1 Comment

1. Aleix on 24 de setembre del 2008, a les 17:13

   Prosseguint la guerra de blocs, i ara que aquesta entrada ha quedat prou a sota a Fondue d'Idees com perquè no hi hagi ferits, escriuré el comentari que volia fer en aquesta entrada des del moment en què vas publicar-la:
   
   "T'estimo, Irene."
   
   Vull dir, el que mirava de dir-te és que... que m'encantes.
   
   Vaja.
   
   A vegades no aconsegueixo fer-me entendre.
   
   A veure, la idea que pretenia expressar, que sovint me'n vaig per les branques i em costa precisa, és...
   
   És...
   
   Que un somriure estúpid em doblega els llavis, des de fa ja força temps, i tu ets tota la raó.
   
   Que t'estimo en un "aaaaaix!" enorme, bleda i permanent.
   
   
   Ara sí!