Jo no sé si creurem això del rellotge biològic, és clar que ara si tinguès aquí algú del científic em fulminaria amb la mirada però... segur que és cosa del nostra rellotge natural? o simplement ho adjudiquem a algo que no podem controlar. El cas és que jo tots els matins que tinc uni, ja sigui a les 8'00 del matí (que seria comprensible) com a les 9'30...M'ADORMO A CLASSE. No ho puc evitar, al cap de mitja hora els ulls comencen a pesar,...i a pesar...a l'hora, ja és mortal, penso que no ho aguantaré, que cauré sobre la taula com un soc...em pessigo, em mossego, no paro d'estirar-me per sota la taula,... però no hi ha manera. I mira que és curiós que quan quedem 10 minuts, les parpelles deixen de pesar-me i estic més desperta que un liró fora del període hivernal. Tampoc crec que sigui qüestió d'avorriment, perquè hi ha classes realment interessantes,...més aviat crec que és qüestió d'ensopiment,...què en penseu?
DIAGNÒSTIC: (ompliu-lo vosaltres please!)
jo aposto per l'avurriment, no fiquis l'interes a la conversa, ell no ha fet res.
Aix el rellotge biològic! És aquell que et diu que desprès del cafè has d’anar ràpidament al “por favor” (com diu la Pili), no? ... Quina pena que no m’agradi el cafè.
Doncs jo, no em preguntis com, he aconseguit estar activa al matí! I mira què et dic, estic més desperta els dies que em llevo a les 6.30 que a les 8.00! L'hora mortal per a mi és després de dinar, o a les 8 del vespre a l'autoescola... zzzZZZzzzZZZ!
Però sí que crec en això del rellotge biològic, sí!
Un petó, Laia!