • Comentaris RSS
    • Edit

    © Copyright Fondue d'Idees. All rights reserved.
    Designed by FTL Wordpress Themes | Bloggerized by FalconHive.com
    brought to you by Smashing Magazine

    Pujar amunt