No m'ha agradat mai Love Actually, però reconec que la 1a escena em va emocionar. Us la poso a veure que me'n dieu.

3 Tasts

1. Aleix on 7 d’abril del 2008, a les 2:07

   No voldria mostrar-me gaire agressiu, però Love Actually és brutal. Estic d'acord amb que té dues històries bledes i dues massa tontes i estereotipades, però pel demés... Quaranta narracions curtes plenes a esclatar de tendresa! (I la genialíssima història de l'anglès que se'n va als Estats Units.)
   
   I la del fill del Liam Neesson, i la realment dura de la Laura Dern, i la melancòlica del cantant cansat que versiona "Love is in the air"... I tantes altres!
   
   Però, bé, t'ho admetré: això del cinema, i de tantes altres coses, resulta que és qüestió de gustos.

    
2. patufetes on 7 d’abril del 2008, a les 9:35

   jajaja! doncs jo l'he vist mil cops :p. Nose, té de tot,si, pero es divertida i sta b!!
   
   ala noietes, a veure si la setmana q ve vinc un dia a dinar amb vosaltres! un peto

    
3. irene on 7 d’abril del 2008, a les 19:30

   Com pot ser que jo encara no l'hagi vist?!?! Hi hauré de posar remei, perquè la primera escena promet :)
   
   Aleix, aquesta frase me l'apunto, eh? -> "Però, bé, t'ho admetré: això del cinema, i de tantes altres coses, resulta que és qüestió de gustos." I penso utilitzar-la com a arma i/o escut! :P
   
   Annaaa, ok, quan vulguis! :D
   
   Un petó!