de
desembre
Avui ha sigut el meu primer dia d'intent de compres de Nadal. Una mica tard, ho sé. Però com he gaudit el fred, i la gent, i les llumetes... He aconseguit resistir la temptació de les paradetes artesanals (i mira que és difícil, eh!) i me n'he anat directa als llibres. Feia molt que no passejava entre llibres, obrint-los a veure si criden, tastant les primeres paraules, mirant les dedicatòries...Vosaltres com trieu els llibres?
Jo em deixo atrapar pels títols: obro aquells que més em criden l'atenció, normalment passo de la contraportada (no trobeu que a vegades les sinopsis estan penosament fetes? O que són insuportablement pedants? O que et destrossen el llibre?) i llegeixo el primer paràgraf. Jo crec que amb això ja n'hi ha prou. M'encanta mirar la dedicatòria, també (com resistir-se a segons quines?), i els epígrafs que hi ha al començar el llibre, i la foto de l'autor i quants anys té i com es diuen els altres llibres que ha escrit. Si és un llibre de poesia, l'obro a l'atzar i llegeixo el primer poema que surt. I avui l'Ángeles Mora no m'ha deixat marxar sense comprar un llibre seu. Amor a primera vista, es podria dir. M'encanta descobrir nous poetes i (sé que això sonarà feminista, però mira, és la veritat) encara més noves poetes.
Avui m'he enamorat, sobretot, d'aquest poema. A veure si us agrada.
NO HAY MAR QUE NO CONTENGA UN CIELO
tan cerca del tiempo -como la historia-
Siempre me esperas,
palpitante en el blanco
de la página,
invisible,
como si allí no hubiese nadie.
Es inútil.
Yo sé que no estoy sola.
Te busco
en la oscura inquietud
de estas aguas revueltas.
En el falso fulgor
que me ofrecen.
En el provocativo
perfil con que me miran
transparentes
las olas.
Y es que siempre te ocultas
en medio de palabras.
Yo no te invento: estás.
Y por eso penetro,
impaciente,
en el lienzo desnudo del poema,
sin saber hasta dónde
esta noche
me llevarán tus brazos.
Ángeles Mora, Bajo la alfombra.
palpitante en el blanco
de la página,
invisible,
como si allí no hubiese nadie.
Es inútil.
Yo sé que no estoy sola.
Te busco
en la oscura inquietud
de estas aguas revueltas.
En el falso fulgor
que me ofrecen.
En el provocativo
perfil con que me miran
transparentes
las olas.
Y es que siempre te ocultas
en medio de palabras.
Yo no te invento: estás.
Y por eso penetro,
impaciente,
en el lienzo desnudo del poema,
sin saber hasta dónde
esta noche
me llevarán tus brazos.
Ángeles Mora, Bajo la alfombra.
