Seguint en la tònica de "Completo incompleto", poso una cançoneta que m'agrada moolt. Anàvem en cotxe farà cosa d'un any i va aparèixer PUM! a la ràdio i al cap de dos segons ja estàvem tota la familia feliz cantant i em podreu dir que és una xorrada de cançó però és felicitat en estat pur, saltironets i picarols i campanes i altres coses que algú podria considerar cursis i millor em callo (i sí, la meva intenció era que us ofeguéssiu llegint aquesta frase):



Te quiero, pero te llevaste la cabeza y me dejaste el sombrero...



I aquesta foto, que és essència de primavera donde las haya i que sembla que desmenteixi els rumors que per Londres s'ha de caminar amb paraigües...


I ara algú dirà: i quina coherència interna té aquest post? Doncs cap, cap, en sóc conscient. Però és primavera, tu!

I ja se sap...



...quien lo probó lo sabe.

4 Tasts

1. irene on 12 de maig del 2008, a les 23:53

   Para más señas,
   
   Andrés Calamaro - Te quiero igual.
   
   
   
   :)

    
2. German on 13 de maig del 2008, a les 17:00

   Quan he llegit la frase "Te quiero, pero te llevaste la cabeza y me dejaste el sombrero..." m’ha vingut la cançó del vídeo del meu cumple, i, “afirmativament”, és la mateixa.
   
   Crec que se com comença la frase “...quien lo probó lo sabe.”

    
3. German on 13 de maig del 2008, a les 17:00

   ;)

    
4. irene on 14 de maig del 2008, a les 23:56

   És que justament vaig obrir el Windows Movie Maker per fer el vídeo-venjança contra tu i vaig veure la cançoneta allà guardada... :D
   
   Per cert, el meu intent de venjança va resultar frustrat perquè els vídeos no estan en el format que haurien d'estar, i com que ets tu qui m'arregles aquestes coses vaig pensar que no quedaria gaire bé demanar-te que m'ajudessis a preparar la teva pròpia desacreditació com a ciutadà de bé...
   
   (Mai havia escrit frases tan llargues com aquests dies, I promise. Que algú em psicoanalitzi, si us plau! xD)
   
   muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaak!