de
maig
"Me gusta jugar al Lego con mi hijo, hacemos Star wars. Me afeito sólo los domingos por la mañana, al compás del cosmos", diu Joan Miquel Oliver (compositor i cantant d'Antònia Font) a La Contra de la Vanguardia d'avui.I mireu què respon quan li pregunten:
¿Cuál ha sido su reflexión más gorda?:)
¿Por qué existe el cosmos en vez de no existir? Esta es la Gran Incógnita. ¿Por qué existo, siendo lo natural no existir? Somos muertos de vacaciones, somos domingueros cósmicos, somos guiris en este país de la vida.
"Lo raro es vivir", sí...
:D I like it!
Que raru que no hagi citat, som astronautes rimadors
Home, em sembla mlt atrevit dir que el normal es la no-existencia, la veritat...
PEr més que es passem més temps morts que vius, que en sabem del pla de la no vida?
No es l'esperit universal una gran vida de la que tots formem part, fins i tot quan diem que estem morts?
Es probable que siguem una excepció, una capritxositat de probabilitat cuàntica, però bé, segons els alguns quantics hi ha una infinitat d'universos així que senzillament hbitem un d'ells...
I encara que hi hagi més antimateria que materia, acaso no merece vivir? (Aprofito que heu vist Old Boy per ficar una guiño).
Nothing IS.
Però Pol, què dius! És clar que és d'allò més improbable la vida (no només ho diuen els quàntics), i per a totes les persones que pensem que potser no existeixen els universos paral·lels, això ens sembla absolutament anormal (és clar que, d'altra banda, l'anormalitat pot donar-se amb una certa freqüència, i això val tant per als milers de persones que han nascut amb sis dits a cada peu com per a la sospita que alguns senten que per nassos ha d'haver-hi més planetes habitats).
És difícil dir, però, si viure és la cosa extranya o la cosa corrent. Després de tot, que una cosa sigui extranya o no és relatiu segons en què et bases. Ho calculem segons el pes? De tota la massa que hi ha a l'Univers, comptem la que està viva i la que no? O ho fem segons la intel·ligència, i mirem de totes les gran idees del Còsmos, quines les ha donat una cosa viva i quines un cos inert?
No sé, aprofitant que saps que hem vist Old Boy: "Después de nueve años, lo consideré un hogar".
Quines comedies que fa el Park Chan-Wook!
(Per cert... Quan estem morts, formem part d'un esperit universal que és una gran vida? Però què és això, Pol? Aquest blog està pensat seriosament com a aforament en el que comptartir les idees. Deixa de fer bromes!)
:D el Pol pot fer les bromes que vulgui :D, el blog està obert!
No dic que cuan estem morts passem a formar part de l'univers, dic que SOM l'univers. Quina visió cosmológica més limitada que tens aleix.
Vida? Que es vida?
Tot es univers. Nomes hi ha estructura.
Aprofitant que has vist Old Boy, menjat un pop viu y desmayat. XD
pops vius no! xD
Doncs a mi m'agrada la visió del Pol... SER l'Univers... Això sí que mola :D
Però per a mi el més estrany segueix sent viure, i el dia que no m'ho sembli m'hauré de preocupar... Sempre he trobat que el millor títol que es pot posar a una novel·la o a qualsevol cosa és "Lo raro es vivir"... Llàstima que l'escrivís la Carmen Martín Gaite fa anys!
Un petóooo, domingueros cósmicos!!!