That's the picture for my new painting. I love it! I'm using different kind of blues and geometric forms :D.

Today is really special for me. I've my English Exam, and if I pass it I'll obtain a degree that I could add in my CV. I think I need luck, it's very difficult. Maybe an angel could help me. I hope it!

See you!

Today the gig Antonia Font!! They play live in Nou Barris at 22:30p.m.
Lots of love, yours faithfully, ...:D

Primer de tot, disculpes. Ja se sap el que passa quan s'acosten els exàmens: que el temps se'n va no se sap com i un acaba sense estudiar i sense fer res que no sigui estudiar i el blog acaba sense posts i sense res que no siguin posts i altres coses tristes que no cal explicar.

Però fa dies que tinc una marca en aquesta pàgina d'Orlando (encara que cada pàgina mereixeria ser marcada), i ha arribat el moment d'admetre que ni estudiaré ni faré cap altra cosa útil en lloc d'estudiar, així que més val que us presenti aquesta meravella:

Y ahí entonces volvió, día tras día, semana tras semana, mes tras mes, año tras año. Vio dorarse las hayas, y desrizarse los helechos tiernos; vio la hoz de la luna y después el círculo; vio... pero sin duda el lector puede imaginarse la continuación de este párrafo y cómo cada árbol y cada planta de los alrededores aparecía primero de color verde, luego de color de oro; cómo las lunas nacen y los soles se ponen; cómo la primavera sigue al invierno y el otoño al verano; cómo la noche sucede al día y el día a la noche; cómo hay primero una tormenta y luego buen tiempo; cómo las cosas siguen como están por dos o tres siglos, salvo unos granos más de polvo y algunas telarañas que una vieja puede barrer en media hora; hechos que caben en la breve fórmula: "Pasó el tiempo" (la cifra exacta podría ir entre paréntesis) y no sucedió nada.

Orlando, Virginia Woolf ( a l · l u c i n a n t ).

I encara fa més dies que em vaig trobar aquesta frase en un article de gramàtica i me la vaig apuntar a l'agenda per ensenyar-vos-la, perquè, realment, s'ho val:

La realidad objetiva es percibida a través de una cierta reticulación determinada por la peculiar estructura psicofísica que es el hombre.

La temporalidad verbal en español, Guillermo Rojo.

Mai havia pensat que un article de gramàtica seria el causant d'un atac de riure. Algú s'ha sentit al·ludit amb això de "peculiar estructura psicofísica"?

Però fa més temps encara que penso que algunes frases de "Wa Yeah!" (per exemple, aquestes) es mereixen ser al nostre blog:

Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmunta un bidet,
cosmètics i Margaret Astor,
ja sé com s'escriu Juliette!

Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també:
un llapis d'Ikea, un pistatxo,
wa yeah!

Que divertit lo que escric quan estic avorrit, per exemple es teu cos i es jersei destenyit, es carrer blanc de sol, es meu cos a damunt, per exemple es teu llit de penombra i llençols, amb es termo "espenyat"... per exemple adormits.

(Algú més sent "oh yeah" en lloc de "wa yeah"? O estic realment sorda?)

I bé... Us desitjo més sort que la meva en això de l'estudi. Sigueu feliços. I aquesta nit, a saltar!

aixi se senten els informatics...:D

El millor dibuix de HEROES

Aquesta es alguna de les fotos que s'han remasteritzat de la segona guerra mundial, gracies a que es van fer amb una pel·licula kodak molt bona s'ha pogut refer amb aquesta calitat:


Impressionant, sembla una foto presa ahir amb una camara digital actual. Aquesta es nomes una de moltes, si us porteu be potser en penjo més!

Ja fa setmanes que vaig escoltar per primer cop aquest grup, i la veritat es que m'agraden, es un so fresc, es un so nou. Suposo que si un ordinador pogués fer musica seria d'aquest estil (al menys els primers ordinadors que fessin musica, desprès agafarien uns nivells que no entendríem).
M'encanten detalls com el micròfon tan cutre que fan servir de 6 euros (si mes no es la estètica del típic micròfon dels 90 per a ordinador), com ballen al estil robot, la lletra... Be, m'agraden :D us deixo un vídeo d'ells tocant a buenafuente:

Seguint en la tònica de "Completo incompleto", poso una cançoneta que m'agrada moolt. Anàvem en cotxe farà cosa d'un any i va aparèixer PUM! a la ràdio i al cap de dos segons ja estàvem tota la familia feliz cantant i em podreu dir que és una xorrada de cançó però és felicitat en estat pur, saltironets i picarols i campanes i altres coses que algú podria considerar cursis i millor em callo (i sí, la meva intenció era que us ofeguéssiu llegint aquesta frase):



Te quiero, pero te llevaste la cabeza y me dejaste el sombrero...



I aquesta foto, que és essència de primavera donde las haya i que sembla que desmenteixi els rumors que per Londres s'ha de caminar amb paraigües...


I ara algú dirà: i quina coherència interna té aquest post? Doncs cap, cap, en sóc conscient. Però és primavera, tu!

I ja se sap...



...quien lo probó lo sabe.

Aquest gosset, o millor dit aquesta rateta és la mascota dels meus tiets. La filla el va portar a casa com a regal per sa mare però la mare indignada, li va dir: O jo o el gos. Resumint, ara és l'ésser més mimat de la casa. Trobo que les mascotes són un reflex dels que viuen en una casa....és curiós, aquest és una puça peluda molt mona.

INVENTA TUS ESTRELLAS Y REPÁRTELAS...



Cuelgo la soledad en el perchero
y ella me mira con sus ojos pardos
entonces me conmueve y la descuelgo
y la llevo conmigo a conocerme.

Preguntas al azar de Mario Benedetti

Gent del món del blog, o millor dit: gent que té poder per treure aquest magnífic post...: no ho feu, perquè el món es perdrà una imatge tan... infantil com aquesta... xD i ja fa 6 mesos!


Com nens petits from German Pérez on Vimeo.

La respiració intensa de fons és el meu riure, mira tu, sóc així xD

Wanting you the way I do
I only want to be with you
And I would go to the ends of the earth
Cause, darling, to me that's you're worth

Where you lead, I will follow
Anywhere that you tell me to
If you need, you need me to be with you
I will follow where you lead

If you're out on the road
Feeling lonely, and so cold
All you have to do is call my name
And I'll be there on the next train

Where you lead, I will follow
Anywhere that you tell me to
If you need, you need me to be with you
I will follow where you lead

I always wanted a real home with flowers on the windowsill
But if you want to live in New York City, honey, you know I will
I never thought I could get satisfaction from just one man
But if anyone can keep me happy, you're the one who can

And where you lead, I will follow
Anywhere that you tell me to
If you need, you need me to be with you
I will follow where you lead

Sóc una completa incompleta...! també una perfecta imperfecta!




Ja sé que la música no mata, ni la melodia ni l'acompanyament però m'agrada!

"Me gusta jugar al Lego con mi hijo, hacemos Star wars. Me afeito sólo los domingos por la mañana, al compás del cosmos", diu Joan Miquel Oliver (compositor i cantant d'Antònia Font) a La Contra de la Vanguardia d'avui.

I mireu què respon quan li pregunten:

¿Cuál ha sido su reflexión más gorda?
¿Por qué existe el cosmos en vez de no existir? Esta es la Gran Incógnita. ¿Por qué existo, siendo lo natural no existir? Somos muertos de vacaciones, somos domingueros cósmicos, somos guiris en este país de la vida.

:)

"Lo raro es vivir", sí...

El millor gat en botes de la història!

Antonio Banderas surt realment afavorit ;-) darrere d'aquests bigotis.

L'altre dia vam estar parlant dels dibuixos fets amb Animació (3D?). Realment, són una passada!!!!! Haurien de fer-ne per adults!