Postal de París

Tot és fugaç, però ningú no dorm
al Montparnasse quan La Coupole esclata
de llum i de converses. I demà
començarem el gran pelegrinatge
i jo iniciaré el compte enrera.
L'hivern, cansat, s'acomiada amb pluges,
però la llum dels arbres és molt fina
si el sol travessa el teginat de núvols.
Aquest Parós és el vellut vermell
del Casino i es diu Amina i Nena,
però també serà un clochard amable
i el lent passeig per la vora del Sena
i els tòpics, tots els tòpics repetits
sense gens de vergonya, i Van Gogh,
Van Gogh per primer cop i ja per sempre.
Tot és fugaç, i ric, i vulnerable,
el deixant el record i un llast immens
d'imatges i secrets incompartibles.

I aquí ve el vergonyós poema que vaig fer jo amb 16 anys davant d'una de les ciutats que més m'ha impactat. El fet que sigui un poema absurd que no porti el lloc no li treu el mèrit d'haver estat un intent d'adolescent de captar l'essència de París en un petit poema:

Hola xiquets i xiqueta!

Tal i com temiu, aquí, unes quantes imatges immortalitzant l'escapada.


Penjo un parell o tres de fotos d'aquest cap de setmana tant estupendo al camping de Bagà perquè tinc ganes que passeu una mica de vergonya aliena.


Ire i Aleix, entre la vostra passió pels insectes, les ganes de dormir sobre la duresa del terra, el desconeixement del què és una estoreta i de com es munta una tenda i la falta de calçat esportiu i de ganes de caminar per la muntanya, he de dir que molt campingoneros no sou. Però cal que us digui també que això passa a les millors famílies i que per moltes acampades que es facin, muntar una tenda és quelcom laboriós i massa metòdic per a mi que només l'Uri sap resoldre fàcilment.

I que encara que tots excepte l'Irene siguem uns professionals de la queixa, m'ho vaig passar super bé! Gràcies per haver-vos engrescat tant com jo en la idea! per haver participat dels meus jocs chorres! gràcies per a tot!!

PD: Aleix, tinc dos fotos on quedes realment bé.
PDD: Ire, m'has donat taantt aquest cap de setmana que tinc teca per mesos. Aixx, sense comentaris.
PDDD: Uri, espero que hagis gaudit d'aquest uriversari encara que no siguis molt efusiu.

2. La nòria més antiga del món (Freud psicoanalitzava amb ella, ja...).

3. La música (dins, fora, lluny, a prop, a dalt, a sota, aquí, allà...).

4. La pedra, els núvols.

5. El cafè (1 cafè, 2 gots d'aigua, 3 diaris, 4 hores... O això diuen els vienesos).

6. La Sachertorte

7. Els patitos de goma (?!?!?! No em pregunteu per què, però estaven per tot Viena. No em vaig poder resistir i ara hi ha dos patitos lectors nedant per aquestes terres...).

Fa un parell de dies, vaig vendre a un professor del Montseny l'antologia que m'estava llegint en els moments morts a la llibreria, "Misteriosament feliç" de Joan Margarit. Un títol temtador no? El cert és que em vaig sentir bé i malament a la vegada: molt bé per a poder recomanar un llibre amb la seguretat de que no l'estava enganyant (pintava molt bé),...malament per no poder acabar-lo. No ensenyar-li hagués estat poc professional xDD.

Fent propaganda -com diria un que jo sé- del llibre que m'estic ullejant ara, "Musicofilia, Relatos de la música y el cerebro" d'Oliver Sacks, m'ha sortit un poema, bé diguem-li així per dir-li d'alguna manera ...

Moments estúpidament perfectes

Les cançons et fan musicar els moments
fent vibrar cada una de les seves lletres.
Són fades que esparceixen la màgia
dels compassos en totes les finestres.
Presents podersos que poden canviar la història.
Les cançons ensucren els perquès
i els omplen de sentit i tot llepant-se els dits,
et fan pensar que qualsevol tòpic pot ser original.
Com aquest poema.
Perquè tu també vols volar però no tens ales.
però ja tens la força per a pensar que tot és possible.


La introducció d'aquest llibre ja és llaminera. Diu que els éssers humans construim la música en el nostre cervell, integrant intervals, timbre, harmonia,.... És un acte inconscient que s'acompanya d'una reacció emocional. Escoltar música no és només un fenomen tant sols auditiu i emocional, sinó també motor com deia Nietzsche "Escoltem música amb els nostres músculs". Portem el ritme de manera involuntària.
I després hi ha la interpretació que fem en la nostra ment. Les persones imaginem amb la música. El llibre són conglomerat d'històries basades en l'experiència clínica de l'escriptor, a les malalties generades per la música.