Tengo el corazón contento - Marisol

Tú eres lo más lindo de mi
vida
aunque yo no te lo diga
aunque yo no te lo diga.

Si tú no
estás yo no tengo alegría
yo te extraño de noche
yo te extraño de día.

Yo quisiera que sepas que nunca quise así
que mi vida comienza
cuando te conocí.

Tú eres como el sol de la mañana
que entra por mi
ventana
que entra por mi ventana.

Tú eres de mi vida la alegría
sos mi sueño en la noche
sos la luz de mis dias.

Tengo el
corazón contento
el corazón contento, lleno de alegría
Tengo el corazón
contento
desde aquel momento que llegaste a mí.

Le doy gracias a la
vida y le pido
a Dios que no me faltes nunca.

Yo quisiera que sepas
que nunca quise así
que mi vida comienza cuando te conocí.

Tengo el
corazón contento
el corazón contento, lleno de alegría
Tengo el corazón
contento
desde aquel momento que llegaste a mí.

Marta i Ger

Todos somos Don Juan d'Anthony Burgess


"El donjuanismo es más bien una enfermedad de la mujer que del hombre"

"La consumación trae la desilusión; después del coito todos los animales (con excepción de las yeguas y las mujeres) están tristes".

AHRRRRRRRRRg!!!!!!!!!!!
Si no ho explico exploto!!!!!!!!
He descovert que "10 razones para odiarte", la pel·li preferida del Carles i jo en nuestros años mozos (6è de primària) , està basada en la comèdia de Shakespeare "La fierecilla domada" o també dita "L'emanciment de l'arpia"!!! UAAAAAAUAUAU!
L'argument de seguida em va semblar super semblant però avui m'he adonat que també coincideixen els noms de les protagonistes: Catrina i Bianca!!!


PD: per cert! Ja ha aparegut el quadre. D'entrada, voldria demanar disculpes per la meva actitut obsessiva i possessiva que em va agafar amb el maleit quadre, no n'hi havia per tant, ...ara sento que vaig actuar con mucha soberbia. El tenia ma mare (enmarcat i tot! o sigui que res d'oblidat!)

Si me dice que el universo está hecho de nada, ¿de qué estoy hecho yo?
De átomos salidos de una estrella. Su ojo derecho puede incluir átomos salidos de una estrella distinta de los del ojo izquierdo.

Al final, salidos todos del big bang.
También puedo decir que está usted hecho de vacío: las distancias entre cada partícula de un mismo átomo son tan enormes a su escala..., que bien puedo decir que son espacios de vacío. ¡La materia es vacío!

["La contra", La Vanguardia, 16/6/2008. Víctor Amela entrevistant a Lawrence Krauss, astrònom i cosmòleg]



Estrellas y vacío. Mai ho hauria dit. Després d'una revel·lació com aquesta s'entenen moltes coses... Fins i tot sembla que s'hagi de poder volar amb una mica de "polvo de hadas".

WWeis! BUSCO AQUEST quadre!!!!!
si algú sap a qui li puc haver regalat...a on pot haver anat a parar...li agraïré insistentment. Em fa ràbia que s'hagi extraviat, és dels pocs dels quals estic orgullosa.

Peça d'ivori d'un joc d'escacs del s. XII.
(Museu Bargello)


què mona!

Se m'ha enganxat aquesta cançó!!!!!! No me la puc treure del cappp!

L'altre dia li vaig prometre el Carles que posaria una dels temes més interessants de la carrera al blog xD. I aquí les teniu, 3 madonnes de Cimavue exactament iguals. És com jugar al joc de les diferències que hi havia a la revista Cavall Fort amb la diferència que aquestes imatges no són el que es podria dir, agradables. :D:D
Suposo que com que no em va anar molt bé l'examen no estic allò que es podria dir positiva.

Però no voldria donar una mala imatge de la meva carrera...no és un rollo com molts pensen! :D
A mi de l'Edat Mitjana el que més m'agrada són els temes profans, tipus amor cortès :D (ara m'ha vingut la imatge de la Romi i de la Maria Cortès alhora uiix!)


Per no enrotllar-me més poso la foto d'un angelet que vaig haver d'analitzar amb un treball de 4 pàgs (!!!) què és d'allò més bufó :). Espero que us agradi:


Per cert! Va estar molt bé el Cacaolat-cafè amb galeta-cocacola-fanta (que bevedors que som déu meu!) a Can Ginestar! !!! Un moment per mi prou especial! VISCA ELS GEGANTS! VISCA LA FLOR DE NEU! VISCA EL DRAC d'Esplugues! I visca la Pepa!

Per a l'AMANT dels PINGüiNOS que s'ha de reconéixer que són molt monos, els hi pesa el cul.

Ni bobo ni niño ni negro
ni blanco sino vertical
y una inoncencia interrogante
vestida de noche y de nieve.
Ríe la madre al marinero,
el pescador al astronauta,
pero no ríe el niño niño
cuando mira al pájaro niño
y del océano en desorden
inmaculado pasajero
emerge de luto nevado.

Fui yo sin duda el niño pájaro
allá en los fríos archipiélagos:
cuando él me miró con sus ojos,
con los viejos ojos del mar:
no eran brazos y no eran alas,
eran pequeños remos duros
los que llevaba en sus costados:
tenía la edad de la sal,
la edad del agua en movimiento
y me miró desde su edad:
desde entonces sé que no existo,
que soy un gusano en la arena.

Las razones de mi respeto
se mantuvieron en la arena:
aquel pájaro religioso
no necesitaba volar,
no necesitaba cantar
y aunque su forma era visible
sangraba sal su alma salvaje
como si hubieran cercenado
una vena del mar amargo.

Pingüino, estático viajero,
sacerdote lento del frío:
saludo tu sal vertical
y envidio tu orgullo emplumado.


Pablo Neruda

Avui el desepertador a sortit disparat contra la paret a les 7,00h en punt. des d'aleshores que l'únic que he fet és estudiar, estudiar, i estudiarrrr, la meva habitació ha començat a resultar-me més que familiar, una capseta de llumins (una capseta grossa de llumins) on hi anava cavant el cau. Madonnes, crucifixions, nativitats, epifanies, resureccions, esglésies, basíliques, frescos, retaules, vidrieres...resem perquè demà Sant Francesc sigui benèvol amb l'examen (no ho veig GENS clar)

Ranquing...15 hores seguides estudiant :)

Sabieu que a l'Alta Edat Mitjana els escacs simbolitzaven un matrimoni de conveniència. Quines coses...!

(si no és això, se li assembla molt)


[...] y quizá la poesía tuvo la culpa de que Orlando perdiera su lista de compras y regresara sin las sardinas, las sales para baño, o los zapatos.

*

Ahí vuela el pato salvaje. Vuela por la ventana mar afuera. Di un salto (empuñó el volante con fuerza) para alcanzarlo. Pero el pato vuela demasiado ligero. Lo he visto aquí -allá-allá- en Inglaterra, en Persia, en Italia. Siempre vuela hacia el mar y siempre le tiro palabras como redes (aquí tendió la mano) que se encogen, como he visto encogerse las redes que no traen sino algas; y a veces en el fondo queda una pulgada de plata: seis palabras. Pero nunca el gran pez que habita las grutas de caracol.

Orlando, Virginia Woolf.

I pararé ja, però sapigueu que, com aquestes, mil frases. Mai havia llegit un llibre que fos tant la Vida.

- Bon dia, el puc ajudar?
- Teniu peus de recanvi? Els meus estan destrossats de tant caminar:


... durícies, bullofes, ungles trencades,negres per un cop, callos, picades de mosquit (que lletjos són els peus a vegades :D)
Tanmateix la simbologia dels peus em sembla fascinant, això de representar la gent descalça a l'Antiguitat simbolitzant que ja estaven morts,...a mi no sé si pel rollo romàntic o que em semblen molt purs i molt poètics.