Aquest post està dedicat al noi dels comentaris insistents i exhaustius (i quan dic insistents amb refereixo a què no es rendeix malgrat el blog estigui ja en procés de descomposició). El fet és que m'ha animat a penjar algunes cosetes més de tant en tant...perquè a mi això dels blogs encara m'agrada, i molt! i si li afegeixes el fet que sóc addicta a la wifi doncs...ja ho tenim fomut! Així que em prenc la llibertat de donar-te les gràcies públicament!
I de contestar-te: no conec el Michael Jackson, conec alguns dels fets de la seva vida. I encara n'hi ha que es podrien discutir n'hi ha d'altres que són un fet consumat, i no m'agraden per això. No dic però que no mereixi tot el meu respecte, per ser un precursor de la música que més consumim actualment. Una cosa no treu l'altre!

Aquest post és més aviat una introducció d'un futur però proper article sobre la fotografia d'un artista que estic estudiant. Continuarà!

La màgia es basa en un contracte entre l'artista i el públic. El que ofereix el mag en aquest contracte es podria afirmar d'aquesta manera: Jo produïré efectes que tots sabeu que són impossibles i malgrat tot, si jo faig el meu treball de manera convincent, creureu que allò que veieu és real. La postura de l'espectador: “Faré ús de totes les meves facultats crítiques per a intentar descubrir els trucs i quan em falli la capacitat d'observació i la raó en el meu esforç per a descobrir el que s'amaga darrere d'aquests trucs, aleshores em quedaré astorat”. Aquest procés no és molt diferent de l'intercanvi cultural que envolta la fotografia contemporània