de
juliol
Si traieu els 15 primers segons del vídeo, i la paraula Navidad de tot ell, això és el que tots desitgem!
Teacher Valentine Cards Free Printable
Fa 3 anys
de
juliol
Ja fa dies que penso que no he escrit res de bo al blog des de fa ja molt de temps. La veritat és que també és difícil escriure alguna cosa amb cara i ulls al costat de la Perfecta-Irene però tot és intentar-ho.
Avui he fet una pregunta mentalment a un pèndol, quines coses tinc, ja ho podeu ben dir. El pèndol ha començat a girar en cercles cada cop amb més diàmetre. Semblava entusiasmat. Les altres preguntes que li he anat llençant, aquestes ja, verbalment, sense secrets, no ha contestat amb el mateix ímpetu que la primera.
Ja sé què és el que esteu pensant, això de buscar respostes en un pèndol és una ximpleria. Ja sé que es mou per una llei purament matemàtica però com em va dir un dia la meva professora d'ètica, la qüestió no és creure EN, la qüestió és CREURE. Creure m'ha posat de bon humor, m'he tornat una mica més optimista, almenys per una estona. Imagino que tothom estarà d'acord en què el poder del pensament és important, si en alguna cosa hem de creure és en la màgia i la força del nostre pensament. Qui sap, potser és la única màgia que existeix.
de
juliol
I wonder how you are going to feelwhen you find out
that I wrote this instead of you,
that it was I who got up early
to sit in the kitchen
and mention with a pen
the rain-soaked windows,
the ivy wallpaper,
and the goldfish circling in its bowl.
Go ahead and turn aside,
bite your lip and tear out the page,
but, listen, it was just a matter of time
before one of us happened
to notice the unlit candles
and the clock humming on the wall.
Plus, nothing happened that morning-
a song on the radio,
a car whistling along the road outside-
and I was only thinking
about the shakers of salt and pepper
that were standing side by side on a place mat.
I wondered if they had become friends
after all these years
or if they were still strangers to one another
like you and I
who manage to be known and unknown
to each other at the same time-
me at this table with a bowl of pears,
you leaning in a doorway somewhere
near some blue hydrangeas, reading this.
Billy Collins, The trouble with poetry and other poems.
de
juliol
L'última nit que vam passar a Nova York no em podia adormir de l'emoció (tot el que havíem vist, tot el que quedava per veure...), així que em vaig aixecar, vaig caminar sigil·losament fins la finestra i vaig amagar-me rere la cortina per espiar el carrer. Alguns vianants es creuaven, de tant en tant. Els taxis grocs seguien corrent amunt i avall, com si per a ells no existís cap diferència entre la nit i el dia. Però el que més em va sorprendre van ser les oficines que hi havia al vuitè pis del gratacel del davant. Seguien igual que com haurien estat durant el dia (la llum encesa, els ordinadors encesos, tot preparat per a treballar), però sense ningú a dins. Era una imatge curiosa. Pobres oficines, elles també tenen dret a dormir... I, bé, em vaig arraulir com vaig poder rere la cortina i vaig escriure això:Las oficinas del piso octavo
de un rascacielos de Nueva York
nunca duermen.
No pueden,
con las luces abiertas,
y las pantallas azules del ordenador
como pequeños cielos
(su único cielo).
No duerme la foto del empleado
del apartado 16,
no duermen las sonrisas de sus hijos
en el parque
un domingo soleado de abril,
ni el vestido verde de su mujer,
ni el ladrido del perro.
No duerme la orquídea de la secretaria,
siempre con la obligación de oler bien,
de ser bonita a la vista.
No duerme la moqueta verde
bajo esa luz de neón,
no puede dormir.
No duerme el montón de papeles por ordenar,
ni las facturas
(aunque de debajo de ese archivador
se ha escapado un bostezo).
Y las pobres ventanas no duermen
ni ahora ni nunca porque
-es un secreto-
tienen un miedo terrible a las alturas.
Cómo iban a dormir
las oficinas del piso octavo
de un rascacielos de Nueva York,
si ésa es la ciudad que nunca duerme.
(Després em vaig adonar que el meu subconscient devia estar pensant en aquest poema de Joseph Brodsky, que vam llegir i rellegir i rerererellegir aquest curs, i que és el mateix tema però al revés: allà totes les coses dormen. És preciós, però només he trobat la primera part en un blog que es diu "rascacielos" (:P) i que té una música de fons maquíssima: http://rasca-cielos.blogspot.com/2007/05/elega-para-john-donne-de-joseph-brodsky.html).
de
juliol
Jo tampoc sé com es va deixar atrapar amb un simple 'clic'.
de
juliol
1. Com no, els gratacels. Vistos des de sota et fan sentir una minúscula part de l'Univers, i mareja aixecar el cap per veure fins on arriben (cosa que, d'altra banda, és impossible deixar de fer...).
2. I vistos des de dalt... Què dir. És el més impressionant que he vist mai. Aquella extensió d'edificis grisos i marrons, tots il·luminats, tan alts, tan com en una pel·lícula... Aleshores només es pot somniar ser un ocell en una vida posterior i emigrar a Nova York i ser feliç. O ser Spiderman! (quasi que millor).
Això és el que es veu des del pis 70 del Rockefeller, un dels gratacels més alts de Nova York:
3. Entre tantes illes i rius, fa falta algun pont... Aquest és el famós Pont de Brooklyn:
4. El cel aquí és una altra cosa. A vegades està oprimit pels gratacels (li fan pessigolles, pobret) i es queixa perquè no li deixen espai per expandir-se, però a vegades és enorme i ho omple tot i té aquests colors tan irreals, tan de postal. Així és com es veia el cel un capvespre, des de la plaça Union Square:
5. I, per últim, Nova York de nit. La nit a la ciutat que mai s'adorm. Així es veia la nit a Lexington Avenue, l'avinguda on era el nostre hotel (és l'edifici en el qual hi ha les lletres verdes). I el gratacel que es veu al fons, il·luminat, és l'edifici Chrysler, un altre dels més importants de Nova York.
I bé, aquests són els 5 tasts d'avui. Aneu preparant el paladar, que n'hi haurà més... :)
Una abraçada neoyorquina i moooolts petons a tots!
de
juliol
Aquests darrers dies el blog està aturadíssim. Ja ho sé, ja ho sé, això no pot ser! Però la feina a la Llibreria no em deixa gaire temps, per no dir que pràcticament gens ni mica. Estant sent unes setmanes d'allò més productives, m'agrada el que faig i n'estic -com ho diria :D- orgullosa.Per tant, poques idees se'm han acudit per posar al blog. No obstant, com que no es tracta d'un blog amb un perfil molt marcat, com el de l'Aleix, em sembla que avui més que un post amb principi-nus-desenllaç, serà una pluja d'idees, o mai millor dit...una fondue d'idees.
Una pel·lícula que cal veure:
RATATOUILLE. Molt guai! Hi ha gags molt bons.
Altres pel·lícules per passar l'estona:
Hulk. Tot i que la més bona que trobo que han fet de superherois últimament és la de "Ironman", però la millor aconseguida d'aquest estil que s'ha fet fa poc és "Batman begins"! Hulk està prou bé però em recorda molt a la història de King Kong, no deixa de ser un monstre verd amb moolt mala llet.
Les cròniques de Nàrnia. La segona m'ha agradat moooooooooolt més que la primera!! és dolça, amb paisatges increïbles, d'allò més ben aconseguida. Dura dos hores i mitja però no es fan pesades, que va.
Una exposició que cal visitar:
Al MNAC, sobre DUCHAMP, PICABIA,... Del 26 de Juny al 21 de Setembre. Tinc ganes de veure l'urinal de cap per avall... Algun voluntari?
Un llibre que cal llegir: (a part, obviament de "El corsari demoníac")
El joc de l'àngel. D'acoooooord, és comercial, un bestseller sense dubte. Ja sé que l'autor busca l'èxit, però...heu vist com escriu????
Una persona a enyorar:
L'Ire, que des de Nova York es posa en forma cada dia, i practica tot l'anglès que vol.
L'Aleix, que avui se'n va a Noruega a buscar el fred i la inspiració per la segona part del seu llibre.
Una activitat a acomplir:
Sortir a ballar amb la Blanca, la Laia i la Bera i tothom qui vulgui !!!!!
Una persona a conéixer:
El Pol, que amb tants comentaris em té més que encuriosida.
Un post a esperar:
De l'Uri, sobre el seu supermegaviatge. VOLEM FOTOS de la reflexxxx al blog!
Un petó!!!!!!!!!!!!
de
juliol
Petit, perquè espero poder escriure alguna coseta quan sigui a l'altra banda del charquitu (que també és molt petit, ho sap tothom).No cal que em posi tràgica, oi? Perquè, bé, tots sabeu que us trobaré a faltar mooolt..
Ara us diria que prometo penjar moltes fotos i cròniques i anècdotes, però millor que no comenci a prometre... :P
Us deixo amb una foto moolt xula idea del Ger (cómo no!):
Aleix, parlant d'éssers que es multipliquen: 8x7? :P (...) -> punts suspensius perquè tampoc cal que m'estengui gaire en un lloc tan públic com aquest :P
Laia, sigues mooolt feliç, sí? Ompliré tota la teva llibreta! :) T'estimu moltimoltimolt! Aquesta tarda la meva germana vindrà a comprar-te el quadernet de mates! :P I ni se t'acudeixi segrestar-me la gata! xD
Ger, si el Risto arriba aquí como por casualidad pot ser que es cregui més important del que ja es creu! Haurem de fer alguna cosa al respecte... Cuida molt bé a la Baileys (com sé que faràs) i digue-li que jo sóc la que l'estimo més de les 3!!! :P Agafa galetes sempre que vulguis (:P) i llegeix totes les Vanguardias (xD) i no hurgues por el armario cortina, que te conozco!
Marta, "German, a lencería!" jijiji. I totes les tardes artístiques que ens esperen? :P Passa-t'ho molt bé aquest dimarts (sniiiifff) i ja m'ho explicaràs tot!!
Bicu, em va fer molta ilu el teu missatget! Gaudeix la teva estada a l'Ikea (mmmh! :P) i acomoda a molta gent important (com a un home que tu dius que t'estimava més a tu però tothom sap que és mentida)! ;)
Pol, tinc ganes d'anar a més concerts d'Ebiddor i de conèixer-te més! A la tornada :)
I Uriiii, molta força i gaudeix al màxim de la ruta! ;)
(Això ja sembla un fotolog d'una noia supermegaguay que se despide porque se va de vacaciones. Però eiii, només ho sembla, eh?)
Un petó ben forrrt a tots!
Irene.
de
juliol
2a etapaPublicat en Juliol 6, 2008 per barcelonarusia
Hem canviat el concepte del viatge: donat el cansament del ciclista i les tempestes imprevistes, hem decidit canviar la ruta i adoptar un nou repte: el ciclista pujarà a la bici un dia de cada dos i tindrà l’opció d’acompanyar-nos amb el cotxe. Tot i així seguirem fent quilòmetres amb el cotxe per tal de què pugui fer trams pels diferents països per on anirem passant.
El segon dia en Carles va fer 100 km des de Peyrac de mers fins a Gignac. Quan portava 70 km - diu en Carles - em van començar a fer mal les articulacions de les cames i el meu cul ja estava fet pols, ja que el seient no estava col·locat adequadament.
La següent etapa, després d’un dia de descans i recuperar forces serà un tram de muntanya des de Ginebra fins a Interlaken, parant a Berna, de 203km.
Annàcdotes:
Aquesta nit hem dormit en un càmping gratuït, en un poble el nom del qual ens és desconegut, on després d’un sopar compartit amb uns francesos que estaven de comiat de solter i ens han ensenyat la tradició de “atraper le coq”, ens ha caigut al damunt una tempesta de llamps i trons. Tocades les tres de la matinada, l’Anna, sobresaltada, presa d’un atac de pànic i davant la il·luminació causada pels llamps que queien molt a prop nostre, ha temut per la vida de tots i la possibilitat que ens en caigués un, i ha sortit d’un salt, esperitada, per anar a llançar-se a dintre del cotxe on, enganyada per l’Oriol, s’ha sentit més resguardada.
Durant el dia d’avui, ha estat tot el dia diluviant i hem circulat per carreteres serpentejants sota núvols negres.
Avui és l’aniversari de l’Oriol i estem dinant en un McDonald’s de carretera, amb Wi-Fi gratuïta i il·limitada.
Gràcies pels comentaris de suport. Papes, mames, germans, avis, parelles, mascotes, amics i freaks que visiteu el blog, estem molt bé. No patiu.
Helena i Anna intimant a Perpignan
Els homes venen de rentar els plats al camping de mala mort (le moulin).
http://barcelonarussia.wordpress.com/2008/07/06/2a-etapa/#comment-21
de
juliol
el que més m'agrada de l'estiu són:Empat:
els gelats
el no fer res
(és clar que han votat només vuit persones, quin fracàs d'enquesta).
A veure si hi ha més èxit amb la següent!!!!!
Fondue d'Idees
Blogs llaminers
-
-
-
it gets better with ageFa 10 anys
-
-
dives al sofàFa 12 anys
-
>.< (<--Monzó)Fa 12 anys
-
Dones de ferroFa 14 anys
-
Viatges repartits pel globusFa 15 anys
-
-
ZENA HOLLOWAYFa 17 anys
-
-
Un blog amb cara de descafeïnat, sense sucre, i acompanyat d'un croissant i una magdalena.
Cerca d'idees
