de
maig
Seguint en la tònica de "Completo incompleto", poso una cançoneta que m'agrada moolt. Anàvem en cotxe farà cosa d'un any i va aparèixer PUM! a la ràdio i al cap de dos segons ja estàvem tota la familia feliz cantant i em podreu dir que és una xorrada de cançó però és felicitat en estat pur, saltironets i picarols i campanes i altres coses que algú podria considerar cursis i millor em callo (i sí, la meva intenció era que us ofeguéssiu llegint aquesta frase):Te quiero, pero te llevaste la cabeza y me dejaste el sombrero...
I aquesta foto, que és essència de primavera donde las haya i que sembla que desmenteixi els rumors que per Londres s'ha de caminar amb paraigües...
I ara algú dirà: i quina coherència interna té aquest post? Doncs cap, cap, en sóc conscient. Però és primavera, tu!
I ja se sap...
...quien lo probó lo sabe.
Para más señas,
Andrés Calamaro - Te quiero igual.
:)
Quan he llegit la frase "Te quiero, pero te llevaste la cabeza y me dejaste el sombrero..." m’ha vingut la cançó del vídeo del meu cumple, i, “afirmativament”, és la mateixa.
Crec que se com comença la frase “...quien lo probó lo sabe.”
;)
És que justament vaig obrir el Windows Movie Maker per fer el vídeo-venjança contra tu i vaig veure la cançoneta allà guardada... :D
Per cert, el meu intent de venjança va resultar frustrat perquè els vídeos no estan en el format que haurien d'estar, i com que ets tu qui m'arregles aquestes coses vaig pensar que no quedaria gaire bé demanar-te que m'ajudessis a preparar la teva pròpia desacreditació com a ciutadà de bé...
(Mai havia escrit frases tan llargues com aquests dies, I promise. Que algú em psicoanalitzi, si us plau! xD)
muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaak!