• Portada
  • Posts RSS
  • Comentaris RSS
  • Edit
Blue Orange Green Pink Purple

Benvolguts tastadors,

esperem que no quedeu massa tips, sempre amb ganes de tastar els nostres post(res)! Tenim dolços i salats, així com originals i precuinats, en tot cas que vagi molt de gust i… Bon profit!

Per cert, sempre podeu afegir-hi una mica de sal o sucre al vostre gust ;)
de febrer
Benvolguts participants,
heu votat el que jo pensava: la gent ja no posa nom a les cites, es fan sense l'etiqueta ni la pressió que aquesta comporta. 6 vots dels 12 ho confirmaven.
En cop més vull donar les gràcies per col·laborar en aquest blog es va fent iaio mica en mica (1 any és un any!) i que amb l'ajuda de tots cada cop serà millor -o això espero-.
La nova enquesta és sobre aquests minidiaris que et donen al metro a les 8 del matí, pels quals la meva opinió és del tot favorable. És veritat que a vegades pequen de sensacionalistes, alarmistes i fins i tot absurds però són una bona distracció per aquesta hora tant feixuga del dia, i què voleu que us digui? a mi m'ajuden a estar una miqueta assabentada del què passa al món, per poc i malament que sigui. He probat moltes coses per no viure una vida aïllada de les notícies d'actualitat, però no ho aconseguia: radio, web, diaris normals,...no em motivaven. No sé si us ha passat a vosaltres...ja em direu! :)
Un tema a part: m'agradaria escoltar algun programa de radio que estés bé, ja sigui per Internet com pel sistema tradicional. Si en coneixeu algun, feu-m'ho saber, a vegades necessites una empenteta per a aconseguir entrar en aquestes coses...nuse.
Comentar 2 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de febrer
Hola blogoloqueros i blogoloqueras!

Avui he llegit quelcom curiós i he pensat que enlloc de posar-vos-ho en forma de rotllo, seria divertit fer-vos participar... a veure si us animeu!
D'aquestes frases, quines creieu que són certes? quines no?

1.- França: és obligat que la radio emeti un 70 per cent de la música en francès.
2.- Japó: un dels regals més populars pels nens és una mascota robot. És un crim maltractar-les, i es penalitza severament.
3.- Suïssa: a partir de les 10h de la nit, està prohibit tirar la cadena del lavabo per no despertar els veïns (en un bloc de pisos).
4.-Escòcia: un acusat és considerat culpable fins que no es demostri el contrari.
5.-Anglaterra: està prohibit xiular al metro! Si un empleat et sent, et podria denunciar!
6.-Bolivia: en un cas de rapte, es penalitza al culpable amb més anys de presó si s'ha raptat a una dona que a un home.
7.-Brasil: no portis faldilla si ets home pel carrer. Es considera immoral, et poden arribar a detenir per això! Tanmateix, si un policia et veu per Carnaval amb faldilla, fa la vista grossa...
8. Singapore: si et pillen tirant deixalles al terra 3 vegades ets castigat amb haver de recollir la brossa dels carrers amb una samarreta que posa "Sóc un cuc d'escombraries".
9. Països Baixos: allà estan bojos pels gossos. Se'ls valora tant que si t'empresonen per a qualsevol delicte, l'Estat té cura de l'animal en cas que no tinguis ningú a qui deixar-lo.
10. Coneixeu alguna fal·làcia del nostre país?

Doncs això, endavant! Podeu comentar-lo tots o qualsevol que us hagi cridat especialment l'atenció! :) D'aquí una setmana us donaré les respostes, a no ser que les encerteu totes de ple, i em digueu que això està chupadíssim! :)
Sort!
Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia | edit post
de febrer

Per molts anys fondue!


Prepareu bé els pulmons: cal que feu una gran inspiració per a bufar espelmes! D'aquí res, el blog farà un 1 any! 1 any en el qual no han faltat articles i visitants! Jo, personalment n'estic moolt orgullosa!
Si algú vol afegir quelcom, que ho digui ara o calli per a sempre. :D

Per molts anys fondue!

Laia

PD: no cal dir que fa ja uns anys que el 23 és el meu número preferit, sense cap mena de dubte. Quantes coincidències en una data...!!
Comentar 6 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de febrer

L'aula d'estudi

A la porta d'entrada de l'aula d'estudi, hi ha un cartell molt mono que posa "No fumeu". Doncs bé, és evidentment que moltes de les persones que entren, no el deuen veure perquè la boira que es forma en aquella sala, no és natural.
Tampoc, pobres, no els hi deuen haver ensenyat com s'ha de tractar el material perquè obvien les etiquetes de les papereres de reciclatge, fan servir els gots de cafè de cendrer, i quan no en troben cap, deixen les cendres a la taula. Cadires i taules trencades, foradades i maltractades. Microones espatllats plens d'un polsim blavós sospitós. Llaunes buides, papers al terra, i molta brossa.
Però no és només això,...la cridòria és insuportable. Entenc que per a silenci absolut ja tenim la fantàstica biblioteca però ja que en teoria és un espai per a treballar, no podrien fer servir un to de veu més normal?
Però la cosa no acaba aquí. Coses molt estranyes he arribat a veure. Deixant de banda els porros i les botelles d'alcohol, la última va ser trobar-me amb una bicicleta del bicing al mig del passadís. Suposo que no saben que tenen dues parades per a aparcar-les al costat de la uni, una davant i l'altra darrere. No parlem ja del doberman que hi havia ajagut al mig de l'aula fa un parell de mesos, el que no recordo és si anava lligat o no...

La veritat és que em sento molt malament quan faig aquests comentaris. No crec que sigui una estreta ni una criticona. No em molesten els menjadors sorollosos, petits i a vessar de gent com el de la Central per exemple. És més, en segons quins moments, el xivarri no em molesta gens. El que em molesta és que es maltracti el material d'aquesta manera, que no respectin les normes, i després la meva universitat sigui la més revolucionària de totes. No ens poden vendre la idea de Universitat alternativa si aquesta funciona d'aquesta manera!
Comentar 6 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de febrer

Worlds

There's no single reality, Corporal. There are many realities. There's no single world. There are many worlds, and they all run parallel to one another, worlds and anti-worlds, worlds and shadow-worlds, and each world is dreamed or imagined or written by someone in another world. Each world is the creation of a mind.


Man in the Dark,

Paul Auster.


(Juro que, un segon abans d'agafar la càmera i obrir la finestra, sempre penso que tinc massa fotos de capvespres.)
Comentar 6 Tasts | Cuinat per irene | edit post
de febrer

Grates coincidències

Les coses casuals sempre em fan molta gràcia. No crec en cap tipus de destí però si que trobo tot un misteri la manera en què s'arriben a conèixer certes persones. Si ell o ella hagués fet, dit , deixat de fer o deixat de dir alguna cosa, potser la història seria diferent. És o no és quelcom curiós?
Avui m'he trobat dos cops amb el Pau Roldan. Vale, ja sé què em direu: que el poble és petit i pràcticament amb aquest noi som veïns però, si mai me'l trobo, com em passa amb la majoria d'amics i companys que viuen a Sant Just, és divertit i estrany que hagim coincidit dues vegades.
A part d'aquesta petita reflexió en veu alta, avui us volia parlar de dues coses més.

Una, de molt graciosa: la llista de la compra. No sé si a casa vostra us passa el mateix però jo quan vaig amb ma mare a comprar i ella porta una llista, amb quatre coses (contades) apuntes, us prometo que arribem a omplir un carro sencer, fins a vessar! És normal això en totes les llistes de la compra o només amb les mares? o només amb certes mares? Hi estic capficada!

L'altra, també pel meu gust, molt divertida: la foto més escabrosa del meu aniversari, ja que el Germán -que és qui l'havia de fer- no ens la va ensenyar, poso la que he sel·leccionat jo:

BERA: Diagnòstic: bé, el cor li va lent perquè està enamorada (i perquè és la Laia, és clar) :D

PD: he de dir que tinc una gran col·lecció d'en Marc i la Laia fent ganyotes, que em molaria molt posar, perquè et parteixes de riure i un primer pla dels calçotets del Carles, que aquesta sí, tot i ser escabrosa, no posarem per no ferir sensibilitats.

Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia | edit post
de febrer

Sopa de calabaza

Us agrada? pertany a un conte titulat "Sopa de calabaza" d'Helen Cooper. El vaig descobrir gràcies a una web increïble d'il·lustracions:

http://www.editorialjuventud.es/14-ailus-gal-ilustr.htm


És una passada, en serio!

Serà el model per al meu nou quadre ;-)
Comentar 0 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de febrer

Diari d'una àvia d'estiu

Ja vaig dir fa ben poc, que m'agrada molt recomanar llibres, el que no m'agrada és que me'n regalin :). Doncs aquí va una recomanació, humil, sincera i molt personal.
El llibre, "Diari d'una àvia d'estiu", és una novel·la autobibliogràfica de Rosa Regàs, una escriptora catalana, que té una riquesa de vocabulari increïble.
Potser, he de confessar, que quan es posa a fer reflexions del món en què vivim, se't pot fer pesat, perquè no deixa de ser la visió d'una dona feminista i progressista, però que per l'edat que té, això és un mèrit. El que m'agrada és quan parla de la rutina de viure durant un mes amb tots els seus nets en una casa de pagès a l'Empordà.
Van fer una sèrie d'aquest llibre fa uns anys en una televisió espanyola que ara no recordo.

Afegeixo alguns dels fragments que més m'agraden i us animo a que li feu una ullada!

"I així serà, si no és que l'educació sentimental que rebi aconsegueixi que aquesta generació no sàpiga ni accepti que els cossos són tots normals, que es desenvolupen segons les pròpies lleis de la natura, i que els éssers que els ocupen, si bé no són iguals, són del tot equivalents."

L'Ian sempre té gana. Està prim i és fort com un roure però és un misteri saber on posa la quantitat de menjar que s'empassa. A l'Ian no se li pot explicar que gran part dels nens del món passen gana, perquè de seguida salta i diu molt convençut: "Igual que jo!"

"Però no n'hi ha prou a pensar-hi només, perquè se'm fa difícil estructurar una mínima teoria si no escric, com si hagués d'escriure per saber el que vull dir."
Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia | edit post
de febrer
I vet-ho aquí un petit comentari d'aquesta enquesta, que ha tingut una mica més de participació que les anteriors (suposo que ésperquè podies votar vàries opcions). Els resultats estan bastant igualats, bé hi ha una diferència d'un sol punt, esglaonats,6 vots els brownies, 5 les cookies, 4 el gelat de xocolata belga i 3 les muffins! No està malament! Doncs, pels amants dels brownies, sapigueu que són molt fàcils de fer a casa! és qüestió de posar-se el davantal, comprar els ingredients i posar les manos en la masa :).

I bé, espero que us engresqueu amb la nova enquesta, encara més xorra que totes les anteriors. Ens anem superant per moments... :(
Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia | edit post
de febrer

Love letter


Com ho sentiu, la Ire em va encolomar la difícil tasca d'escriure una carta d'amor per a un concurs. Bé, l'Aleix també es va engrescar no sé si gràcies a l'Irene o a l'inrevès, el cas és que l'ordre dels factors no altera els productes.
Mai m'hauria pensat que algú pogués crear un concurs per això, ni si sabria posar-li un preu. Premiar cartes d'amor sona raro perquè el valor que poden condensar només el sap el que l'escriu, i no pas un jurat que s'ha passat hores llegint blederies romàntiques que a l'hora de la veritat, només són paraules. Recordo un dia que vaig tenir una discussió sobre l'amor, -qui no n'ha tingut-, sobre això que diuen els més romàntics sobre "morir per algú" d'amor, o la famosa cançó d'Amaral, tant adoctrinadora, de "Sin tí no soy nada". No dic que no s'hagin donat casos extrems en què s'hagi donat la vida per amor a una persona, i depres de cavall, arribades a punts de bogeria tals com el suicidi, a causa de l'aniquilació total de la pròpia autoestima. No dic que potser això no em pugui passar a mi, mai se sap, però no és, o no hauria de ser l'habitual.
És per això que vaig decidir no escriure una carta així...no crec que sigui una bona carta, sincerament, però em va servir d'entrenament, de preescalfament per escriure més d'ara en endavant. No sé si he aconseguit l'efecte que buscava, sincerament però almenys ho he intentat. I sabent, d'una hora lluny, que la carta no guanyarà ni mitja pesseta de les antigues, l'afegeixo, perquè si teniu ganes d'una mica de cursileria, la llegiu, i sigueu molt benèvols amb ella, que pobreta, per ser una carta d'amor, necessita molt carinyu.
Per acabar dir que m'ha agradat molt fer algo així amb l'Irene i l'Aleix...ha sigut com un projecte, una mica estrambòtic, en el qual ens hem donat suport. Ho sento, les cartes d'amor em fan més tova del que solc ser normalment.

Cuando descubrí que existías, pasé la noche en vela esperándote sin ninguna seguridad de que vendrías. Quería conocerte antes de que la razón se interpusiera en mi camino. Desconozco por completo lo que hizo que tú y yo no pudiéramos vernos aquella noche, ni ninguna otra. Aún hoy, dos años más tarde, creo estar completamente enamorado de ti, con todos los tópicos y bobadas que eso conlleva. Escuché tu voz aterciopelada por primera vez en una balada de una cantante americana, de cuyo nombre no puedo acordarme. Había algo en ella que me hizo recordar a la increíble y mágica Mary Poppins, esa hada que todos quisiéramos haber tenido como niñera alguna vez. Aquella noche empecé a escribir en una libreta sobre ella, sin saber muy bien por qué. Por una noche, volví a creer en las hadas y perdí las horas mirando las estrellas, esperando que algo grande ocurriera, esperándote. Primero quise auto-analizarme pero después me di cuenta de que prefería dejar que me invadiera ese sensación reconfortante que desconocía al coger el lápiz y rasgar sobre el papel. Había algo en ello que hacía que mi corazón temblara, algo mágico que me hacía sentir muy bien.
Quisiera llenar estas páginas de romanticismo desbocado pero sé que no habrá nada que no te haya dicho ningún otro admirador, ya conoces tu potencial y el furor que causas en jóvenes cómo yo, con las hormonas tan alteradas. ¿Cuántas cartas como ésta habrás recibido ya? Espero que no te asusten estos arrebatos desenfrenados de sinceridad y locura. ¿Cuántas habrán caído en la cursilería más despampanante? Aún así, no puedo reprimir el impulso de llenar de amor estas palabras.
Sin haberte visto, ni tan sólo un momento, sé lo bella puedes llegar a ser. !Qué doloroso saber que quieres a alguien sin apenas haberlo conocido! Pero hoy no te escribo para pintar con tinta tu rostro.
Hablemos de los versos que escribí aquella noche, después de saber que existías. Hablemos de cómo subí, venciendo el vértigo, al tejado y empecé a escribir sobre Mary Popins y sobre todos y cada uno de los personajes de los cuentos que conocía, de los superhéroes que me tenían hechizado, de mundos imaginarios, de reyes, brujas y tesoros. Hablemos de cómo, por primera vez me senté al lado de cada uno de estos seres imaginarios y entablé una larga y calurosa conversación sobre lo que debía decir de ellos, sobre lo que decía decir de ti. Aquella noche no dormí, ni tampoco la otra.
Estaba entusiasmado con esa fuerza que me empujaba a seguir escribiendo, bajo el latido de tú suave voz, casi inaudible, susurrando. Aguardé largas noches de aguado café e insomnio, esperando a que tú salieras a mi encuentro, aguardé tanto que perdí la noción del tiempo pero tú nunca me has querido abrir tu corazón, nunca te has desnudado ante mí, ni siquiera me has sonreído. Tan solo, he podido sentir un cosquilleo chispeante, como si estuvieras detrás de mi, muy cerca, riéndote.
A veces me pregunto si me queda algo que pueda hacer para lograr captar tu atención. ¿Cuántos ridículos rituales religiosos y esotéricos más debo hacer, a cuantas cimas debo llegar, cuántas cometas tendré que hacer volar, cuántos inagotables libros sobre ti deberé leer? En ninguna de mis inútiles plegarias, en ninguna de esas montañas, esas nubes de formas sugerentes, en ninguna de
esas páginas, he conseguido acariciar tu alma...
Primero no sabía cómo te llamabas. Había oído sobre el efecto que causabas en otros como yo pero a nadie, le era necesario nombrarte. “Lo importante no es hablar de ella, sino sentirla” -decían-.
Hasta que vi tu nombre escrito en un diccionario. ¿Cómo algo tan bello podía tener una definición tan vacía de intensidad, de entusiasmo? : “efecto de hacer que (una persona) conciba ideas literarias o artísticas”. Nada más. Una mísera e incompleta explicación de lo que puedes llegar a ser. Pero a pesar de haberte bautizado, tú seguías ausente, invisible a mis ojos.
Querida inspiración, tampoco te escribo hoy para pedirte otra vez a gritos que bailes conmigo esta noche. Agotados todos mis recursos, habiendo llenado ya páginas y páginas que no conducen a ningún sitio -relatos mediocres sobre cuánto has cambiado mi vida-, vengo a despedirme, al menos por un tiempo. Sé que no te gusta que te busquen, que prefieres ser tú la quien llames a la puerta y te presentes libremente. Pues así lo haré. Esperaré a que me encuentres como la noche que me tumbé en el tejado bajo las estrellas. Te ama incondicionalmente,
Un fiel admirador

Comentar 2 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de febrer

MARC AYZA i JAÇ


Sento ser tant pesada amb el tema, intentaré ser més variada d'ara en endavant, tot i que no sé si ho aconseguiré. Us afegeixo un escrit que vaig fer quan van venir a la uni Pere Pons, director de la revista Jaç i Marc Ayza, un bateria català molt chulo però molt trempat.

Pere Pons va venir a explicar­nos en què consistia exactament la revista Jaç, fent
un breu repàs de la seva trajectòria i ensenyant­nos el seu darrer número on apareixia Marc Ayza a la portada, que també es va oferir a parlar­nos de la situació del jazz a Catalunya. Els dos entesos tenien opinions bastant contraposades en alguns aspectes i és que es tracta de dos figures que s'han dedicat a la música de maneres molt diferents. Per una banda, Pere Pons dirigint una revista de difusió del gènere i donant classes d'Història del Jazz al Conservatori del Liceu; per l'altra, un músic que ha après a tocar de forma autodidacta, sense creure mai que el jazz es pugui ensenyar de manera acadèmica. És per aquest motiu, que ell és un comprador compulsiu de discos. Una de les moltes coses interessants que es va dir va ser que “la música es fa tocant”.
“Jaç” és una revista que neix de la revista Enderrock i s'edita cada dos mesos. En ella, es fa un repàs dels fets més puntuals del panorama jazzístic a nivell internacional, dels Festivals de Jazz i sobretot, del jazz català. Pere Pons veu la revista com un aparador on donar a conèixer les noves propostes de jazz que es fan en l'àmbit català. Tant ell com Marc Ayza consideren que el jazz segueix sent encara, en certa manera, un gènere musical desprestigiat però els dos coincideixen en què contràriament, les propostes van en augment. Tanmateix, Marc Ayza creu que revistes com “Jaç” són una excepció en
la situació catalana. Tots sabem que és difícil difondre aquest tipus de música.
Tant Pere Pons com Marc Ayza coincidien en què els locals de jazz són insuficients. Exemples com el Jamboree on fan jazz cada dia de la setmana, són pràcticament inexistents. Els clubs de jazz són la oportunitat que tenen els artistes d'incubar els seus projectes i de crear un grup de seguidors.
Aquest fet va generar un debat a l'aula plantejant la paradoxa en la que es troba el jazz avui dia: els artistes es queixen de falta d'audiència però després busquen un públic minoritari, una certa intel∙lectualitat. Per a mi, aquesta discussió va ser el més enriquidor de la xerrada ja que em va permetre posar en pràctica els coneixements que ja tenia sobre la Història del Jazz i reprendre una
reflexió sobre la història que es contradiu a si mateixa: com una música que va néixer al carrer, de manera improvisada i popular s'ha pogut convertir en la música d'una minoria? Marc Ayza, que té les idees molt clares, és dels que s'oposa radicalment a l'intel∙lectualisme del jazz.
Parlar dels clubs de jazz, també va permetre que Marc Ayza ens expliqués una mica el funcionament d'una jam session. Una de les frases que més em van arribar va ser quan descrivia com la pròpia
música et portava cap al camí correcte: “T'has de perdre, però has de saber tornar. La música és una forma de relació molt bèstia”. Potser va ser la seva manera d'expressar la seva relació amb la música el que em va fer pensar una vegada més en com n'és d'important la música per a la nostra vida, ja que és quelcom que com va expressar Marc Ayza, “surt de l'estómac”, quelcom tant sincer que no es pot descriure amb cap altre llenguatge i que com va dir Pere Pons en una entrevista, “dóna sentit, ritme i harmonia a l'existència d'aquest planeta”.
Considero que va ser un encert portar un bateria en aquest col∙loqui ja que la bateria fou un dels invents significatius del jazz. Per això, l'anomenaven “jazzband”. Tanmateix, Marc Ayza s'oposa a la idea de la bateria com a instrument de percussió, ell li ha volgut donar la seva pròpia lectura aconseguint establir un diàleg entre l'instrument i ell i fer que aquest, abraci la cançó. Per a què ho podéssim entendre, Marc Ayza va acabar la sessió amb una improvisació davant dels oients després de fer vàries recomanacions de lectures i discos que considerava elementals. Abans de tocar però, ens va donar una lliçó bàsica de les diferències entre els models bateria, segons la mida del bombo i de la seva afinació, que està condicionada al gust de cada músic.
El jazz viu gràcies a la capacitat d'adaptar­se i d'anar canviant a cada moment. Es caracteritza doncs, per la seva promiscuïtat, en la diversificació de propostes, en formacions que es fan i es desfan contínuament,...És per aquest motiu que el jazz abraça tot tipus de música, és una espècie de coctelera que espera la mescla d'estils a base del bagatge dels artistes i del seu llinatge. Com bé va dir Marc Ayza “Jo toco el que sóc”. Gràcies a aquesta petita mostra potser va aconseguir atrapar a uns quants en la rítmica de la bateria. Llàstima no haver pogut escoltar la seva actuació al Jamboree al 30 o 31 de Gener!

Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia | edit post
Missatges més recents Missatges més antics Inici

Fondue d'Idees


  • Blogs llaminers

    • Paleta d'idees!
      Teacher Valentine Cards Free Printable
      Fa 3 anys
    • cafè i diari
      tots els aeroports s'assemblen (conte de Nadal)
      Fa 10 anys
    • L'etcètera
      it gets better with age
      Fa 10 anys
    • Viatgers inquiets
      Fa 11 anys
    • the lost art of keeping a secret
      dives al sofà
      Fa 12 anys
    • TURURUT SAMFAINA
      >.< (<--Monzó)
      Fa 12 anys
    • dins una capseta de cartró
      Dones de ferro
      Fa 14 anys
    • A l'altra banda
      Viatges repartits pel globus
      Fa 15 anys
    • Sand in my shoes
      Fa 15 anys
    • Aigua de fruites
      ZENA HOLLOWAY
      Fa 17 anys
    • El show de Fusa
    • Why only run....
    Un blog amb cara de descafeïnat, sense sucre, i acompanyat d'un croissant i una magdalena.

    Seguidors

    Cuiners

    • German
    • Uri
    • irene

    Ingredients

    • a ritme de Jazz (9)
    • Antònia Font - Carmen Consuelo i altres noms amb melodia (4)
    • ara va de llibres (7)
    • Art (9)
    • Autèntics monuments (2)
    • Barcelona (1)
    • càmara acció (3)
    • CLIC (9)
    • Crítica (8)
    • Curiositats (8)
    • dedicades a tu (4)
    • Enquestes (6)
    • Fotografia (21)
    • Inclemències mitereològiques (1)
    • indignacions supines (2)
    • la nina dels meus ulls (1)
    • La ruta del cafè (2)
    • Música (19)
    • Notícies (2)
    • parole parole parole... (31)
    • Relats (2)
    • Teatre (5)
    • tot santjordiant Sant Jordi (3)
    • viatges (11)
    • Video (4)
    • Xorradetes de xocolata (54)

    Receptari

    • ►  2010 (7)
      • ►  de gener (7)
    • ▼  2009 (68)
      • ►  de desembre (2)
      • ►  de novembre (1)
      • ►  d’octubre (3)
      • ►  de setembre (3)
      • ►  d’agost (2)
      • ►  de juliol (5)
      • ►  de juny (4)
      • ►  de maig (8)
      • ►  d’abril (10)
      • ►  de març (7)
      • ▼  de febrer (11)
        • Benvolguts participants,heu votat el que jo pensav...
        • Hola blogoloqueros i blogoloqueras!Avui he llegit ...
        • Per molts anys fondue!
        • L'aula d'estudi
        • Worlds
        • Grates coincidències
        • Sopa de calabaza
        • Diari d'una àvia d'estiu
        • I vet-ho aquí un petit comentari d'aquesta enquest...
        • Love letter
        • MARC AYZA i JAÇ
      • ►  de gener (12)
    • ►  2008 (129)
      • ►  de desembre (9)
      • ►  de novembre (11)
      • ►  d’octubre (10)
      • ►  de setembre (6)
      • ►  d’agost (3)
      • ►  de juliol (11)
      • ►  de juny (14)
      • ►  de maig (15)
      • ►  d’abril (21)
      • ►  de març (24)
      • ►  de febrer (5)
  • Cerca d'idees






    • Portada
    • Posts RSS
    • Comentaris RSS
    • Edit

    © Copyright Fondue d'Idees. All rights reserved.
    Designed by FTL Wordpress Themes | Bloggerized by FalconHive.com
    brought to you by Smashing Magazine

    Pujar amunt