Avui ha estat un dia molt mogut. No us ho creureu el què m’ha passat. Al matí he començat amb mal peu, el cocodril del país de “Nunca Jamás” se m’ha menjat el despertador i és clar, m’he aixecat tardíssim. A corre cuita m’he vestit amb la capa d’en Superman i les botes d’en Polzet per poder arribar a l’hora a l’escola. Com que anava escopetejada, m’he donat un bon ensurt quan m’he trobat la Ventafocs rentant els plats a la cuina, fent safareig amb la Blancaneus i la Bella dormint sobre les noves princeses del reialme: la princesa del pèsol i la princesa Fiona. Sort que tenia a l’armari la capa i les botes, he arribat volant a l’escola, m’ha sobrat temps per llegir-me un còmic del Tintín (quines aventures li fan passar, al pobre!).
Tot i així, el dia acabava de començar. A les escales de l’escola he hagut de posar pau entre quatre barrufets i en Hansel, que no volia que molestessin a la Gretel. Per poc no s’hi afegeix en gat en botes, que és un expert en embolicar la troca.
A l’hora d’esmorzar, he fet una ullada a la biblioteca, a veure si hi havia algun conte nou. La tortuga Valentina, que és molt amable, m’ha recomanat un còmic sobre uns gals molt divertits que se les empesquen totes per guanyar als romans. Ara no recordo com es deien...
La classe més divertida d’avui ha estat la d’en Mag Merlí que ens ha ensenyat a preparar la poció per a fer créixer l’Alicia al País de les Meravelles.
Malauradament, tot no han sigut flors i violes. Una nena s’ha desmaiat al menjador, perquè ha fet una mossegada a la poma enverinada per equivocació. L’hem intentat reanimar però no hem aconseguit despertar-la de cap de les maneres fins que ha vingut l’atrectiu príncep Felip i li ha fet un petó a la galta. Un cop més la Rateta s’ha posat gelosa.
Esgotada, me n’he anat a dormir sense oblidar-me abans però de donar una volteta pel barri amb la catifa voladora, saludar a la Sireneta que dorm a la banyera, llegir-me unes pàgines del llibre de l’Astèrix i donar una forta abraçada al meu lleó de peluix, que ves per on, ara diu que vol ser rei.

He fet això per la revista escolar del CEIP de ma tia. Sé que és una parida d'història que segurament tots hem fet alguna vegada amb els clàssics que hem llegit, però sóc de les que pensen que cal provar-ho tot per dolent que resulti després.

0 Tasts