M’ha fet gràcia topar-me amb el mateix núvol

Sembla mentida com una pel·lícula tant dolenta arribés a aconseguir fer-nos passar una fantàstica estona plegats i sobretot ens fes sortir del cine ballant i cantant. No m'avergonyeix afirmar que m'agradaria que la vida fos com un continu musical (però amb una mica més qualitat i versemblança, això sí) :)

"Cada objecte té la seva Banda Sonora".

No és una frase genial i totalment verídica¿?

Un Ikea en un dissabte, el mercat de la Boqueria, la cuina atrefegada d'un restaurant, una carretera un dia laborable, la missa d'una església o l'oració d'un minaret islàmic... tots els indrets tenen les seves sonoritats. Són sons que formen part normalment de la rutina... vivim amb aquests efectes sonors, que depén de com es mirin, poden considerar-se música, una banda sonora, en definitiva.

No sé si és bo o dolent però trobo genial poder enganyar la pròpia oïda amb uns auriculars. "La música enllaunada" que diuen alguns adults, manipula la percepció del so aillant-nos del so real de cada cosa. A mi m'encanta! i soposo que és d'aquest recurs que es val el cinema. Posar música a les imatges en el cas d'una pel·lícula, o a l'inversa, posar imatges a una cançó si es tracta d'un videoclip.

Qui ha dit de que, per no actuar, els estudiants estiguem d'acord al Pla Bolonya?

evidentment hi ha molts punts desfavorables pels universitaris, o els que pretenen ser-ho com jo :)...

- què és això de tenir "deures" amb més de 18 anys??? Només cal que ens agafin de la maneta per a creuar el carrer... Encara, a aquest nivell d'ensenyament No obligatori es parla de negatius i positius, control d'assistència,... Mare meva! tant irresponsables som a aquestes alçades?
- i l'avaluació continuada? vinga treballets, examens per treure matèria,...és clar, no ens sabem organitzar, ho han de fer per nosaltres. Però com ho compagines si treballes la meitat del teu temps -no és el cas-...sovint, per pagar-te els estudis!
És clar que no volem que les nostres carreres passin a ser graus, i a entrar en una espècie de postadolescència de la qual encara es necessiten pujar més esglaons per a tenir una feina digne...postgraus, masters de 1000 euros,...per això vas directament a fer una titulació privada...
Jo no crec que pugui estar prou informada per jutjar amb objectivitat aquest pla europeu, ja que només he sentit la part negativa, però ara per ara em posiciono per un No al Pla Bolonya rotund.

Tanmateix, també em posiciono per la manipulació dels estudiants més radicals de la meva Universitat. I és aquí on volia arribar, del Bolonya, en deveu saber més que ningú ja que és un tema que treu fum per les orelles. Però, si munten una Assemblea per decidir SI es farà una setmana de vaga la setmana que ve (de pràcticament 2 hores), COM es pot concloure la sessió amb una votació a mà alçada de: Vaga amb piquets actius (plantar-se davant l'entrada i barrar el pas a tothom) o vaga amb piquets passius (estirar-se al terra, tipo performance, dient que si els trepitges t'estaràs trepitjant a tu mateix)???
M'explicaré.
Avui s'ha organitzat una Assemblea on han participat uns 200 estudiants. No dic que no estiguem parlant de xifres significatives però tanmateix, insuficients per a decidir en nom de tots els estudiants d'una Universitat on hi estan ficats els d'Història, Geografia, Història de l'Art i Filosofia... Això per una banda.
La qüestió és que jo m'he saltat classe per assistir a una reunió on es votaria si Sí o No a la Vaga general de la setmana que ve, o això és el que ens han venut quan passaven per les classes a informar-nos. No pas a votar: Piquets sí, piquets no??? En tot cas, jo he anat amb la voluntat de votar que s'organitzés una setmana de protesta però que deixessin via lliure a l'estudiant per decidir si volia anar o no a classe. És clar que si dones aquesta opció hi haurà gent que anirà a classe! però, que no tenen dret? és clar què és més violent que la Junta directiva de la Universitat no t'escolti que posar 4 persones bloquejant la porta! però això ens dóna dret a decidir pels altres...?


I sí, s'han proposat coses que valen molt la pena (tallers creatius, xerrades, professors convidats, sondejos,...) d'altres més aviat penoses com fer una festa, o massa revolucionàries pel meu gust com ocupar la uni, tallar el trànsit, acampar una setmana al pati de la facultat... el millor ha sigut el de la festa, drogues i rockandroll, que ha insistit 2 vegades!