La vida de un poema depende de la duración de su descarga eléctrica.
Me pregunto si los habrá eternos.

Vicente Huidobro

3 Tasts

1. Aleix on 3 de desembre del 2008, a les 18:59

   Però aleshores seria extenuant! Tot i que, per a ser exactes, una descàrrega elèctrica és una cosa rapidíssima, quasi immediata. Em pregunto si una descàrrega elèctrica no té una duració ínfima per definició...
   
   A banda de les precisions punyeteres, he de dir que m'agraden totes les descàrregues elèctriques que ofereix la vida (exceptuant, segurament, les descàrregues elèctriques de debó), però penso que igualment està molt bé allò que les segueix, aquell temps plàcid, feliç i alegre, i que potser també en aquesta fase, més llarga i més plena, viu el poema.
   
   Sobretot, els poemes que agraden de debó.

    
2. carme verdoy on 4 de desembre del 2008, a les 13:04

   irene, moltes gràcies pel comentari que m'has deixat al blog!
   clar que me'n recordo, l'exili ens va marcar! i de fet, crec que algun dia ens hem vist per sant just, però tampoc t'he dit res per allò que mai saps si l'altre se'n recorda, jeje.
   
   doncs em sembla que jo també passaré sovint per aquesta fondue, que pinta molt bé!
   
   fins aviat!

    
3. German on 6 de juliol del 2009, a les 12:05

   com m'agrada la llum de la foto!