• Portada
  • Posts RSS
  • Comentaris RSS
  • Edit
Blue Orange Green Pink Purple

Benvolguts tastadors,

esperem que no quedeu massa tips, sempre amb ganes de tastar els nostres post(res)! Tenim dolços i salats, així com originals i precuinats, en tot cas que vagi molt de gust i… Bon profit!

Per cert, sempre podeu afegir-hi una mica de sal o sucre al vostre gust ;)
de juliol

Postal de París

Miquel Martí Pol sí que sap sintetitzar les impressions de París en un poema. Molt bon viatge Carles!

Postal de París

Tot és fugaç, però ningú no dorm
al Montparnasse quan La Coupole esclata
de llum i de converses. I demà
començarem el gran pelegrinatge
i jo iniciaré el compte enrera.
L'hivern, cansat, s'acomiada amb pluges,
però la llum dels arbres és molt fina
si el sol travessa el teginat de núvols.
Aquest Parós és el vellut vermell
del Casino i es diu Amina i Nena,
però també serà un clochard amable
i el lent passeig per la vora del Sena
i els tòpics, tots els tòpics repetits
sense gens de vergonya, i Van Gogh,
Van Gogh per primer cop i ja per sempre.
Tot és fugaç, i ric, i vulnerable,
el deixant el record i un llast immens
d'imatges i secrets incompartibles.

Punt i a part.

I aquí ve el vergonyós poema que vaig fer jo amb 16 anys davant d'una de les ciutats que més m'ha impactat. El fet que sigui un poema absurd que no porti el lloc no li treu el mèrit d'haver estat un intent d'adolescent de captar l'essència de París en un petit poema:

París. Ciutat de les sorpreses,
de canvis que no es noten però més tard es veuen.
París. Filla dels grans projectes,
de les grans obres,
d'artistes que sempre han fet meravelles.
Se'n recordaran de tot això quan tu no hi siguis?
Seràs encara l'essència de l'art i la bellesa
quan el món s'apoderi de les coses boniques
que existeixen?

Disculpeu-me, tenia 16 anys,...
Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia | edit post
de juliol

Bagà Juliol09


Hola xiquets i xiqueta!

Tal i com temiu, aquí, unes quantes imatges immortalitzant l'escapada.


Penjo un parell o tres de fotos d'aquest cap de setmana tant estupendo al camping de Bagà perquè tinc ganes que passeu una mica de vergonya aliena.


Ire i Aleix, entre la vostra passió pels insectes, les ganes de dormir sobre la duresa del terra, el desconeixement del què és una estoreta i de com es munta una tenda i la falta de calçat esportiu i de ganes de caminar per la muntanya, he de dir que molt campingoneros no sou. Però cal que us digui també que això passa a les millors famílies i que per moltes acampades que es facin, muntar una tenda és quelcom laboriós i massa metòdic per a mi que només l'Uri sap resoldre fàcilment.

L'últim dinar a Berga.
I que encara que tots excepte l'Irene siguem uns professionals de la queixa, m'ho vaig passar super bé! Gràcies per haver-vos engrescat tant com jo en la idea! per haver participat dels meus jocs chorres! gràcies per a tot!!

PD: Aleix, tinc dos fotos on quedes realment bé.
PDD: Ire, m'has donat taantt aquest cap de setmana que tinc teca per mesos. Aixx, sense comentaris.
PDDD: Uri, espero que hagis gaudit d'aquest uriversari encara que no siguis molt efusiu.
Comentar 4 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
de juliol

Viena

No us passa que quan torneu de viatge necessiteu fer alguna cosa per unir el viatge amb la realitat, encabir-lo d'alguna manera en algun foradet de la vida quotidiana perquè no es perdi en el buit còsmic dels viatges? Perquè la realitat arriba sempre massa ràpid, disposada a menjar-se les petites "bombolles de sentit" (que diria el Bernat Castany, un dels millors profes que he tingut aquest any), i t'empeny i t'empeny i t'empeny... I els viatges es queden al racó dels viatges. Al calaix. En aquell raconet de la memòria.

Aquí van, doncs, vuit instants, vuit fragments, vuit peces del puzzle de Viena.


1. Els palaus. Aquest és el Belvedere, on hi ha un museu impressionant en què em vaig enamorar perdudament de Klimt...


2. La nòria més antiga del món (Freud psicoanalitzava amb ella, ja...).

3. La música (dins, fora, lluny, a prop, a dalt, a sota, aquí, allà...).

4. La pedra, els núvols.

5. El cafè (1 cafè, 2 gots d'aigua, 3 diaris, 4 hores... O això diuen els vienesos).


6. La Sachertorte

7. Els patitos de goma (?!?!?! No em pregunteu per què, però estaven per tot Viena. No em vaig poder resistir i ara hi ha dos patitos lectors nedant per aquestes terres...).

8. I una mirada atenta, sempre :P

Comentar 1 Comment | Cuinat per irene | edit post
de juliol

Moments estúpidament perfectes

Hola xiquets!

Fa un parell de dies, vaig vendre a un professor del Montseny l'antologia que m'estava llegint en els moments morts a la llibreria, "Misteriosament feliç" de Joan Margarit. Un títol temtador no? El cert és que em vaig sentir bé i malament a la vegada: molt bé per a poder recomanar un llibre amb la seguretat de que no l'estava enganyant (pintava molt bé),...malament per no poder acabar-lo. No ensenyar-li hagués estat poc professional xDD.

Fent propaganda -com diria un que jo sé- del llibre que m'estic ullejant ara, "Musicofilia, Relatos de la música y el cerebro" d'Oliver Sacks, m'ha sortit un poema, bé diguem-li així per dir-li d'alguna manera ...

Moments estúpidament perfectes

Les cançons et fan musicar els moments
fent vibrar cada una de les seves lletres.
Són fades que esparceixen la màgia
dels compassos en totes les finestres.
Presents podersos que poden canviar la història.
Les cançons ensucren els perquès
i els omplen de sentit i tot llepant-se els dits,
et fan pensar que qualsevol tòpic pot ser original.
Com aquest poema.
Perquè tu també vols volar però no tens ales.
però ja tens la força per a pensar que tot és possible.


La introducció d'aquest llibre ja és llaminera. Diu que els éssers humans construim la música en el nostre cervell, integrant intervals, timbre, harmonia,.... És un acte inconscient que s'acompanya d'una reacció emocional. Escoltar música no és només un fenomen tant sols auditiu i emocional, sinó també motor com deia Nietzsche "Escoltem música amb els nostres músculs". Portem el ritme de manera involuntària.
I després hi ha la interpretació que fem en la nostra ment. Les persones imaginem amb la música. El llibre són conglomerat d'històries basades en l'experiència clínica de l'escriptor, a les malalties generades per la música.
Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia | edit post
de juliol

En blanc

No dorms perquè no vols que la por
s'apoderi de tot en el que sempre has volgut creure.
No dorms perquè de sobte, t'angoixa
veure't convertit en un pedaç, en una esquerda.
Tens por de sentir-te buit,
de no poder omplir de somnis les hores.
Busques poemes sota els llençols
en una matinada encara tèbia.
Trobes només mots, combinacions
tant sols, jocs de paraules.
El què donaries per un bri d'aquells viatges
a llocs estranys, a jardins de somni,
a ports d'il·lusions, a la recerca d'illes, tresors,
al paradís dels versos més destres,...
No dorms perquè encara no has sabut
desxifrar el sentit de la nit.
La fosca se t'ha endut la son i amb ella,
s'ha emportat tots els seus silencis.

(pensant en el llibre...)

Comentar 2 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
Missatges més recents Missatges més antics Inici

Fondue d'Idees


  • Blogs llaminers

    • Paleta d'idees!
      Teacher Valentine Cards Free Printable
      Fa 3 anys
    • cafè i diari
      tots els aeroports s'assemblen (conte de Nadal)
      Fa 10 anys
    • L'etcètera
      it gets better with age
      Fa 10 anys
    • Viatgers inquiets
      Fa 11 anys
    • the lost art of keeping a secret
      dives al sofà
      Fa 12 anys
    • TURURUT SAMFAINA
      >.< (<--Monzó)
      Fa 12 anys
    • dins una capseta de cartró
      Dones de ferro
      Fa 14 anys
    • A l'altra banda
      Viatges repartits pel globus
      Fa 15 anys
    • Sand in my shoes
      Fa 15 anys
    • Aigua de fruites
      ZENA HOLLOWAY
      Fa 16 anys
    • El show de Fusa
    • Why only run....
    Un blog amb cara de descafeïnat, sense sucre, i acompanyat d'un croissant i una magdalena.

    Seguidors

    Cuiners

    • German
    • Uri
    • irene

    Ingredients

    • a ritme de Jazz (9)
    • Antònia Font - Carmen Consuelo i altres noms amb melodia (4)
    • ara va de llibres (7)
    • Art (9)
    • Autèntics monuments (2)
    • Barcelona (1)
    • càmara acció (3)
    • CLIC (9)
    • Crítica (8)
    • Curiositats (8)
    • dedicades a tu (4)
    • Enquestes (6)
    • Fotografia (21)
    • Inclemències mitereològiques (1)
    • indignacions supines (2)
    • la nina dels meus ulls (1)
    • La ruta del cafè (2)
    • Música (19)
    • Notícies (2)
    • parole parole parole... (31)
    • Relats (2)
    • Teatre (5)
    • tot santjordiant Sant Jordi (3)
    • viatges (11)
    • Video (4)
    • Xorradetes de xocolata (54)

    Receptari

    • ►  2010 (7)
      • ►  de gener (7)
    • ▼  2009 (68)
      • ►  de desembre (2)
      • ►  de novembre (1)
      • ►  d’octubre (3)
      • ►  de setembre (3)
      • ►  d’agost (2)
      • ▼  de juliol (5)
        • Postal de París
        • Bagà Juliol09
        • Viena
        • Moments estúpidament perfectes
        • En blanc
      • ►  de juny (4)
      • ►  de maig (8)
      • ►  d’abril (10)
      • ►  de març (7)
      • ►  de febrer (11)
      • ►  de gener (12)
    • ►  2008 (129)
      • ►  de desembre (9)
      • ►  de novembre (11)
      • ►  d’octubre (10)
      • ►  de setembre (6)
      • ►  d’agost (3)
      • ►  de juliol (11)
      • ►  de juny (14)
      • ►  de maig (15)
      • ►  d’abril (21)
      • ►  de març (24)
      • ►  de febrer (5)
  • Cerca d'idees






    • Portada
    • Posts RSS
    • Comentaris RSS
    • Edit

    © Copyright Fondue d'Idees. All rights reserved.
    Designed by FTL Wordpress Themes | Bloggerized by FalconHive.com
    brought to you by Smashing Magazine

    Pujar amunt