L'urbanisme és un dels elements que forma la vida social. La forma urbana condiciona d'una manera o d'una altra les relacions entre els ciutadans tot i que no és la més determinant. L'article que il·lustra aquest fet és el d'Oriol Bohigas “Menys urbanisme i més sociologia”. Amb aquest text, l'autor, un dels arquitectes catalans més importants del nostre temps, posa sobre la taula un dels problemes actuals de Barcelona: la regeneració d'espais no és garantia d'una reforma social. I l'exemple més significatiu és el del barri del Raval, en el qual totes les planificacions urbanes per a dignificar el barri no han minorat la situació de manera notable de pobresa i conflictivitat en la que es veuen immersos la majoria dels seus habitants. El problema del Quart Món és un tema clau del qual cal reflexionar llargament i buscar solucions que no corresponen al camp de l'urbanisme.
Aquest panorama es pot relacionar amb l'altre article de Lluís Sierra titulat “Oasis olvidados”. En ell, s'expliquen els projectes irresolts de netejar punts de la ciutat de manera aïllada com ara les places. I dic, irresolts perquè tot el que envolta aquests espais no permet una millora, sinó un emmascarament ple d'escletxes de la realitat. Posar un hotel de cinc estrelles en un dels barris més pobres de Barcelona està fora de lloc, ja que no se'n valdrà cap dels residents del barri ni tampoc està aconseguint ser rentable donat que els paratges en el qual es troba no són potser prou atractius per a la clientela a la qual va destinada. Com diu Bohigas, no es pot donar una nova identitat a una zona degradada perquè això només condueix a més marginació i discriminació. I tot i que potser no cal ser tant dràstics, cal tenir en compte que un parc o una plaça en un barri conflictiu no qualificarà l'entorn sinó que el farà més digerible, i ja ha quedat demostrat que això no és suficient.
En definitiva, crec que és important que hom es plantegi la importància que se li dóna a la imatge urbana en detriment de factors humans prioritaris. Si bé s'estan fent passos a nivell social, m'avinc al pensament d'Oriol Bohigas. Urbanisme i sociologia no han d'anar necessàriament agafats de la mà.

Comentar 0 Tasts | Cuinat per Laia |

Wagner era 1 antisemita espontani, és a dir que el seu antisemitisme no era superior al que hi havia bastant extès a la societat alemanya (i fins i tot europea) de l'època. Els jueus s'havien anat guanyant una mica per la seva manera de viure una fama concreta. Duien una vida moltes vegades d'usura. També era veritat que els jueus tendien a aïllar-se i a relacionar-se només entre ells. Tenien una mica la consciència de ser el poble escollit en la història del cristianisme i per tant, a considerar-se fins i tot superiors. Per exemple: la Guerra dels Trenta Anys havia posat a molts alemanys a mans de prestamistes i això havia generat una certa aversió. Els nibelungs (nans lletjos, geperuts, bruts, nassuts, cobdiciosos, de pell fosca i mesquins) corresponen a la descripció que els alemanys van fer dels jueus. Les característiques que Wagner atribueix als nibelungs (uns personatges de la seva famosa Tetralogia) són tots els aspectes negatius que la societat alemanya atribuïa als jueus. Wagner ja deia que els jueus espoliaven l'essència de la nació alemanya. Els nibelungs són orfebres, ofici que tradicionalment era molt practicat pels jueus, raó de més per a què la identificació, volguda o no per Wagner sigui fàcil de fer.

Hitler coneixia les òperes de Wagner. Per això va triar el tema de l'elm de l'Or del Rhin per a plantejar l'ofensiva (invasió de les Ardenes de 1944. Les Ardennes són 1 regió de boscos situats entre Luxemburg, Bèlgica i França). L'elm pot provocar “Nit i boira” (lema de la 2a Guerra Mundial).

Per tant, és coherent afirmar que els nazis van adaptar Wagner a la seva conveniència, igual que ho van fer també amb Nietzsche. I aquest apropiament ha perjudicat la figura del compositor i potser a vegades de manera poc fonamentada.

Tot el que he dit està basat en el que ha dit el meu professor, Roger Alier i el seu llibre Cinc cèntims d'òpera que recomano moltíssim a tothom. Són recopilatoris d'entrevistes radiofòniques que li va fer Marcel Gorgori fa uns anys. És una manera fàcil i molt divertida d'entrar en un terreny per molts feixuc però molt interessant quan t'hi poses una mica!

Comentar 1 Comment | Cuinat per Laia |