• Portada
  • Posts RSS
  • Comentaris RSS
  • Edit
Blue Orange Green Pink Purple

Benvolguts tastadors,

esperem que no quedeu massa tips, sempre amb ganes de tastar els nostres post(res)! Tenim dolços i salats, així com originals i precuinats, en tot cas que vagi molt de gust i… Bon profit!

Per cert, sempre podeu afegir-hi una mica de sal o sucre al vostre gust ;)
d&# 30

Sarkozy m'ha dit que ets un mindundi

Sé que és un gag una mica antic però és dels pocs d'ara de Polònia que em fan molta gràcia... :)!


Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia | edit post
d&# 29

Poesia polonesa i altres perdicions

Tinc un problema. M'atreviria a dir que és greu. Veureu... Em perd la poesia polonesa. Em direu que de bons poetes n'hi ha a tot arreu, fins i tot de genialíssims, però els polonesos tenen alguna cosa que... Uf. I no sé què és, no sé si s'ha de néixer polonès per escriure així o és per com és la vida allà o per una qüestió de tradició cultural; de debò que no ho sé, em té molt intrigada. El cas és que no paro de descobrir nous poetes polonesos que m'encanten... Sobretot gràcies al blog de l'Abel Murcia -traductor de poesia polonesa-, que cada dia ens obsequia amb alguna traducció seva.

A veure què us sembla aquesta:

Primeras horas de una tarde de abril, voy en el tranvía
detrás de una pareja de viejecitos
sólo veo el triángulo dolorido de sus espaldas
encogidos escuchan el acordeón del tranvía
con manos débiles le dan dos zlotys al músico.
El espacio entre ellos se convirtió hace tiempo en otra cosa,
algo mejor –lo veo-
la gente de la calle, de millones de calles, no es capaz de nada malo
ninguno de ellos será capaz.
Qué suerte, bajamos – nosotros
a pleno sol, con el verde fulgurante de los setos.
Sopla un meridional viento de abril.

Tengo los ojos cegados; lo sé, no entenderé
nada más.

Magdalena Bielska, Animales feos
Comentar 1 Comment | Cuinat per irene | edit post
d&# 29

Qu'est-ce que c'est?





Qui ho endevini rebrà una piruleta virtual! :P
Comentar 4 Tasts | Cuinat per irene | edit post
d&# 24

El poder d'un cafè

Els café mouen muntanyes, d'això no en tinc cap dubte. Dels cafés neixen converses interessants, relacions interessants, anècdotes interessants...projectes, negocis, propostes, idees en definitiva.
I si sé que em repeteixo, però no hi ha cap activitat que m'agradi més que descobrir noves cafeteries: Ciabattas, café de les paraules, café de les arts, cafetarium, buenas migas, cafeteca... quants llocs guais hi ha per anar! Aquest cafè és de la Central, d'un migdia amb l'Irene. :) Si coneixeu alguna novel·la que parli del tema, aviseu-me i ràpid!
Comentar 6 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
d&# 22

Deixeu-me dir-ho

Deixeu-me que ho cridi, en realitat. Deixeu-me que ho proclami. Demà...


Demà és Sant Jordi!!!


Comentar 6 Tasts | Cuinat per irene | edit post
d&# 19

Sant Jordi 2009


La festa de Sant Jordi sempre arrenca en mi alguna reflexió sobre el que em genera un dia que per a molts, és un dia més de festa, i que per a molts altres significa:
noves lectures llamineres a la vista,...
o a l'inversa, noves excuses per evitar que t'omplin l'estanteria de llibres que no llegiràs,...
noves activitats per fer durant la diada,...: actes literaris, recitals de poesia,...
o a l'inrevés, noves maneres d'odiar la diada i els escriptors guardonats que la regeixen...
gestos romàntics o plens de tendresa,...
pàtria fins i tot,...
però sobretot, sobretot per a mi el Sant Jordi significa inspiració, creativitat,... una vegada a l'any les fronteres d'un mateix intenten eixamplar-se, buscar a dins teu noves idees, noves maneres de sentir que fas quelcom original, diferent per a molt que sàpigues que segurament molts ja han escrit sobre això abans, que ja han pensat sobre això abans, que ja se'ls hi acudit parlar-ne...
I normalment, amb l'arribada de Sant Jordi la inspiració sembla que faci esforços per a treure el caparró del niu, que intenti alçar el vol. Potser l'incentiu són els concursos literaris, però en aquest cas, no ha sigut pas així i me'n alegro (ja que en certa manera, desmenteix la importància que tenien per mi aquests concursos).
Com els que fan propòsits per any nou, els meus propòsit d'aquest Sant Jordi són:
- Recopil·lar a partir d'ara frases que hagi sentit o llegit i que m'agradin. Segurament no cridaran l'atenció més a que a mi que les he escollides, però si d'una cosa estic segura és que cada dia sentim coses que ens sorprenen en un primer moment, per petites que siguin, i que després oblidem de seguida, deixant que es perdin en la simple anècdota. Aquí en tinc alguns exemples:
Veïna: M'agraden les fotos perquè cadascú es fixa en alguna cosa diferent.
Kyle: Morirás sin apenas haber vivido.
Conversa del bus:
(home) les dones són massa complexes
(dona) cert, per això m'agraden tant els homes.
(...)
- Fer un recopilatori de reflexions de Sant Jordi xD, mai millor dit.
- Viure de ple l'experiència de treballar en una llibreria el mateix dia de sant jordi. Recomanar encara que sigui amb una mica d'invenció, llibres que creus que val la pena llegir, pels quals val la pena dedicar un temps de les nostres curtes vides. RECOMANAR.
- No desinflar-me amb el meu intent de llibre. De moment ho estic aconseguint.

Quins són els vostres propòsits? En teniu o heu pensat en tenir-ne algun?

Comentar 5 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
d&# 19

D'escriure xD als marges del Quijote

No heu de patir, perquè això és segurament l'últim que escric aquí sobre el Quijote. El cas és que hauria de posar-me a reflexionar molt seriosament sobre estructures i construccions narratives i evolucions i canvis, i faria qualsevol cosa per evitar-ho. Com... sí... avorrir-vos una mica més, per exemple.

Però, tranquils, no parlaré gaire sobre el llibre, l'únic que diré és que a vegades és impossible no escriure un xD al marge. Amb Cien años de soledad doblegava l'angle superior dret de les pàgines que m'agradaven, i així ha quedat el pobre llibre. I amb el Quijote vaig dir: marcaré les parts que em facin riure, per si en un futur estic deprimida i necessito riure i algun lladre extraordinàriament pervers m'ha robat les set temporades de les Gilmore i no hi ha cap persona que pugui consolar-me i l'únic que em queda és el Quijote. Aquesta és l'última; a veure què us sembla :)

[Petit context: Estan el Sancho Panza i el Quijote parlant de la "dueña Altisidora", una dona que s'ha burlat del Quijote fent-li creure que estava enamorada d'ell, i diu el Sancho:]


- [...] Pero no puedo pensar qué es lo que vio esta doncella en vuestra merced que así la rindiese y avasallase: qué gala, qué brío, qué donaire, qué rostro, que cada cosa por sí de éstas o todas juntas la enamoraron; que en verdad en verdad que muchas veces me paro a mirar a vuestra merced desde la punta del pie hasta el último cabello de la cabeza, y que veo más cosas para espantar que para enamorar; y habiendo yo también oído decir que la hermosura es la primera y principal parte que enamora, no teniendo vuestra merced ninguna, no sé yo de qué se enamoró la pobre.

- Advierte, Sancho -respondió don Quijote-, que hay dos maneras de hermosura: una del alma y otra del cuerpo; la del alma campea y se muestra en el entendimiento, en la honestidad, en el buen proceder, en la liberalidad y en la buena crianza, y todas estas partes caben y pueden estar en un hombre feo; y cuando se pone la mira en esta hermosura, y no en la del cuerpo, suele nacer el amor con ímpetu y con ventajas. Yo, Sancho, bien veo que no soy hermoso, pero también conozco que no soy disforme, y bástale a un hombre de bien no ser monstruo para ser bien querido, como tenga los dotes del alma que te he dicho.


P.D: xDDDDDDDDDDDDDD
Comentar 2 Tasts | Cuinat per irene | edit post
d&# 16

Super pedregada!

Comentar 2 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
d&# 13

Leandra y Remedios

No hay hueco de peña, ni margen de arroyo, ni sombra de árbol que no esté ocupada de algún pastor que sus desventuras a los aires cuente; el eco repite el nombre de Leandra dondequiera que pueda formarse: "Leandra" resuenan los montes, "Leandra" murmuran los arroyos, y Leandra nos tiene a todos suspensos y encantados, esperando sin esperanza y temiendo sin saber qué tememos.

Quan avui, llegint el Quijote, m'he trobat amb això, no he pogut deixar de pensar en aquell dia en què la Laia va obrir Cien años de soledad a l'atzar i em va llegir el primer que va aparèixer, que, curiosament, era això:

La casa se llenó de amor. Aureliano lo expresó en versos que no tenían principio ni fin. Los escribía en los ásperos pergaminos que le regalaba Melquíades, en las paredes del baño, en la piel de sus brazos, y en todos aparecía Remedios transfigurada: Remedios en el aire soporífero de las dos de la tarde, Remedios en la callada respiración de las rosas, Remedios en la clepsidra sectreta de las polillas, Remedios en el vapor del pan al amanecer, Remedios en todas partes y Remedios para siempre.

Algú més veu semblances? :)
Comentar 3 Tasts | Cuinat per irene | edit post
d&# 01

Les primeres fotos de la meva nova i fotogènica terrassa


Comentar 2 Tasts | Cuinat per Laia | edit post
Missatges més recents Missatges més antics Inici

Fondue d'Idees


  • Blogs llaminers

    • Paleta d'idees!
      Teacher Valentine Cards Free Printable
      Fa 3 anys
    • cafè i diari
      tots els aeroports s'assemblen (conte de Nadal)
      Fa 10 anys
    • L'etcètera
      it gets better with age
      Fa 10 anys
    • Viatgers inquiets
      Fa 11 anys
    • the lost art of keeping a secret
      dives al sofà
      Fa 12 anys
    • TURURUT SAMFAINA
      >.< (<--Monzó)
      Fa 12 anys
    • dins una capseta de cartró
      Dones de ferro
      Fa 14 anys
    • A l'altra banda
      Viatges repartits pel globus
      Fa 15 anys
    • Sand in my shoes
      Fa 15 anys
    • Aigua de fruites
      ZENA HOLLOWAY
      Fa 17 anys
    • El show de Fusa
    • Why only run....
    Un blog amb cara de descafeïnat, sense sucre, i acompanyat d'un croissant i una magdalena.

    Seguidors

    Cuiners

    • German
    • Uri
    • irene

    Ingredients

    • a ritme de Jazz (9)
    • Antònia Font - Carmen Consuelo i altres noms amb melodia (4)
    • ara va de llibres (7)
    • Art (9)
    • Autèntics monuments (2)
    • Barcelona (1)
    • càmara acció (3)
    • CLIC (9)
    • Crítica (8)
    • Curiositats (8)
    • dedicades a tu (4)
    • Enquestes (6)
    • Fotografia (21)
    • Inclemències mitereològiques (1)
    • indignacions supines (2)
    • la nina dels meus ulls (1)
    • La ruta del cafè (2)
    • Música (19)
    • Notícies (2)
    • parole parole parole... (31)
    • Relats (2)
    • Teatre (5)
    • tot santjordiant Sant Jordi (3)
    • viatges (11)
    • Video (4)
    • Xorradetes de xocolata (54)

    Receptari

    • ►  2010 (7)
      • ►  de gener (7)
    • ▼  2009 (68)
      • ►  de desembre (2)
      • ►  de novembre (1)
      • ►  d’octubre (3)
      • ►  de setembre (3)
      • ►  d’agost (2)
      • ►  de juliol (5)
      • ►  de juny (4)
      • ►  de maig (8)
      • ▼  d’abril (10)
        • Sarkozy m'ha dit que ets un mindundi
        • Poesia polonesa i altres perdicions
        • Qu'est-ce que c'est?
        • El poder d'un cafè
        • Deixeu-me dir-ho
        • Sant Jordi 2009
        • D'escriure xD als marges del Quijote
        • Super pedregada!
        • Leandra y Remedios
        • Les primeres fotos de la meva nova i fotogènica te...
      • ►  de març (7)
      • ►  de febrer (11)
      • ►  de gener (12)
    • ►  2008 (129)
      • ►  de desembre (9)
      • ►  de novembre (11)
      • ►  d’octubre (10)
      • ►  de setembre (6)
      • ►  d’agost (3)
      • ►  de juliol (11)
      • ►  de juny (14)
      • ►  de maig (15)
      • ►  d’abril (21)
      • ►  de març (24)
      • ►  de febrer (5)
  • Cerca d'idees






    • Portada
    • Posts RSS
    • Comentaris RSS
    • Edit

    © Copyright Fondue d'Idees. All rights reserved.
    Designed by FTL Wordpress Themes | Bloggerized by FalconHive.com
    brought to you by Smashing Magazine

    Pujar amunt